Volatilitat de l´aigua

Dimarts de la setmana passada la Cambra de Comerç de Girona va inaugurar un nou cicle de conferències per estudiar tota la problemàtica de l’aigua i les possibles solucions. La primera jornada es va inaugurar amb la presència del director general de l’ACA, Manuel Hernández. Va ser una bona oportunitat per conèixer les mesures que està prenent l’ACA i també per conèixer el model d’aigua que proposa l’agència.
El senyor Hernández va dir que s’ha de superar el dèficit d’aigua que ara hi ha, que això s’ha de fer amb diàleg i debat, amb un pacte de l’aigua. Avui això no és fàcil perquè el debat està tensionat per la sequera i per les darreres eleccions i tampoc és fàcil perquè hi ha dues administracions diferents d’aigua, la de les conques internes i la de la conca de l’Ebre. Va insistir que s’ha de parlar de tot i que l’agència ha presentat al seu consell d’administració un programa que és actiu i viu, ja que algunes coses ja s’estan aplicant.
Creu el senyor Hernández que aquest programa s’ha de debatre en els propers 3 mesos per permetre trobar un model que ajudi a resoldre el dèficit estructural que Catalunya té amb l’aigua. Va dir: “Si cadascú només mira el seu tros, no ens en sortirem”, referint-se a trobar una solució conjunta, sense enfrontaments de territoris ni d’actors socials, siguin polítics, usuaris domèstics, industrials o agraris. Va insistir que la solució s’ha de fer dintre la Directiva marc de l’aigua de la Unió Europea que té en compte la sostenibilitat ambiental, utilitzant l’aigua, respectant-la com a medi, cosa que no li passa ara al Ter, ni al Llobregat, ni al Francolí. “Aquest és el repte, abordant-lo en el pitjor dels moments, en un moment de màxima sequera. S’ha de parlar també de sostenibilitat econòmica, de recuperació de costos de l’aigua, pagant l’usuari, el govern, els ajuntaments, l’estat i la Unió europea; és impossible posar totes les actuacions i els costos derivats al rebut de l’aigua. No es pot multiplicar per tres l’actual rebut”. Va proposar que les administracions paguin part de les infraestructures de l’aigua com ho fan amb altres infraestructures vials o aeroportuàries. “No hi ha una solució única pel problema de l’aigua. Ni és la dessalinització, ni és el transvasament del Roine. La solució és un sumatori d’accions, parlant de l’estalvi i de l’ús eficient de l’aigua en tots els àmbits urbans, industrials i agrícoles, parlant de la màxima eficiència en la distribució i transport d’aigua, en l’aprofitament d’aqüífers abandonats, parlant de la qualitat de les aigües residuals i de la seva reutilització, parlant de nous recursos perquè no n’hi ha prou amb les mesures anteriors. Com a nous recursos només hi ha dos conceptes, transvasaments i dessalinització. D’on farem els transvasaments, de l’Ebre? Ja tenim una resposta; del Segre? Per si de cas ja han avançat la resposta. Del Roine, donant la clau al problema a gent de fora del país? O bé anem a solucions mixtes que ens garanteixin amb la màxima rapidesa possible aquesta nova aportació de recursos? Les solucions que abordarem, sense prejudici de parlar de totes, seran solucions que puguin ser executables en el període de 4 anys. Quan parlem de dessalinització parlem de propostes que resolen el 20% de les nostres necessitats. Per tant, hem de comptar amb tot tota la resta. En l’horitzó 2012 hi haurà actuacions que ens permetran obtenir 300 hectòmetres cúbics més de nova aigua (que no depèn de la pluja) per un país que ha de passar dels 7,2 milions d’habitants als 8,5 milions a l’any 2020”.

Va dir que el conseller Francesc Baltasar havia fet públic el reconeixement de la solidaritat que la conca del Ter ha fet durant més de 40 anys amb l’àrea metropolitana de Barcelona. “Ara es tracta d’estudiar quines són les necessitats de la conca alta i baixa del Ter, quin és el cabal de manteniment que requereix i com queda un recurs per ser utilitzat. Això ho hem d’estudiar junts. Aquest treball, junt amb la producció dels 300 hectòmestres cúbics de nova aigua, permetrà la recuperació progressiva del riu Ter. Serà possible que el Ter no pateixi aquesta pressió que pateix ara. Estem treballant amb mesures per resoldre el problema del baix Ter. No sé si són suficients, però intentarem pal·liar-les. Ho tenim difícil, però encara ho és més si els territoris treballen per separat, si hi ha insolidaritat”.
