El turisme és una part molt important de l´economia catalana, i més encara de la gironina. Aporta un 11% del PIB català i dona treball a 180.000 persones. Vaig sentir dir al conseller Huguet que amb el declivi de la indústria el turisme arribarà al 15% del PIB. La importància del turisme, però, va més enllà d´aquestes dades. El turisme incrementa el consum intern en augmentar el nombre de residents, encara que sigui temporalment. Això significa que els pagesos venen més productes, que les indústries venguin també més en el mercat interior i que un grapat enorme d´activitats complementàries vagin de la mà del turisme. L´activitat més beneficiada pel turisme és la construcció i l´especulació de terrenys, activitat que ha causat estralls destruint el paisatge que dóna lloc al mateix turisme. És com si cadascú que compra un apartament o una casa vulgui fer seu un tros de paisatge. A mesura que la gent se l´emporta ens quedem sense el paisatge que havia originat l´activitat del turisme. (…)
Per aquest pes del turisme crec que l´administració catalana hauria de dedicar especial èmfasi a desenvolupar-lo. I ho dic jo que estic a la indústria. Torno a repetir que a la indústria no demanem que ens donin subvencions; ens fa més falta que l´ensenyament ens formi treballadors amb nivell i amb cultura de treballar, i ens fa més falta que les infraestructures i les reglamentacions ens deixin créixer. Però en el cas del turisme és evident que si l´administració pública no hi participa, difícilment pot fer canvis importants: massa actors d´empreses excessivament petites, massa individualisme amb poca cultura d´associanisme, minifundisme en definitiva.
Estem assistint a canvis de tot tipus. La globalització ens obliga a canviar les maneres de fer, i apareixen noves formes de fer turisme. D´una part els vols barats arrelen amb molta velocitat. Més d´aquella a la qual el sector turístic és capaç d´adaptar-se. D´altra part sorgeixen amb força destins més exòtics que el nostre i amb preus més baixos. Això fa dir a en Ramon Ramos, president del Patronat de Turisme Costa Brava Girona que «estem en una turbulència i fins i tot en una mena de desgavell». I això ho deia l´any passat després de la polèmica del turisme de borratxera.
I el desgavell prové de tenir un sector que ha crescut sense direcció, empès per la mateixa pressió dels turistes que any rere any demanaven més del mateix, costa, exotisme espanyol, beure i possibilitats de deixar-se anar. Ara que l´anàlisi ens demana fer altres coses, canviar de model, augmentar la qualitat, no sabem com afrontar el problema i som febles, sense estructures amb prou potència que ens ajudin a prendre rumb nou.
Per sortir de la turbulència cal primer que tothom vagi en una mateixa direcció, Generalitat, Associacions de turisme, empreses i Ajuntaments. Sabem que cal fomentar una marca més gran, Catalunya, que es beneficiï de les marques Barcelona, Costa Brava, Costa Daurada… Sabem que hem de potenciar la identitat territorial, cultural, gastronòmica i de paisatge. I sabem que hem de desestacionalitzar l´activitat, ja que només treballant més dies a l´any podrem dividir els costos per un nombre més gran i així ser més competitius. No hi ha més invents: innovació, professionalitat i més treball.
Però per fer això ens calen instruments. No pot ser que els ajuntaments no puguin pagar els serveis de l´augment de població perquè els ingressos que tenen es deriven de la població resident, no comptant amb la flotant; ni pot ser que molts ajuntaments no puguin tenir recursos suficients per atendre amb prou nivell les oficines de turisme.
Cal invertir molt en la captació de turistes a l´estranger. Antonio Escudero, president de la Federació d´Hostaleria de Girona, es queixava la setmana passada del baix nivell pressupostari de la Generalitat en promoció turística, «disset vegades inferior al de Múrcia».
