11 de març de 2010
Sense categoria
2 comentaris

Torres doblegades

Encara que sembli que una torre d’alta tensió és molt forta, ho és fins al punt que deixa de ser-ho. En el traçat d’una línia es calcula cada torre. Cada una té una distància respecte a l’anterior i la següent diferent. L’itinerari va canviant, adaptant-se a les dificultats del terreny i les torres es dissenyen per aquesta adaptació. En el càlcul de la torre hi ha la seva altura, el seu propi pes, el pes i la tensió dels fils i els agents externs com la temperatura, el vent i la neu. Fixeu-vos que les línies més antigues no cauen. No les calculaven de manera tan fina, ho feien a ull, i els coeficients de seguretat eren tan grans que ho aguantaven tot. De la mateixa manera que es calculen els teulats i els forjats, en el càlcul els enginyers partim d’hipòtesis. Unes son exactes, com el pes i l’altura, però altres són fruit de normatives que alhora provenen de l’experiència. Per exemple el risc a estar sotmès a un terratrèmol. És fàcil entendre que no hem d’aplicar la normativa de Califòrnia, Xile o el Japó perquè aquí el risc és menor tot i que hi ha hagut exemples com els dels anys 1427 i 1428. Però el sentit comú ens diu que construir amb la màxima exposició a un terratrèmol, quan no n’hi ha, és invertir innecessàriament. La mateixa cosa passa amb la neu. A la Vall de Camprodon el codi tècnic de construcció obliga a posar en el càlcul d’estructures un pes de neu equivalent de 125 cm, mentre que a la plana el coeficient és de 33 cm. Això tenint en compte que la densitat de la neu és de 120 kg/m3. Però la densitat de l’aigua és de 1.000 kg/m3, la qual cosa vol dir que el pes de la neu humida com la de dilluns (va nevar a 1ºC) pot sobrepassar el de la hipòtesi de càlcul: dilluns van caure més de 40 cm humits, la qual cosa dobla fàcilment el pes teòric de neu.
L’exemple val també per les línies elèctriques: s’ha de calcular l’estructura de les torres per la història recent del temps. Resulta però que la història diu que l’any 1986 les línies elèctriques no van poder aguantar una nevada humida i ara tampoc. Per tant el que cal és recalcular i redimensionar les torres elèctriques perquè el desastre d’ara no es torni a repetir. És feina de l’administració obligar a les empreses elèctriques a revisar les torres per aguantar una nevada com la que hem tingut.
Queda la segona pregunta. A l’any 1986 va caure una torre de 220 kV que va de Vic a Juià i aquesta vegada no. Podria ser qüestió d’atzar, però penso que no. A la República, lloc on va caure la línia aquesta vegada hi ha caigut una nevada de consideració, que va afectar línies d’alta tensió que hi ha a la vora. 
Crec que el que ha passat és que la línia va ser modificada ara farà dos anys per poder transportar més electricitat. Com que la MAT es retardava, i com que les comarques de Girona augmentaven sense parar el consum elèctric, REE va optar per retensar els cables. Es va fer perquè, si s’augmenta la capacitat de transport d’una línia per sobre el nivell per la que ha estat calculada, el cable s’escalfa més. L’escalfament provoca dilatació del cable, baixant en excés i provocant problemes de seguretat. Es va tensar més la línia, escurçant la longitud de la mateixa al tenir menys vano. Si hi ha menys longitud entre torres hi ha menys pes de cable i menys pes de neu; també hi ha més temperatura al transportar més potència. Heus aquí la resposta.
La línia de 220 kV va estar fora de servei per avaries menors. Per això ja està en marxa. Si arriba a caure una torre el drama podria haver durat una setmana o dues. Això ja ho havíem advertit. Jo ho havia escrit. No es pot tenir un territori amb la complexitat i modernitat del nostre només alimentat per un punt. La MAT aporta doble alimentació i afavoreix que la malla sigui més potent, fent la xarxa menys vulnerable a l’apagada total.
La tempesta de dilluns és una ocasió d’or per millorar normatives de línies elèctriques i per reivindicar la MAT. 

  1. Novament un magnífic artícle que informa , moltes gràcies. Es troben a faltar opinions expertes  , en els diferents temes, en el debat públic. Especialistes. hi ha “massa homes i dones del Renaixement” en els mitjans de comunicació públics i privats .

  2. Coincidim moltíssim, peró en aquest article aqui només surt el primer 50% de l´edició escrita al diari  precissament el segón 50%  que diria ès el mès interessant no hi surt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!