El primer de mes la patronal Pimec Girona va presentar una sèrie de mesures a la Conselleria de Turisme per diversificar les vacances escolars i allargar la temporada turística. Fa temps que dic que una de les coses més importants que ha de fer l´economia de Girona i la de Catalunya és desestacionalitzar el turisme.
Sovint sentim a dir que la nostra economia no té prou productivitat, que a poc a poc som menys competitius. El sector turístic cada any es baralla a finals de Setembre amb la conselleria de Turisme, aquesta dient que hi ha hagut increment de turistes i aquells dient que d´això res. En una reunió vaig sentir a dir que hi ha factors objectius per veure que cada any perdem turistes, com per exemple la quantitat de deixalles que es produeix a l´estiu. I que aquestes baixen any rere any.
Em toca sovint fer costos i posar preus. Sé com n´és d´important millorar costos. I també sé que molts dels components dels preus depenen d´una divisió, entre un cost i la quantitat de productes o serveis que som capaços de fer. Arribats a aquest punt, o bé podem abaixar el cost, el numerador, o bé podem augmentar el denominador, la quantitat de producte que fem.
Posem-hi exemples. Al sector turístic una part del cost és la hipoteca de l´immoble. I encara que hi ha hagut moments en què s´ha pogut abaratir, no és el cas d´ara. Per millorar el preu específic només podem augmentar el denominador, potser incrementant els dies de treball a l´any. I el mateix passa amb el cost del treball. El cost del treball en un producte és el resultat de la suma de tots els treballadors que hi incideixen. Hi ha una part d´aquest treball que és general, format per l´administració, manteniment…, per una estructura mínima que s´ha de tenir. Per minvar la seva incidència en la formació del preu, o bé abaixem el cost del salari, cosa que s´ha fet massa sovint, empitjorant com a conseqüència la qualitat del producte que es té, o bé s´augmenta la quantitat que oferim al mercat. A l´hostaleria sovint es lloguen cambrers temporers, de baix preu, no essent el millor camí per augmentar la qualitat del servei. En canvi es podria aconseguir la mateixa cosa si s´incrementés els dies de treball de l´establiment a l´any.
Sento dir als meus amics hostalers de la Vall de Camprodon que només treballen 120 dies a l´any. I una cosa semblant deu passar a la costa. Per altra part, em meravello dels cambrers quan he anat a les Illes Canàries o Balears; m´expliquen que treballen tot l´any de cambrers, a excepció del seu període de vacances.
Heus aquí que veiem que es pot millorar la competitivitat del sector si som capaços d´augmentar els dies que treballa a l´any. Passant primer de 120 dies a 150, després a 200 i després…
Però això és fàcil de dir i difícil de fer. De mica en mica el sector ha anat perdent competitivitat i ha anat suplint el turista estranger per l´espanyol. Afegim-hi encara que el turista ha reduït els dies d´estada.
El sector turístic representa el 14,6% del PIB català. I d´això no se´n serveix només el sector pur, també se´n serveix el sector agrari, que produeix per a més gent, el sector industrial que fabrica productes pel mercat turístic, el sector serveis que assisteix el sector.
Una vegada hem copsat la importància del tema, la pregunta és, què podem fer per augmentar els dies de treball del sector? Què podem fer per desestacionalitzar l´activitat?
Algunes coses s´estan proposant en aquest moment. La conselleria treballa per fomentar la marca turística Catalunya i promoure la venda de conceptes com ara el turisme gastronòmic, el turisme de golf, el senderisme, el turisme cultural… tot i que amb el pressupost que manega poca cosa es podrà fer a curt termini.
Una altra cosa la podem fer a nivell local. Podem fer que nosaltres organitzem millor les nostres vacances i emplenem més temps els destins turístics. No hem d´inventar gaire res. Els nostres veïns francesos fa temps que ho fan.
És per aquí que va la proposta de Pimec Girona. Proposa que es reguli la temporada de vacances escolars per obtenir com a resultat un augment d´estada en els llocs turístics.
Els francesos fan una setmana de vacances al mes de febrer per esquiar. No en fan tantes per Nadal. I per no trobar-se tots a les estacions d´esquí, els de París surten una setmana, la següent són els d´una altra part del país i així successivament, fins a quatre setmanes. D´aquesta manera aconsegueixen emplenar les estacions d´esquí tot el febrer i bona part del gener i del març amb els turistes de fora de França que no hi han cabut durant el febrer.
Aquí podríem fer una cosa més o menys així. El criteri podria ser fer una setmana de vacances cada trimestre. Podríem començar per retallar les festes de Nadal i anar a escola el dia 2 de gener, per després fer una altra setmana de vacances enmig del segon trimestre, entre l´última setmana de febrer i la primera de març, per exemple. La setmana del primer trimestre es podria obtenir avançant el període escolar a l´1 de setembre i es podria fer coincidir amb Tot Sants. Finalment, la de l´últim trimestre es podria obtenir retardant el període escolar fins a finals de juny i es podria fer coincidir amb el primer de maig.
També ho podríem organitzar de la mateixa manera que els francesos, fent que els de Barcelona surtin una setmana i la resta de Catalunya l´altra. Segurament tindríem millors resultats en aprofitament turístic i en rendiment escolar. No em sembla que es pugui fer gaire cosa més en el mes de juny i en el mes de setembre. La Setmana Santa quedaria només com a festiu Divendres Sant i dilluns de Pasqua.
Igualment important és la demanda de traspassar les festes entre setmana a dilluns o divendres. Augmenta la possibilitat d´ocupació hotelera.
És clar que tot això seria perfecte si ho estenguéssim a tot Espanya, però jo ja tremolo només de pensar què dirà la caverna quan els diguem que certes festes religioses deixen de ser vacances, ja no dic si deixen de ser festius, que les traslladem a divendres o a dilluns, i que el dia de Reis només sigui el dia de Reis.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!