La setmana passada vaig anar a un debat a TV3 sobre l´ús de l´aigua. Era un debat dins el programa El matí. Només d´arribar ja ens van advertir que volien que hi hagués moguda, que ens baralléssim entre nosaltres. Érem 12 i teníem mitja hora per debatre un tema pel qual faria falta dies. Aviat vàrem entendre que ens havíem ficat en un programa de reality-show. M´havien dit que hi aniria gent de l´ACA, i vaig pensar que parlaríem del decret sobre la sequera. (…)
Convocats al debat hi havia un pagès de la Segarra que havia perdut la collita de blat i en aquell moment ja havia llaurat el camp. Em va explicar que també havia perdut el treball de recollida que feia per altres pagesos. Uns 24.000 euros de pèrdues al cap i a la fi.
El debat no va tenir més interès per la manca de temps i pel format inadequat. Només retinc la insistència amb què el representant dels camps de golf va fer sobre el poc ús de l´aigua de reg dels seus camps, i la de la presentadora Helena Garcia en les pèrdues de les canonades de distribució d´aigua. No vàrem poder parlar de cap tipus de política, ni d´estalvi. Llàstima, perquè el tema s´ho val.
M´havia llegit el decret de la sequera i l´havia trobat interessant. Jo no crec que l´arribarem a aplicar en la fase més greu, ja que a la Vall de Camprodon diem que la pluja acumulada durant l´any no varia. Que si no plou a la primavera ho farà a l´estiu i a la tardor. De fet, l´actual període de sequera comença just després d´un període de pluges molt intenses, ara fa un any. També recordo haver llegit un treball d´un investigador espanyol que ensenyava que cada vegada que hi havia el fenomen d´El niño a Sud-amèrica, l´any següent el fenomen travessava l´Atlàntic per arribar a casa nostra. Així que a la tardor en tornarem a parlar.
Del decret m´agrada la definició que en fa d´un període excepcional, quan el defineix a partir d´un període de 6 mesos amb una precipitació acumulada per sota del 60%. Això vol dir que pel que fa al Fluvià, la precipitació acumulada per 6 mesos ratlla els 260 litres. Ja és una bona definició de sequera, ja. Per sortir del període excepcional de restriccions fa falta que hi hagi un període que superi el llindar anterior, i que hi hagi durant tres mesos una precipitació històrica d´un 150% de la mitjana. Pel Fluvià això significa entre 280 i 350 litres. Aquest valor sí que serà més difícil d´assolir. Però ja he dit que a les nostres comarques hi ha un dels dos períodes que sempre plou, a la primavera o a la tardor. El decret entra en molts detalls dels nivells dels embassaments, de com s´ha de desembassar per garantir el subministrament, i moltes altres mesures. Em sorprèn la intensitat de les mesures respecte a les centrals hidroelèctriques que no tenen embassament. Em sembla que la persecució de l´ACA contra aquestes centrals comença a ser malaltissa, sobretot per la urgència i el control que volen fer sobre la producció de les centrals, a més del control del cabal ecològic del riu. No vull defensar aquí aquestes centrals, només em sorprèn la vehemència del decret que hi va en contra.
