Des del mes de Novembre he anat fent articles defensant que a les comarques de Girona hi manca subministrament elèctric i que ens cal millorar la connexió amb França per millorar la qualitat de la xarxa elèctrica. He escrit sobre la línia, sobre l’estalvi d’energia, sobre si volem desenvolupament sostenible o només volem supervivència,… i finalment he acabat defensant que la millor manera de resoldre el problema és la instal.lació d’una central de cicle combinat aprop de Figueres i d’aquí una connexió amb França.
En tot aquest temps he observat l’evolució del debat. Primer, amb l’enfrontament directe de No a qualsevol cosa d’ICV. Més endavant el posicionament d’ERC.
Què ha portat al debat finalment a que la proposta de consens sigui la de la connexió per Coll d’Ares? (…)
El procés és eminentment polític. El naixement de la proposta de connexió amb França ve lligat a l’arribada del tren TGV a Girona. A l’ajuntar el dèficit d’alimentació elèctrica de les comarques de Girona amb l’arribada del tren, es comença a traçar una alimentació amb 400 KV des de Vic a Bescanó i des d’aquí a dos ramals d’alimentació pel tren, un a Santa Llogàia, vora Figueres, i l’altre a Riudellots de la Selva. Amb aquesta traça definida es planteja reforçar la connexió internacional a partir de Santa Llogaia fins a Baixàs, prop de Perpinyà. Son 61 km de línia que ha de creuar un coll no gaire lluny de la Jonquera.
En aquest moment és quan des d’ICV, personificat en el parlamentari Joan Boada, quan es comença a posar fre a tot el projecte. Primer, dient que la connexió només respon a interessos exportadors de França cap a Marroc. Després dient que no fa falta la línia de 400 KV per alimentar el TGV. Després dient que no fa falta cap mena de connexió per la xarxa elèctrica de Girona i de Catalunya. Finalment, davant la insistència de l’entorn tècnic i empresarial, proposen dues petites centrals de cogeneració, una a cada ramal, i la connexió aprofitant la línia existent de Vic a Baixàs, passant per Coll d’Ares.
Pel que fa a ERC, el procés és més complicat. Quan el projecte es va començar a fer públic i alguns ajuntaments de l’Alt Empordà van començar a cridar, ERC va fer una roda de premsa a Girona. Era el 13 de Novembre 2004. La feia la responsable d’energia del partit la diputada Teresa Aragonès. Jo conec a la Teresa Aragonès, enginyera industrial, de quan treballava a l’àrea d’energia de la conselleria d’Indústria. La tinc per una persona sensata i estic segur que hauria acceptat el projecte. I no ha estat així, per la influència de l’alcalde Alfons Quera, alcalde d’Agullana i pel fet de que ERC ha vist en els municipis de l’Alt Empordà un graner de vots per les properes eleccions municipals. I és així com, després d’oposar-se a tot igual com feia ICV, finalment cedeixen a la pressió de connexió amb França acceptant la modificació de l’actual línia Vic-Coll d’Ares-Baixàs.
L’argument que ha fet servir Joan Boada d’ICV és que la proposta és racional. I ho diu ell que constantment treu per la seva boca tones i tones de demagògia. Per la seva part, Teresa Aragonès diu que no s’ha de fer cap altra línia sense treure’n una altra. Hi estic d’acord. Però fa falta analitzar bé els traçats per decidir quina de les dues línies ha de permanèixer.
Primer. Cal analitzar la llargada de la connexió. Des de Santa Llogàia fins a Baixàs hi ha 61 Km, mentre que des de Vic a Baixàs, hi ha 98 Km.
Segon. S’ha de veure l’impacte sobre el territori que té cada traçat. L’actual traçat passa entre Roda de Ter i Manlleu, travessa la Serra de Santa Magdalena al costat de l’ermita de Santa Magdalena de Cambrils, passa a prop de la collada de Santigosa, pel cim de la collada de Capçacosta, toca la part superior del PEIN Alta Garrotxa, futur parc Natural, passa pel cim de la urbanització de Font Rubí, i arriba a França pujant el cim de Montfalgars, per fer-la més visible. I és just a França on l’impacte fa més mal, partint l’alt Vallespir, passant a mitja alçada del massís del Canigó, xafant la vall de Bonavost i Batera. El nou traçat des de Santa Llogaia porta la línia paral.lela a l’autopista i al TGV i creua la frontera pel coll de Portell o pel puig del Priorat. La destrossa del territori no és comparable ni de lluny amb el traçat de la línia Vic-Baixàs.
Tercer. El Pirineu i l’interior ja tenen una xarxa molt extensa de línies d’alta tensió per evacuar l’electricitat produïda per les centrals hidroelèctriques. En canvi, a prop de la costa, on hi ha el gruix del consum, la xarxa és més senzilla i és allà on s’ha d’acostar el gruix de la connexió. No té raó de ser malmenar el paisatge de la muntanya, amb les dificultats de supervivència econòmica, a canvi d’afavorir el territori de la costa amb menys dificultats de desenvolupament econòmic.
Quart. El fet de que hi ha una línia d’alta tensió complica enormement el nou traçat. Com que el nou traçat s’ha de fer amb l’actual línia en funcionament, vol dir que ha de fer-se paral.lel. I vol dir que ja no serà el millor traçat, doncs cal suposar que les actuals torres han estat col.locades en el millor lloc. Evidentment es pot enterrar al seu pas per Roda i Manlleu, i també per Font Rubí, però a l’anar paral.lel a l’actual traçat s’endinsarà més dins el Pein de l’alta Garrotxa i encara farà més mal al massís del Canigó.
Vet aquí que hi ha prou raons per defensar que la línia d’interconnexió es faci per l’Empordà i per demanar que quan es faci es desmantelli l’actual línia Vic-Baixàs. I com que tot plegat és una qüestió política, demano a la gent d’Osona, del Ripollès, de la Garrotxa i de la Vall de Camprodon que facin costat als seus alcaldes defensant el desmantellament de l’actual línia. Doncs si ERC ha venut el territori per arreplegar quatre vots, els hi podem fer veure que aquí en poden perdre molts més. Quina paradoxa que Pere Vigo hagi defensat l’Empordà venent el territori del Ripollès. Qui és l’estrateg d’aquest partit?
Hem de fer-los-hi veure que el que és racional, ordenat i menys agressiu amb el territori és el desmantellament de l’actual línia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!