10 d'abril de 2010
Sense categoria
5 comentaris

Polèmica i tòpics de la reforma laboral. Article d’Antoni Papell a el Periodico

  1. He llegit l’article de Papell. No entenc per què a l’hora de fer sacrificis sempre els han de fer els treballadors. Passa com amb les vacances dels mestres: en comptes de demanar de tenir les mateixes, demanen que els les retallen. Tanmateix ningú no demana que retalles els beneficis empresarials, o demana que els metges, els advocats o els arquitectes guanyen el salari mínim interprofessional, com tanta gent. 

    En el món del treball, si tens un contracte en precari, temporal o fix, no hi tens drets. Ningú no reclama els drets ni denuncia abusos si sap que el seu acomiadament és barat.

    Sóc assalariat des dels 14 anys, ara en tinc cinquanta. He treballat en moltes empreses, de grans, de mitjanes i de petites. No he conegut mai cap empresari ni cap resposable de cap empresa que m’haja tractat, ni a mi ni ca cap treballador, com una persona: som bèsties de càrrega. Davant aquesta gentussa com més “flexibles” són els nostres contractes, més malament ens tracten.

    Tanta gent com ha perdut la salut i la vida per obtenir millors condicions laborals, i ara acabem amb aquest retorn a les relacions laborals decimonòniques. Haurem de ressuscitar Bakunin i els seus mètodes?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!