El bloc de JQV

El gener de 2009 la revista
Enderrock va publicar un extens article per commemorar que feia mig segle que
Lluís Serrahima havia escrit i publicat el seu famós “Ens calen cançons
d’ara” a Germinabit. Amb el temps, l’escrit de Serrahima, es va considerar
el punt de partida de la Nova Cançó.

En un país de desmemòria
com el nostre, des d’Enderrock vam fer una aposta en contra de l’oblit. Vam
publicar l’article, vam reeditar el disc Audiència Pública i vam fer dues
presentacions sonades, una al Palau de la Música i l’altra a la seu de l’SGAE a
Madrid.

L’èxit de la revista va ser
tan gran que vam exhaurir-la al quiosc i vam rebre multitud de demandes
addicionals. Això ens va decidir a reedidar l’article i el disc però donant-li
forma de llibre. El vam titular 50 anys de la Nova Cançó i hi vam afegir altres
articles referits a gent que cantava en català els anys 60 que jo mateix havia
escrit en les diverses revistes del Grup Enderrock.

A partir d’aquí tot s’ha
desmadrat i potser toca dir prou. L’espectacle i el disc de Marc Parrot, el
programa d’estiu que es va fer a Catalunya Ràdio, les pastilles que ara passa
Ràdio 4, el tribut a Raimon amb exposició i disc inclès que es va fer a
València, l’exposició que prepara el Museu d’Història per l’any vinent…

Convé dir-ho clar: Fa 50
anys ningú no cantava en català. Bé, ningú no: hi havia les Germanes Serrano,
Josep Guardiola, Rudy Ventura… Des d’aquí aposto per a una frenada de totes
aquestes commemoracions. Una frenada que ens serveixi per agafar aire i afrontar
els aniversaris de veritat sense estar ja tips del gènere. Ho dic perquè el
2011 farà 50 anys del primer recital d’Els Setze Jutges i de la fundació
d’Edigsa; el 2012, dels primers discos de Pi de la Serra i Raimon; el 2014, de
la fundació de Concèntric; el 2015, del primer disc de Serrat; el 2017 del
debut de Bonet i Llach… Sumem-hi a més el de Guillermina Motta, Rafael
Subirachs, Pau Riba, El Grup de Folk, Guillem d’Efak, Núria Feliu… Venen temps
d’aniversaris i, de la mateixa manera que no és bo atipar-se amb l’aperitiu
perquè quan arriba el plat ja no tenim gana, hem de moderar-nos amb la
celebració d’aniversaris que, en realitat són una quimera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!