L’isard és un animal adaptat perfectament a viure en alçada. Com totes les cabres és un animal al que li agrada el lloc més alt, posar-se damunt les roques. Té peülles als peus que li permeten una bona fixació al terreny. El seu cor pesa 350 g., mentre que el nostre només en pesa 280,
Imaginem que una persona cobra 1.000 euros al mes i que està disposada a consumir el 60% del que cobra, és a dir, 600 euros. Els altres 400 euros els destina a l’estalvi o a pagar l’hipoteca. El fet significa que en un primer moment l’economia rebrà de part d’aquesta persona 600 euros per pagar
…Quan arriba el fred a finals d’octubre o a primers de novembre, la marmota entra al cau, el tapa amb terra i es disposa a passar l’hivern dormint. Sembla que una temperatura inferior a 12º dins el cau és el senyal que la fa dormir. Llavors les seves necessitats d’energia i d’oxigen disminueixen considerablement, consumint
Hay una pregunta que con angustia se hacen todos los que han perdido el empleo, los que buscan su primer trabajo y aquellos que, aunque tienen empleo, viven con el temor a perderlo: ¿de qué viviremos ahora que los excesos de la economía del ladrillo, de la obra pública y de otras actividades que solo
…A mig juny la femella pon 7 o 8 ous que els covarà durant 22 o 23 dies posats en un niu a terra. El mascle vetlla l’entorn del niu i si s’acosta un intrús intenta atraure-li l’atenció per fer-lo allunyar del lloc on hi ha la prole. És just el que vaig tenir la
…La única situación de una gravedad parecida se dio durante la reconversión industrial de la primera mitad de los ochenta. Un proceso que hubo que abordar para sanear industrias anticuadas a veces, y lastradas otras por las necesidades de la transición política. El mayor coste del proceso fue seguramente una pérdida enorme de capital humano…
…Mai he anat a una corrida de toros. Quan les he vist per la tele m’han fet fàstic, m’han molestat, essent gairebé instantani el canvi de canal. Trobo els toros com un espectacle històric, d’abans de la revolució industrial, completament demodé, fora del moment i del pensament actual. És clar que també hi trobo les
…No fa gaire vaig escoltar la conversa d’un alumne amb una professora d’institut. Que si el curs ha anat bé, que si l’any que ve acabo l’ESO, que si voldria fer el batxillerat tecnològic,… fins que la pregunta va ser sobre quants alumnes de la seva classe havien aprovat. Un 60%, va respondre ell. No,
…Un anuncio de los tiempos venideros: o los partidos e instituciones se suman a esa movilización de la sociedad civil, articulándola institucionalmente, o se verán superados por ella. ¿Con qué objetivos? No tiene sentido hablar de programa de independencia, porque si se plantea sería el resultado de un proceso. Lo inmediato es la afirmación del
…La pregunta és, ruptura de què? Perquè per generar una ruptura amb l’Estat espanyol primer hem de provocar una ruptura interna a la societat catalana: amb les organitzacions empresarials, sindicals, polítiques i culturals que tenim ara no anirem gaire lluny…
…Canviar de política forestal demana canviar la manera de pensar. Explotar el bosc demana obrir pistes forestals, estudiar quines espècies són les que tenen millor creixement pel terreny i clima, veure a quins mercats es poden destinar, acceptar que l’absorció de CO2 pot ser un objectiu més fort que no pas el de conservar espècies
…Amb el tancament de caixes el mecanisme ha d’anar igual. No pagar a hisenda és una temptació estesa arreu. Fer el dipòsit en un compte diferent del d’Hisenda és la mateixa temptació, la de fer caure la banca. Estic convençut que es pot estendre com la pólvora. Un acte de força per allà on fa
…Ser empresari, tenir iniciativa, no tenir por de fer coses noves, no és una actitud innata. Tampoc s’aprèn a l’escola. S’aprèn en el si de les famílies i en l’entorn social en forma de transferència de valors. Anem malament si el 78% dels joves volen ser funcionaris. Trencar aquesta dinàmica implica un canvi social important,
Un raonament important. S’ha de retallar tot per disminuir el dèficit? No és millor aplicar raonaments de retorn d’inversió a les retallades? Els bancs i inversors apliquen el mateix criteri davant un deute derivat de compres d’actius no productius que la dels actius que produeixen. I això és una autèntica barbaritat econòmica. Definitivament a l’economia
… El cas és que l’especulació és dolenta per se i que les inversions s’han de fer seguint el sentit comú i aquest indica que no porta enlloc voler generar electricitat amb una tecnologia 10 vegades més cara que la convencional. Una cosa és el foment i l’altra la producció massiva…