El bloc de JQV

Música en català… i més

3 de desembre de 2009
Sense categoria
1 comentari

Ja no es fan crítiques així?

Per a la meva secció ‘Els 100 dies que van
canviar la música en català’ del número de gener de l’Enderrock he fet un
escrit sobre el debut en solitari d’Ovidi Montllor al Palau de la Música
Catalana. Un recital simbòlic que d’alguna manera suposava adquirir un nou status. No cal ni dir
que el d’Alcoi el va passar amb nota.

Per a poder fer l’escrit he consultat la premsa
de l’època i m’ha cridat l’atenció la crítica que en va fer Albert Mallafré.
Després de glossar l’artista, el crític se centra en aspectes tècnics (“el
baterista Juan Soriano va evidenciar una certa falta d’acoplament…”,
“El servei d’amplificació sonora i de llums podia haver estat millor…”).
I arriba al vestuari dels artistes. No puc resistir-me a reproduir aquest
fragment tot conservant l’idioma original. Està tret de La Vanguardia del 23 de
gener de 1973, pàgina 35:

“También pudo haberlo sido [mejor] la presentación
de los artistas en el escenario; no esperamos que acudan vestidos de frac pero
el desaliño es improcedente, es equivocado y además ya no está de moda. Exhibiciones
como las del baterista Soriano, de unos zapatos rotos y abiertos que el más
triste mendigo rechazaría indignado, son completamente innecesarias. Para el
propio Ovidi Montllor
usar camisa y pantalón negros
es evidentemente una forma de vestir uniforme de escenario, luego no hace ninguna
falta que estas prendas aparezcan muy llevadas y deslucidas; podrían
perfectamente usarse limpias y planchadas sin ningún desdoro para la
honorabilidad contestataria del artista.”

Brutal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!