El desenvolupament de l´electricitat a Catalunya a finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX va tenir conseqüències profundes en la vida social i en l´organització territorial de Catalunya; va ser un vehicle per la renovació de moltes activitats econòmiques, per l´arribada d´innovacions tècniques i per la transformació del país. Va permetre la modernització de Catalunya i la seva integració al sistema tècnic contemporani. L´electrificació de Catalunya va ser possible alhora perquè hi havia un teixit industrial i urbà, juntament amb un ambient intel·lectual dinàmic, preocupat pel desenvolupament de la ciència i les novetats tècniques. (…)
El procés va començar a Barcelona a l´any 1883 amb la instal·lació d´una central de 220 kW per part de Sociedad Española de Electricidad, seguit més endavant per més potència instal·lada per Compañía Barcelonesa de Electricidad, a l´any 1896. Va ser Barcelona Traction la que va fer el salt qualitatiu amb la construcció de salts hidroelèctrics als Pirineus. A través d´Energia Elèctrica de Catalunya, fundada a París el 1911 es va construir la central de Cabdella de 40.000 CV. La inversió va ser de 240.000 euros. Res a veure amb els 23.000 milions d´euros que ofereix Gas Natural per la compra d´Endesa 94 anys més tard.
El relleu el va prendre Fecsa a partir de la seva creació als anys 1950; la central de Sant Adrià va tenir grups de 160 MW i a l´any 1975 es va instal·lar un grup de 375 MW. Aquests mateixos anys es van construir les primeres centrals nuclears, Vandellòs I amb 500 MW, Ascó I amb 930 MW, Vandellòs II amb 970 MW Ascó II també amb 970 MW.
Si en els darrers 120 anys l´evolució de l´energia fou important pel desenvolupament del país, avui no ho és menys. Estem en moments de canvis profunds tant en la forma de generació d´energia, com en l´ús de la mateixa. L´energia del futur no serà monotemàtica, serà una barreja d´energia produïda en grans centrals nuclears, en tèrmiques amb carbó, en tèrmiques amb gas, en tèrmiques amb biomassa, en solars amb grans concentradors, en parcs eòlics, en petites centrals solars fotovoltaiques, i d´altres aprofitaments renovables com poden ser les ones del mar. La diversificació en la producció, la distribució i l´estalvi han d´esdevenir factors claus en la competitivitat de la nostra societat i posar a empreses del nostre entorn a aquesta tasca és un fet important. Al voltant seu es creen oportunitats que han de ser aprofitades per les petites i mitjanes empreses. No creieu que les empreses només venen una cosa; avui mateix Endesa ven electricitat, gas natural, transformadors, comptadors, energia integral dins una empresa, i el que faci falta.
Tenir empreses autòctones a la punta del sector, innovadores, és important, però no ho és menys la identificació que fem tots amb elles. I això que dic no és una afirmació cursi de patriotisme, no. Tinc molt clar que una societat necessita tenir objectius definits per avançar. Encara que en el fons tots sapiguem on hem d´anar, que hem d´avançar en el coneixement, en el respecte, en la democràcia, en els hàbits… fa falta crear objectius nets per no errar el camí. I en això fa falta que algú ens els digui sovint, de forma diàfana, com per exemple feia el president Pujol amb els seus sermons. Però no és menys important la creació de referents que ens ajudin a identificar el camí pel que hem d´anar. Uns dels referents catalans econòmics són el sector tèxtil, el cava, o l´automòbil. El tèxtil l´hem perdut i l´automòbil passarà per mals anys.
La recuperació d´una empresa energètica en la qual ens identifiquem pot ser un d´aquests referents, alhora que pot ser el buc insígnia al voltant del qual es poden desenvolupar moltes activitats. Si es fa bé, podria ser el pal central d´un clúster energètic. I no tenim per què sospitar que el personal de «la Caixa» no ho faci bé. Sabeu qui va desencallar la crisi de les drassanes espanyoles quan va arribar el govern de Rodríguez Zapatero a Madrid? Els bucs metaners de Gas Natural (que s´ho apunti qui sospiti que el govern tombarà l´OPA). Sabeu qui va aportar més a la flotació de l´empresa francesa Alsthom després del fiasco amb les turbines de gas? Les comandes de noves turbines de Gas Natural; arran d´això Alsthom va decidir traslladar part de la seva investigació a Barcelona.
Quan he anat a Finlàndia m´he preguntat sempre per què allà hi ha multinacionals importants (Nokia, Neste, Valmet, Wärtsila) i aquí no, tot i tenir una població semblant. La resposta és perquè a nosaltres ens ha faltat ambició per fer-ho i possibilitats financeres. I vet aquí que ara es creen les condicions, tant les financeres com les d´ambició. Per una vegada deixem de ser mediocres i volem superar-nos de forma important. Allà les possibilitats financeres vénen d´un estat. Aquí no ho podem tenir, però ens ho pot suplir «la Caixa» i alguna altra entitat financera, com el Banc de Sabadell i les altres caixes. Algú s´apuntarà al projecte de nova xarxa de dades? La telecomunicació dependrà d´ella i no ens aniria malament com a clúster de futur.
L´operació de Gas Natural però, no hauria d´omplir la nostra autocomplaença. És un reflex, un miratge, que hauríem de convertir en estímul per arribar a un acord amb el nou Estatut. Ha tret per uns dies prou pressió sobre la negociació, i és una lliçó que els esforços a Catalunya poden acabar bé. Poques vegades hi ha notícies que donin moral per avançar en qüestions comunes com aquesta OPA.
Comento sovint que la bona trajectòria política i econòmica de Catalunya va lligada als bons resultats del Barça. No sé si són els resultats els que donen moral a la societat civil catalana o és la moral de la societat catalana la que infla el Barça. El fet és que els anys bons del Barça han coincidit en anys bons per la societat catalana. Pot ser que siguin les dues coses.
Deu ser difícil crear les condicions perquè aquestes sinergies coincideixin en el bon camí. Tinc el pressentiment que ara les estem creant, coincidint que hem d´endreçar el nostre contracte amb Madrid i creant la nostra empresa referent. Només falta una mica d´embranzida per potenciar d´una vegada l´ensenyament i accelerar l´acord per la competitivitat.
La resta ho posarà el Barça. Aquest any sí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!