Però cal sobretot invertir en noves formes de turisme, com el foment de turisme de congressos i reunions; el turisme cultural, que té Barcelona com a atracció principal i que podem estendre a totes les ciutats de Catalunya; el turisme gastronòmic, amb el renom de molts restaurants no gaire lluny de casa; el turisme de golf, encara que sembla que amb la dificultat de competir amb Andalusia; el turisme rural, amb una extensió enorme de cases pel territori; i el turisme de senderisme, mountain bike i de muntar a cavall per la immensa quantitat de senders i camins que travessen valls, carenes i rius, passant per petits pobles i llocs de bellesa excepcional. ¿No creieu en el potencial de Sant Hilari, Banyoles, Figueres, la Bisbal, Olot, Castellfollit, Besalú, Camprodon, Ribes de Freser…? A la costa hi tenim la infraestructura hotelera, el sol. A Barcelona el reclam. Però a l´interior hi tenim la gastronomia, el paisatge, la cultura i la història, els camins i els racons. Hi tenim el parc atractiu, els temes.
Ja hem dit que el que cal és dirigir en una mateixa direcció els esforços. I aquí haurien d´anar els esforços dels patronats de turisme i de les federacions d´hostaleria, amb tot l´embolcall que això representa. I vet aquí que a Girona tenim una federació que ha de resoldre problemes del passat. Problemes que neixen amb la creació del portal de reserves Eoland. Aquest portal, que fou creat amb l´empresa Giturística, va ser fomentat per l´anterior president de la Federació d´Hostaleria, Pere Reixach. Eoland no va reeixir en la seva constitució i va atrapar molts petits inversos, hotelers, i va deixar un deute amb l´ICF de la Generalitat d´1,5 milions d´euros. L´actual directiva de la federació culpa d´aquest fracàs el fet que la Generalitat no inverteixi suficientment en la promoció de les comarques de Girona. I l´enfrontament entre l´actual directiva i l´anterior està servit.
Possiblement la directiva actual té raó a donar la culpa de moltes coses al fracàs de l´operació del portal, però han de reflexionar. El portal de reserves Eoland és vital per a les comarques de Girona. Arribem tard en les centrals de reserves, quan a fora ja les tenien abans d´existir Internet. Però ara, amb el desenvolupament d´Internet i de les noves formes de viatjar, és indispensable tenir un portal de reserves. I si Eoland no ho fa, tardarem tres, quatre o cinc anys a poder constituir-ne un. I això és massa temps. Per tant, s´ha de dir el que s´ha de dir a Pere Reixach pel seu fracàs i acte seguit se l´ha d´ajudar perquè el projecte del portal reïxi. I alhora Pere Reixach ha d´entendre que ha de fer un mea culpa i ajudar a que la federació torni a anar unida treballant de cara la futur.
Doncs resoldre la turbulència, el desgavell actual és responsabilitat de tots. Àdhuc dels que estem a la indústria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon día, el meu nom és Jesús Noè Nogueiras, soc Director de projecte de Noves Tecnologies.
Havent-me assabentat del cas EOLAND.com m’he possat en contacte amb un equip de professionals altament qualificats acostumats a treballar en projectes de gran envergadura B2B i B2C fent gestió de reserves.
Podem oferir un projecte funcional a curt termini amb perspectives de creixement horitzontal ampliant serveis i oportunitats de mercat.
Es per això que voldríem poder posar-nos en contacte amb la persona o persones responsables de l’anterior projecte i els actuals promotors del turisme de girona.
Veient el seu article pensem que deu tenir informació de primera ma sobre el cas que ens ajudaria a dirigir-nos i centrar el projecte.
Com vosté diu molt bé, un projecte d’aquestes característiques és vital per al turisme de la zona ja que seria una potent eina de pormoció i de negoci per al sector, i més tenint en compte que un 70 % dels turistes de la zona són extrangers.
Rebi una cordial salutació mentre resto a l’espera d’una resposta per part seva.
Atentament;
:: Jesús Noè Nogueiras ::
Telf. 670 092 678
jesus.noe@gmail.com