que la opinión pública alemana discrepa de la política de A. Merkel lo sabe todo el mundo medianamente informado.
Que no ho explica és per no desgastar-se políticament. Fins i tot la setmana passada, el cap dels sindicats, isqué en un reportatge on deia que calia ajudar els països en situació precària. Com per exemple Gràcia. No en parlà dels pigs per exemple. Sindicats alemanys i govern fan tàmdem, doncs. On tothom veu els beneficis alemanys de la unió i les successives ampliacions. Com a bon jacobí comença la perorata i mirament de melic dels españols tot seguit i aquell:
que-no-estamos-tan-mal-que-semos-españoles
Després vénen els españols rancis i estantissos amb el voler eixir-se’n de la unió monetària europea per a tindre marge de maniobra. Ja tenim les dues españes…i qui desequilibra és l’aparició típica i tradicional dels escoltes catalanets (llegeix els boys scouts del nordest) per a arreglar-ho.
El que no expliquen els jacobins d’allà, ni els escoltes d’ací expliciteu, és que hi ha una operació especulativa de gran abast per a abaixar l’euro on s’hi guanyaran molts diners especulant a tort i dret a costa de les petites empreses i societat en general, i de l’arc mediterrani en particular, entre d’altres. Els europeus precisem tindre una única política monetària com els EUA. L’única comuna que tenen tots els estats nordamericans de la unió. No s’explica que cada estat europeu tinga una política diferent. Això fa vulneable l’euro, i amb ell, la totalitat de societat que vivim al seu si.
A l’escolta Joan Vila de les comarques de Girona:
Som molt febles sense un estat propi, t’ho dic com a petitíssim empresari. Al final, els escoltes, sols exerciu de comparsa cada cert temps. Una pena.
que la opinión pública alemana discrepa de la política de A. Merkel lo sabe todo el mundo medianamente informado.
Que no ho explica és per no desgastar-se políticament. Fins i tot la setmana passada, el cap dels sindicats, isqué en un reportatge on deia que calia ajudar els països en situació precària. Com per exemple Gràcia. No en parlà dels pigs per exemple.
Sindicats alemanys i govern fan tàmdem, doncs. On tothom veu els beneficis alemanys de la unió i les successives ampliacions. Com a bon jacobí comença la perorata i mirament de melic dels españols tot seguit i aquell:
que-no-estamos-tan-mal-que-semos-españoles
Després vénen els españols rancis i estantissos amb el voler eixir-se’n de la unió monetària europea per a tindre marge de maniobra. Ja tenim les dues españes…i qui desequilibra és l’aparició típica i tradicional dels escoltes catalanets (llegeix els boys scouts del nordest) per a arreglar-ho.
El que no expliquen els jacobins d’allà, ni els escoltes d’ací expliciteu, és que hi ha una operació especulativa de gran abast per a abaixar l’euro on s’hi guanyaran molts diners especulant a tort i dret a costa de les petites empreses i societat en general, i de l’arc mediterrani en particular, entre d’altres.
Els europeus precisem tindre una única política monetària com els EUA. L’única comuna que tenen tots els estats nordamericans de la unió.
No s’explica que cada estat europeu tinga una política diferent. Això fa vulneable l’euro, i amb ell, la totalitat de societat que vivim al seu si.
A l’escolta Joan Vila de les comarques de Girona:
Som molt febles sense un estat propi, t’ho dic com a petitíssim empresari.
Al final, els escoltes, sols exerciu de comparsa cada cert temps. Una pena.
Cordialment.