La Fornícula

-Veus aquesta pedra de l’estanc? (…) Està totalment submergida, però si la parteixes pel mig, veuràs que per dintre està perfectament seca.

Els cirerers al desembre, Ariel Andres Almada

Finalment, el procés ha pres un camí. Del 27S ençà, vagava per un prat erm, sense rumb. I nosaltres, esclar, passant per tota la gamma d’emocions. I expectants… Més o menys, com espectadors d’una cursa de caragols. Ara ja hem passat la bifurcació. El GPS ha canviat de pantalla i la llegenda del mapa evidencia canvis orogràfics notables. Definitius, potser. Ara ja camina, el procés, un camí nou. Ens hem preguntat si era aquest, si ens havíem perdut, i hem respost que sí i que no, que blanc i que negre i que gris reposat. El nou terreny per on caminarem potser ens farà arribar al principi. Al final, que és el principi, vull dir. Ja se m’entén, oi? Aviat palparem en cos aquesta idea d’independència, tan pura al principi, tan basta i tan fermentada a dia d’avui. I pel camí hi quedarà la pols i els records de tot allò viscut. I deixarem enrere els còdols que, envoltats d’aigua, han volgut mantenir-se secs. With no direction home. (…) Like a rolling stone.