…Ara que tot ha passat recordo el paper de molts empresaris que han de fer malabarismes per poder pagar les seves factures, que els seus productes no són rendibles, que no tenen prou comandes, que els clients paguen com poden, mai a temps, que els bancs no els obren la porta,… i que l’endemà de la vaga han de pagar les nòmines dels treballadors sense saber com ho hauran de fer. Angoixats per trobar la tresoreria de la nòmina de l’endemà pels treballadors que estan en vaga i no l’ajuden a produir, quina paradoxa! Se m’ha acudit un altre títol: fàstic. He recordat la novel·la La Nàusea de Sartre que em van fer llegir quan estudiava COU. Quin fàstic treballar i viure amb gent que només pensa per ell mateix obviant la complexitat de la societat actual….
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!