Després del senyor Hernández, el senyor Jordi Molins va fer l’exposició de les accions. Va presentar els plans de garantia de l’aigua fins l’any 2015. Les mesures pel període de 2008 al 2015, amb un cost de 1.697 milions d’euros, aportaran 300 hm3 a l’any. Dintre aquestes propostes hi ha les dessalinitzadores del Llobregat, l’ampliació de la de Blanes, la segona dessalinitzadora de la Tordera, la de Cunit i aprofitaments addicionals a Abrera, a Martorell, a Sant Feliu, a Sant Joan Despí, als aqüífers del Llobregat i del Besós, i la reutilització al camp de Tarragona. Tot plegat forma part d’un pla d’inversions per la política de l’aigua entre el 2007 i el 2015 que puja un import de 6.386 milions d’euros, més d’un bilió de pessetes.
El senyor Hernández va explicar que el finançament es faria d’acord amb totes les administracions i que comptava que el finançament, derivat de l’aplicació de l’Estatut, ho permetria.
De tot el que van exposar en vaig treure dues conclusions immediates. Una, que el programa exposat continua comptant amb el recurs del Ter per resoldre la garantia de l’aigua fins al 2015. L’altra, que les dades belluguen cada dia, són dinàmiques, cosa que despista a qualsevol.
La primera conclusió la va confirmar el mateix senyor Hernández quan va dir que s’estudiaria els recursos disponibles al Ter per continuar sent enviats a Barcelona. És cert que hi ha actuacions d’abastament que comencen al pantà de Rialb i al de Pinyana, però aquestes actuacions no es van explicar de forma clara. La segona qüestió és més preocupant. El senyor Hernández va dir que s’ha començat a fer el debat, dient amb això que les mesures no són definitives. La realitat és que cada dia descobrim noves mesures i noves dades. Per exemple la demanda. Li vaig preguntar al senyor Molins quin és l’augment de demanda previst pel 2025 i em va dir que és de 160 hm3. La xifra em va sorprendre perquè acabava de llegir un article de Gabriel Borràs (director de planificació de l’ACA) en el monogràfic sobre l’aigua del col·legi d’engi?nyers. En ell Borràs diu que l’augment de demanda fins l’any 2025 és de 210 hm3. En una setmana havia vist dos escenaris diferents per boca de gent de direcció de l’ACA. La mateixa cosa puc dir dels nous recursos. La planta de dessalinització de 60 hm3 de la conca de la Tordera al principi era prevista pel 2025, ara ho és per al 2012. En la presentació de l’altre dia he descobert que la planta de dessalinització de la costa sud està prevista per un total de 60 hm3, quan fins ahir era de 20 hm3. En canvi, el volum trobat al subsòl de l’àrea metropolitana de Barcelona, estimat en uns 9,2 hm3/mes, s’ha convertit en 10 hm3 a l’any; és clar que això pot ser un error periodístic.
Agafant les dades presentades a Girona, si als 300 hm3 hi restem els 160 hm3 de l’augment de la demanda futura, queden 140 hm3 que podrien retornar al Ter. És un pas important. Però no resol el principi que fa que el Ter tingui la responsabilitat exclusiva en el subministrament d’aigua. Tampoc es fa gaire èmfasi en la reutilització de l’aigua depurada. Es parla de la recàrrega de l’aqüífer del Llobregat i de la Tordera, es parla d’un programa d’actuació amb el Consell de Cambres de Catalunya per reutilitzar 50 hm3, es parla de reutilització als regs municipals, però poca cosa més.
Veient les mesures proposades tinc la impressió que el programa no està prou madur. El Director de l’ACA va dir que estem iniciant el debat, però la presentació d’un programa tant exhaustiu, amb el seu cost incorporat, fa pensar que tot està beneït. Queden molts punts foscos, com per exemple com s’afronta el problema dels regants, com es reparteixen els esforços hídrics, com es resol el consum energètic sense complicar més el sistema elèctric… El senyor Hernández va dir que ell no pot resoldre el model de societat, que això ho ha de fer el conjunt de la societat i el govern en ple. Té raó. Però què esperen per afrontar-ho? A Girona estem per la feina.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *