12 de març de 2010
Sense categoria
10 comentaris

Adéu Caixa Girona

 
La decisió del consell d’administració de Caixa Girona ens ha agafat per sorpresa. Costa escoltar dir a una entitat com aquesta que vol romandre petita i que intentarà sobreviure amb un pla de viabilitat. Que cru és escoltar això! Us ho tradueixo: intentarem no morir en l’intent per acabar en altres mans.
Enric Vilert deu estar content en haver impedit la fusió amb les altres caixes. No sé les raons que han impulsat el consell a prendre aquesta decisió, però em temo que no deuen ser gaire transcendents i més aviat deuen ser polítiques. Sí que entenc que un consell que ha estat el responsable del desastre de crèdit hipotecari, del monocultiu econòmic de l’entitat, es resisteixi a canviar la manera de fer, que és tant com acceptar que ho han fet malament. No s’accepta i punt. Això és el que acaba de fer Caixa Girona.
La decisió forma part també de la manera de fer empresarial d’aquí. Més val ser cap de ratolí que cua de lleó, diuen. Es prefereix ser autònom i decisiu essent petit que no pas eficient i englobat en una entitat més gran.
Doncs ja m’explicaran de què volen viure. La caixa no té oficina d’empreses, li tremolen les cames quan ha de fer un descompte d’un valor una mica gran, no té prou cabals per donar crèdits de cert valor a les empreses,… només té el recurs a microoperacions i sembla ser el camí que vol seguir.
Doncs bé, les empreses petites i mitjanes, en quantitat a les nostres comarques, hem de fer la nostra via, com diu en Vilert, hem de ser responsables. Tenim els grans bancs, La Caixa, Caixa de Catalunya i tindrem la nova caixa Unnim. Malauradament no podrem treballar amb la minicaixa de casa nostra. Però els temps que vénen són temps de sinergies amb els clients i amb les empreses de serveis i de proveïdors. Si no és possible treballar amb la caixa del país, l’haurem d’oblidar. I això vol dir també convèncer els treballadors que les nòmines han d’anar a una altra entitat que aporti sinergia. No són temps per malaguanyar cap esforç. I Caixa Girona ho acaba de fer. Adéu.

  1. Respecto la seva opinió, tot i que m’agradaria aclarir que em sembla igualment polititzada, però en aquest cas és del color vermell del PSC. No em considero fan del Sr. Vilert, però m’agradaria aclarir-li que aquest senyor no va votar el passat dimarts, com ja deu saber, simplement ha expressat públicament la seva opinió com ha fet vostè avui al Diari de Girona.

     

    Els 3 representants del PSC al Consell d’administració són els únics que varen votar SI a la fusió, seguint les ordres del Sr. Castells i el Sr. Montilla. Això no és política? D’altra banda el grup de consellers que varen votar que NO o es van abstenir és molt plural i divers ja que està format per impositors, sindicats, empresaris i la resta de colors polítics. Els va convèncer a tots el Sr. Vilert?

     

    No s’ha plantejat que potser bona part dels empresaris gironins, els empleats, els ciutadans i els clients no es volen fusionar? Perquè ha de fer-ho Caixa Girona? Certament cal adaptar-se als nous mercats, créixer, expansionar-se i buscar sinergies, però no en qualsevol moment i a qualsevol preu.

     

    Ha estudiat els seus resultats? Després de La Caixa és l’entitat catalana més solvent, i no ho dic jo ni el Sr. Vilert, ho diuen els números del Banc d’Espanya. Per cert, per la seva informació, Caixa Girona ja fa uns anys que té banca d’empreses.

     

    Vostè és empresari gironí. Suposo que no li faria cap gràcia que els ciutadans gironins ens dediquéssim a divulgar que la seva petita-mitjana empresa no és viable i solvent, només pel fet que no es deixi absorbir per una gran multinacional.

     

    Adéu Sr.Joan Vila, deixi de fer demagògia i fer mal a les empreses de la seva província!

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!