De política de l´aigua se n´ha parlat força arran del transvasament de l´Ebre. S´ha escrit molt de l´espoli de riquesa que significa emportar-se aigua d´una conca a l´altra: això implica que es deixi de poder regar en una conca per fer-ho en una altra, o que es faci una fàbrica en un territori de secà quan s´hauria de fer en un de regadiu, o que es facin camps de golf en territori de secà, quan això és una activitat de zones humides,…
Però ningú s´ha qüestionat el principi del problema: es transvasen cabals d´una conca a una altra perquè la propietat de l´aigua és de l´administració i perquè les decisions les prenen els polítics. I això fa que aquestes decisions no siguin sempre justes, depenent del moment en què es prenen. Jo crec que la propietat de l´aigua ha de ser de la conca per on circula. Fa molts anys observava la lluita en solitari d´en Francesc Ferrer per evitar que Barcelona deixés eixut el Ter. Jo ho seguia però no tenia un criteri clar. Ara sí que el tinc. No es pot negar a cap veí el dret a beure; se li ha de donar aigua. Però quan l´hagi fet servir, que ens la torni. L´aigua s´ha de deixar, no donar. Que el preu d´això és molt alt? Aquest és el preu que té l´aigua. Si no és així, per qüestions de principi, com el de la propietat, el debat de l´aigua es converteix sovint en un debat ple d´incongruències. Per exemple, qui té dret a regar camps de secà i millorar-ne la riquesa? Doncs els que pertanyen a la conca d´extracció i obtinguin el permís d´aquesta. Si no és així ens trobem que el nivell freàtic de Barcelona creix perquè baixa el de Torroella de Montgrí després de transvasar 8 m3/s, o que les fàbriques que necessiten aigua es traslladen a l´àrea metropolitana de Barcelona pel sol fet que ja els la hi portaran; mentre, a les capçaleres dels rius la indústria ha marxat i la seva riquesa ha minvat. Si l´aigua es torna, Barcelona no només tindrà aigua del Ter i del Llobregat, sinó també de l´Ebre.
És obligat parlar de l´optimització de recursos. Ja sabeu que penso que és difícil parlar d´estalvi quan la cultura que tenim és la de consum i la de l´especulació. Però un dia hem de començar, tant des de l´energia com des de l´aigua, passant per altres materials. L´aigua es consumeix en primer lloc a l´agricultura. A part de no regar en una conca diferent de la de captació, crec que hem de trencar un concepte estès a l´agricultura: que l´aigua amb què es rega torna al nivell freàtic. Això no és així gairebé mai; una part s´evapora quan es rega per aspersió durant el període de sol; i la que va a terra no és segur que torni aviat al nivell freàtic bàsic, dispersant-se en diferents capes.
Quant a la indústria, és segur que podem anar molt més lluny d´on som. Les noves tecnologies tant químiques, com de filtració, arribant a l´osmosi inversa, permeten menar millor l´ús de l´aigua. Un exemple que l´ACA també té clar: per refrigerar processos és millor fer-ho mitjançant radiadors que no pas amb torres de refrigeració; alhora evitem el risc de legionel·la detectat els darrers anys. La solució és senzilla: que el conseller Rañé prohibeixi l´ús de torres de refrigeració a Catalunya en noves instal·lacions. Doncs és evident que les mateixes enginyeries no han sabut aplicar bé els principis de refrigeració quan instal·len torres prop del mar amb humitats elevades, fent el seu ús completament inútil. Per cert, compte amb l´obligació de regar els camps de golf amb aigua de la depuradora. L´aspersió és ideal per generar la legionel·la.
Fa temps vaig llegir que a Benidorm havien resolt l´ús de l´aigua arram d´un estiu que es van quedar sense. Com que estaven en una conca tancada, els hotelers van arribar a un pacte amb els pagesos pel qual l´ús de l´aigua el feia primer la ciutat. Una vegada depurada es tornava a pujar cap als pagesos que alhora cobraven un cànon per aquest fet. Mai més han tingut problemes d´aigua. Segurament nosaltres haurem de fer això a l´engròs: l´aigua depurada dels pobles i de les indústries haurà d´alimentar el reg dels pagesos.
És clar, però que ens fan falta moltes infraestructures. Per exemple ens cal separar les aigües pluvials de les residuals, per així aprofitar-les en refrigeració i usos sanitaris. Però ens calen encara coses més bàsiques, com fer anar totes les depuradores existents de forma correcta, acabar per posar depuradores als pobles on no n´hi ha, resoldre definitivament els problemes de fangs,… i tot això té un nom. Finançament. Fins que el finançament de la Generalitat no s´hagi resolt, fins que ens hagin aclarit on s´ha desviat el pressupost de l´aigua i fins que tot Espanya no tingui clar que el model a seguir és el que vàrem començar a Catalunya, em temo que el decret de la sequera té la funció de bomber. Però el que realment ens falta és la funció de regulador.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!