Una societat econòmicament dinàmica i socialment justa?

Un dels reptes de la nostra societat és resoldre el desconcert actual sobre el futur. Un desconcert que provoca pessimisme. Part d´aquesta confusió deriva del canvi que provoca una economia globalitzada, una economia que porta a transferir una porció de les nostres rendes a països menys desenvolupats. En la mateixa direcció, vivim un procés de constatació d´esgotament de recursos naturals i de canvis irreversibles en l´evolució climàtica, fets que posen en perill el manteniment de la Terra tal com la coneixem. Aquesta actitud pessimista condueix sovint a reclamar un fre en l´economia del creixement, proposant a la fi treballar menys per consumir menys.
Una economia social i mediambientalment justa no pot ser una economia basada en la manca d´esforç, en la disminució del benestar social, en la construcció d´una economia d´oci. Una economia justa s´ha de construir sobre la base del treball, fomentant la cultura de l´esforç, contra la cultura de l´especulació, impulsant la innovació i la investigació. Una societat moderna esdevé una societat competitiva i s´ha de basar a estendre el coneixement a tots els racons de la societat, establint xarxes arreu.
Sovint es diu que l´economia catalana tendeix cap al sector terciari, acceptant el fet de forma resignada. Ens hem de preguntar si els serveis per ells mateixos poden sobreviure, si els serveis es poden basar exclusivament en el turisme. Una raó bàsica per preservar la indústria és la seva contribució al creixement global de l´economia i dels llocs de treball. A Girona un 12% d´empreses industrials donen el 24% dels llocs de treball. Una indústria especialitzada i forta afavoreix el creixement; cal facilitar el naixement d´empreses innovadores i conqueridores, per la qual cosa ens hem d´adaptar i anticipar a les evolucions que es produeixen en el mercat global.

Em temo que s´ha anat massa ràpid a acceptar que la indústria és irrecuperable sense lluitar per defensar-la o sense crear condicionants per fer possible la seva regeneració. Uns serveis sense indústria no seran fàcilment uns serveis avançats i moderns.
En qualsevol cas, tot plegat passa per aconseguir un nivell intel·lectual dels ciutadans prou alt. Passa per lliurar i guanyar la batalla de la qualificació. Ara més que mai l´eficàcia del nostre sistema d´educació, de formació i de recerca determina la nostra competitivitat i, en el temps, el nostre creixement. La principal competència de demà serà entre els sistemes d´educació i de recerca. Els guanyadors seran els que sabran crear les competències i els talents.
Resoldre l´ensenyament a casa nostra és evitar que la majoria de joves siguin manobres en el seu inici al món del treball i que siguin treballadors de baix nivell en el futur. Resoldre l´educació vol dir augmentar els recursos en tant per cent del PIB fins arribar a la mitjana dels països avançats, i treballar per millorar l´eficiència en formació.
A les comarques de Girona el 4,3% de les empreses tenen forma jurídica S.A. Només 54 empreses tenen més de 200 treballadors. És urgent promoure la creació de teixit empresarial, de massa crítica. Hi ha decisions que van en aquest sentit, com la creació del Parc tecnològic. Però les mancances comencen a ser massa profundes, i només les podrem resoldre fomentant el naixement de noves empreses, així com la millora definitiva de la formació professional. Impulsar el teixit empresarial passa alhora per fomentar la creació de clústers, avaluant les empreses locomotores, creant embrions al voltant de la universitat i resolent el finançament de nous projectes. És vergonyosa l´actuació de les caixes d´estalvi comarcals en aquest aspecte.
En definitiva, una societat avançada ho serà si fomenta la cultura de l´esforç i de l´estalvi, si possibilita que noves idees puguin convertir-se en noves empreses. També si sap encarrilar l´excel·lència a la direcció de la societat.
El creixement econòmic, tanmateix, s´ha de situar dins el cercle virtuós social: és important ser econòmicament eficaç per fer front als desafiaments socials cada vegada més difícils, però el reforçament de la cohesió social s´ha de reconèixer com el factor essencial del creixement econòmic. Si el creixement econòmic ha d´estar al servei del progrés social i de la millora del benestar dels individus, alhora el creixement també ha de ser sostenible, evitant que comprometi el medi ambient, deteriori les fonts naturals i afecti la salut col·lectiva.
La gestió del creixement ha de fer esforços considerables en matèria de noves tecnologies, però també ha de fer una revisió important del nostre sistema d´estímuls econòmics, sobretot en els sectors dels transports, de l´agricultura, de l´habitatge i de la majoria de sectors industrials. Atenció especial s´ha de donar a l´escalfament climàtic, la solució del qual ha d´implicar al conjunt de tota la societat, incloent-hi el desenvolupament de noves tecnologies en estalvi i producció d´energia, però també afectant el conjunt d´individus amb canvis en la seva organització i vida diària.
L´elecció d´un desenvolupament sostenible és una opció de fort creixement: el desenvolupament tecnològic indispensable és creador de llocs de treball i subministrarà una base sòlida de competència internacional. Aquest progrés tècnic s´ha d´acompanyar de transformacions en els nostres modes d´organització i de vida. En aquest sentit, el desenvolupament sostenible, com a procés de canvi social, no pot ser el resultat més que d´una opció col·lectiva amplament debatuda.
A aquests efectes és indispensable disposar d´una perspectiva estratègica a un termini suficientment llarg per propiciar que tota la comunitat comprengui els canvis profunds que s´imposen, els anticipi i discerneixi els avantatges que en podrà extreure. Només una visió a llarg termini permet a un poble alliberar les seves pors, canviar les vel·leïtats ideològiques de progrés cap a vertaderes ambicions nacionals i assumint els sacrificis que això implica.
Un handicap important a la nostra societat és la pobresa de debat social. Qualsevol reforma en països moderns es fa partint del diàleg, sobre la base d´una informació objectiva; això hauria d´esdevenir una regla. El progrés en aquesta direcció s´ha de fer preparant el consens sobre grans subjectes de societat i sobre la democràcia participativa.
De tot plegat es pot deduir que cal preparar el camí per possibilitar polítiques de consens. És vital tornar a fer pactes d´estat sobre política exterior, sobre ensenyament, sobre energia… Els pactes de la Moncloa dels anys 80 varen significar la renovació econòmica espanyola que ha durat fins avui. Esgotada aquesta embranzida, cal retrobar la política de nous pactes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *