1 d'agost de 2005
Sense categoria
0 comentaris

Al·legacions dels No a la MAT

Ahir va finalitzar el termini per presentar al·legacions al Pla d´Energia. El dijous dia 14 de juliol vaig llegir a Diari de Girona la notícia que titulava «Els ecologistes inicien una campanya contra la línia imitant la web del Govern». La notícia deia que els promotors de la pàgina tenien com a objectiu «donar informació més contrastada i imparcial que la que dóna el Govern i que consideren molt esbiaixada, ja que les respostes que apareixen en la seva pàgina estan mancades de versemblança». La informació es presenta en un document, Al·legacions-suggeriments al Pla d´Energia de Catalunya 2006-2015.

He llegit el text esperant trobar informació no tendenciosa i gens esbiaixada. He de reconèixer d´entrada que qui ha escrit el text té bona oratòria. Una altra cosa són els arguments. La seva manca de seriositat és en part reconeguda quan demana que el nou Pla d´Energia sigui fet per «tècnics de reconeguda imparcialitat i solvència», deixant clar que els actuals redactors no tenen el nivell adequat ni la neutralitat deguda. Aquest és un argument que ja vaig llegir al portantveus de No a la Mat en una entrevista en aquest diari. «Disculpo els polítics perquè estan mancats d´informació. Tant a Catalunya com a l´Estat espanyol, les companyies elèctriques són les que sempre han planificat, perquè són les que disposen de les dades de consum i dels tècnics. Avui dia és difícil trobar un tècnic que no estigui vinculat d´una manera o altra amb les companyies». I es va quedar tan tranquil.
Aquest concepte, el de dir que com que els arguments no m´agraden, els altres son babaus, invaliden qualsevol argument de qui els fa. Com es gosa dir que l´Administració no té prous tècnics ni recursos externs per fer un pla d´energia i no sentir vergonya en dir-ho? Totes aquestes afirmacions denoten la inseguretat tècnica per afrontar la discussió de tot el col·lectiu contrari a la línia.

Criteris d’intensitat energètica
El document, a part de menysprear l´equip redactor del Pla d´Energia es posa en els criteris d´estalvi energètic. Qüestiona de forma absoluta que es faci el criteri d´estalvi emprant el concepte d´intensitat energètica (relació entre consum d´energia i PIB). El Pla d´Energia planteja un increment de consum d´energia pel fet que hi haurà un increment del PIB, mentre que el document desmenteix que això hagi de ser així, ja que «la Directiva Europea diu que l´estalvi d´energia és independent del PIB». No sé dins quin context es troba aquesta frase, però em sembla impossible que es pugui aplicar a Catalunya en el temps que vivim. Primer perquè l´increment de PIB que tenim es deu sobretot a un augment de la inversió, un 30 per cent del PIB. Segon, perquè no és comparable l´estructura econòmica d´un país avançat, com Alemanya, amb el nostre. Aquest concepte potser sí que es pot aplicar a Alemanya però és inversemblant aplicar-lo a Catalunya.
La nostra producció és molt lluny de la seva i l´augment de la mateixa implica un augment de consum energètic. No proporcional, menor, però augment al cap i a la fi. Es pot defensar que les noves inversions hagin de tenir menys consum específic d´energia, però és irresponsable defensar a capa i espasa que no hi hagi cap increment de consum energètic.
Mobilitat i transportEn aquest mateix apartat es queixa el document de la nul·la incidència del Pla d´Energia en la mobilitat i transport de mercaderies, la qual cosa no és certa ja que és estudiada dins el capítol 6, subcapítol 6.12 Aplicació per sectors, pàgina 195. Dóna la impressió que la complexitat del Pla d´Energia faci el document difícil de llegir, tal com va dir en Biel Jover. Ja vaig escriure que és difícil fer debats de física quàntica, per més que ens entossudim a fer-los.
Un altre aspecte en el qual el document és crític és en l´ús de l´hidrogen i en l´ús d´altres combustibles alternatius. De l´hidrogen, el Pla d´Energia en parla quan cita les actuacions del Departament de Treball i Indústria en matèria de transport fomentant l´ús de piles de combustible. Però és que l´hidrogen, a més, no és cap font d´energia. És una energia transformada que requereix electricitat o gas natural per a la seva producció. Sabem que és una energia de futur, que hi ha cotxes amb piles de combustible preparats, però el que cal és que la Unió Europea ens digui com es farà la distribució d´aquest gas, en forma de gasoducte o en producció a cada gasolinera. Pretendre que l´actual Pla ho prevegi és pretendre tenir la bola de cristall i ser mag.

Energia alternativa
El fet és que a partir d´aquest punt el document va donant voltes a conceptes que son més propis d´il·lusions que no pas reals. Les al·legacions es queixen que l´única energia alternativa que es potencia és l´eòlica. Quan no és veritat, es potencia l´energia solar, preveient 70 MW instal·lats a partir dels 3 MW actuals; es potencia l´energia de biomassa, es potencia l´ús i producció de biocarburants; es potencia l´energia eòlica, amb l´impuls per arribar a l´any 2010 al sostre màxim possible de potència instal·lable avui a Catalunya de 3.000 MW (la qual cosa ja veurem com es fa pel fet de que 1.500 MW son dintre espais protegits); es potencia (poc) l´energia hidràulica amb la instal·lació de 100 MW més, i es planteja la recerca en energia del mar i geotèrmica, tots dos a títol merament anecdòtic.
Model de placa i molinet
Per què, doncs, diuen que l´única energia alternativa és l´eòlica i encara no els agrada? Doncs perquè el model que ells proposen és un model de la caseta i l´hortet, un model on no hi hagi grans centrals ni grans línies elèctriques, i on cada u fabriqui l´energia possible. Aquesta energia descentralitzada hauria de permetre fer funcionar tot el país. I només quan la inclemència del temps no permetés generar electricitat s´hauria de recórrer a la producció d´una central més gran. Aquest model és el que els fa moure, cosa lloable, però també és el que pensen que es pot posar a la pràctica en els propers vuit anys. I aquí sí que s´ha de dir que no sols hem de viure d´il·lusions. També hem de continuar funcionant.
Es queixen que la previsió que fa el Pla en energia fotovoltaica és de només 70 MW, potència que segons ells hauria de ser cinc vegades més gran. I passen per alt que l´energia fotovoltaica és una tecnologia que no està madura per ser explotada. Que no hi ha prou producció de silici per satisfer una demanda elevada, que el rendiment de la placa fotovoltaica és del 15% i que per poder ser aplicable se l´hi ha de donar a l´electricitat produïda un preu de compra de 190€/MWh, a més de donar-li una subvenció de la meitat del seu cost, essent aproximadament un 488 per cent més del preu mitjà de generació d´aquest passat mes de juliol. Les polítiques de suport a l´energia fotovoltaica tenen per objectiu potenciar la fabricació i la recerca i desenvolupament que permetin en un futur pròxim tenir una tecnologia madura per la seva explotació. Però no en podem deduir que avui la puguem emprar per substituir la generació actual.

Punt i a part mereix la proposta de generació eòlica de baixa intensitat de vent. Es pretén generar electricitat a cada casa àdhuc en àrees on no hi ha gaire vent. I per fer-ho possible demanen que la prima de compra d´electricitat produïda sigui inversament proporcional a la velocitat mitjana del vent a cada àrea. En definitiva, que un molí situat al menjador de casa tindrà una prima infinida perquè no hi bufa vent. Es vol primar la ineficiència en generació. Tot plegat perquè els redactors del document tenen aversió total que hi hagi empreses que generen electricitat, és igual que siguin petites o grans, i els sap greu no participar en l´activitat. És per això que proposen el model de la placa i el molinet.
Interconnexió amb França

Finalment hi ha el tema de la interconnexió amb França. Diuen, amb encert crec, que no s´ha de copiar el model italià que va optar per importar electricitat de França enlloc de produir-la. Diuen que aquest any la xarxa elèctrica espanyola ha estat excedentària i que les interconnexions amb França gairebé no s´han utilitzat. Doncs, de què tenen por? La connexió amb Europa només ha de servir per resoldre una demanda interior en el moment que faci falta. I no val a dir que això no és així perquè durant el 2 de març de 2004 no va poder ser, perquè jo els puc dir que vaig viure una situació al revés durant el setembre de 1993, quan es va cremar la subestació de Fecsa a la Meridiana. I si realment volem tenir les línies per resoldre problemes puntuals tampoc pot ser que les línies vagin carregades al 100 per cent. Han d´estar disponibles. I si no ho estan passa com a Itàlia. Tampoc val l´argument que quan a Espanya hi ha la màxima demanda a França també hi és; doncs això passa durant els mesos freds d´hivern, però no a l´estiu, quan a Espanya tornem a tenir puntes i a canvi a França tenen un període baix.
Tot això no impedeix que en el document hi ha aspectes en l´estalvi d´energia on hi estic plenament d´acord. Sobretot pel que fa a les mesures d´estalvi als habitatges, mesures, per cert, que el Pla d´Energia també cita. I és que part d´aquestes mesures les ha de prendre la Conselleria d´Habitatge, el departament del conseller Milà. Haurem d´esperar molt temps per saber-ne alguna cosa?
Tornant al principi, se´m fa difícil creure que aquests arguments, sense tocar a terra i en molts aspectes infantils, siguin els que fan moure col·lectius contra línies, contra centrals elèctriques, contra centrals de biomassa… dient que qui explica les coses ho fa amb manca de versemblança i tendenciosament. Fins aquí hem arribat! La demagògia del diputat Joan Boada queda petita davant aquest document.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!