Diumenge a les 7 de matí. Com cada diumenge, abans de sortir de casa per anar d´excursió, miro Internet. Estem a 2,8ºC sota zero, amb vent de gregal; malament, no anirem pas amunt, avui. Faig una lectura urgent de Diari de Girona. Llegeixo l´article de Jordi Xargayó sobre No a tot. Sembla irritat. Vaig a Ca la Lluïsa, lloc de trobada dels diumenges. Decidim que avui anirem cap a la Garrotxa, a recés del vent fred que fa. Anirem al pati de darrere de Camprodon (my backyard, mai més ben aplicat), a la vall de Bolòs, just on hi passa la MAT.
Sortim del coll de la Creueta, coll que separa la Vall de Camprodon pròpiament dita de l´Alta Garrotxa. El dia és magnífic, amb bones vistes sobre el Comanegra, el Bestracà, la Mare de Déu del Mont i la Carassa del Bassegoda. Els colors grocs de les fulles dels avellaners i dels beços enmig del verd de l´herba, lluent per les gotes del matí, presenten davant els nostres ulls un espectacle gratificant. Enmig de la visió, la línia MAT que travessa la vall; és la línia d´Abengoa de 380 kV que va de Vic a Baixàs passant per Coll d´Ares. Baixem a Cal Sivilla, on les ruïnes de la cases són més visibles després de la neteja de bardisses; hem d´anar en compte amb les vaques braves que hi ha, no fos cas que alguna ens empaiti perquè té el vedell; girem cap el Noassar, passant per la riera de Bolòs que ha estat despullada de vegetació per en Jané amb l´objectiu de fer-hi trial; al fons de la vall, just mateix de la línia, agafem direcció est, seguint el torrent. La pista s´acaba i hem de trobar el sender que, una mica emboscat, ens porta fins l´església de Bolòs.
Esmorzem a l´església de Santa Maria de Bolòs. Fa només un any que ha arribat l´electricitat, han posat bancs dins l´església i també hi han col·locat una campana, que toco amb il·lusió; la campana anterior va ser traslladada a l´església del Carme de Camprodon. La rectoria s´ha restaurat i han tallat quatre xiprers que tenien molts anys. Des del lloc observem la vall. Davant nostre hi tenim el Seguer, on un camí puja fins al coll de la Bau. A l´oest hi ha Talric. Gairebé totes les cases es troben en ruïnes. Només són habitables les cases de Ca l´Andal, el Puig i la Masó. Hi devien residir un centenar de persones i avui no n´hi ha cap.
Seguim camí, ara de retorn a Camprodon. Farem el recorregut que feia la gent del lloc per anar a mercat. En Toni ens explica que ell havia baixat amb el vicari de Camprodon, Mossèn Bach, a portar l´extremunció a un malalt. Jo me l´imagino baixant portant una creu davant el capellà (tal com ho hauria filmat en Fellini), però em diu que no, que anaven vestits de carrer. Pugem per la pista que passa per la Masó. Explico que hi ha un veí del Mulladar que ens vol tallar el camí històric. No només era el camí pel que baixava l´extremunció, era el camí pel que la gent de Bolòs pujava a vendre figues, pel que la gent de Camprodon baixava a buscar castanyes; el camí és un camí de matxos i eugues que traginaven les mercaderies cap a Camprodon. Passem pel coll de la Masó (han esborrat totes les marques del PR) i arribem al coll de Bolòs on algú ha tret el rètol de turisme de Catalunya que va col·locar l´ajuntament de Camprodon. Passem per Mas Blanc on trobem una pilona de la MAT. Des d´aquí es pot veure el traçat de la línia sobre la vall, amb grans vanos per superar el desnivell. Fa soroll, cosa que vol dir que transporta electricitat cap a Espanya o cap a França, vés a saber. A la vista de la línia explico que en un vídeo del meu bloc hi ha un operari que es passeja per sobre els fils de la línia de quatre grapes per fer manteniment; alhora recordem que els operaris d´Abengoa també passaven per sobre els fils amb una espècie de bicicleta; els desnivells es superaven estirant la bicicleta amb cables des de les pilones. Es diu que l´operari que circulava per sobre els cables anava sempre torrat; això passava a final dels anys 60, ja que la línia es va construir per portar l´electricitat de la central de Vandellòs a França.
Seguim el camí d´un canalet d´aigua que ens porta fins la Tosquera. La vall de Bolòs, com tota l´Alta Garrotxa és calcària. L´aigua es filtra o escorre avall, havent-hi poques fonts i cap pou. A la Tosquera hi ha una font i l´aigua era transportada fins Mas Blanc per un petit canal excavat a terra al llarg d´uns 900 metres. La Tosquera ve de tosca, relacionat amb el carbonat de calç que porta l´aigua. Al llarg de tot el recorregut del canal es poden veure molts dipòsits de calç. En poc temps arribem al coll de la Creueta, on comprovem que encara fa vent, cosa que havíem oblidat dins el recés de la vall de Bolòs.
Mentre em dutxo, escolto les notícies de Catalunya Ràdio dient que hi havia hagut una manifestació de mig centenar de persones contra la MAT. Gairebé prenc mal del bot que faig! 50 persones és prou recurs per donar el micro a Pasqual Aguilar perquè digui (hauria de dir) que la MAT no aportarà cap més quilòmetre nou de línia a la Vall del Llémena?
A l´hora de dinar llegeixo amb detall l´article de Jordi Xargayó. Definitivament està emprenyat per l´oposició a tot, oposició sense arguments. Part de la culpa la té la premsa, que pot magnificar una sortida en bicicleta d´un grup de 30 persones i, en canvi, no parlar d´una taula rodona al Círculo de Economía de Barcelona amb la intervenció de l´ exministre d´Indústria de Suècia, de l´anterior primer ministre finlandès i de l´ ex ministre Piqué. Quin és el criteri per escollir la informació? No serà que el criteri és el que pot entendre un periodista?
Xargayó diu que si no hi hagués l´aeroport avui no es podria fer. Té raó, i ja veurem què passa si mai s´ha de construir la segona pista. Aporto una informació que he conegut aquesta setmana: la central nuclear de Vandellòs s´havia de fer a Pals, on hi havia Radio Liberty. La gent de Tarragona em pregunten què tenim els de Girona per frenar-ho tot. Ja no em poso nerviós amb coses com aquestes. Sé que hem de treballar contra corrent. A la indústria hem de treballar contra els entrebancs de l´administració, contra el baix nivell de formació, contra l´aparell financer, contra la imatge d´especuladors que ens ha donat la immobiliària, contra l´opinió pública, per finalment, lluitar contra la competència internacional. No em puc imaginar la feina que podríem fer amb el vent a favor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!