6 de juliol de 2009
Sense categoria
6 comentaris

Noves tarifes elèctriques

Aquesta setmana ha començat l’última fase de la liberització del mercat elèctric. Fer el mercat lliure, que respongui a regles de mercat, és una obligació d’Europa. La Unió Europea va posant terminis per fer realitat un mercat lliure en pocs anys. Espanya es va avançar a molts altres països en algunes fases del procés. Primer va ser la separació de les tasques de generació, distribució i comercialització. En aquell moment es va posar en marxa el mercat elèctric amb l’operador OMEL que gestiona les ofertes i les demandes del mercat. A partir d’aquell moment la major part de la generació elèctrica i de la demanda es van trobar diàriament per negociar els preus segons les necessitats de cada hora. Més endavant van ser les indústries que compraven en alta tensió les que van haver d’oblidar la tarifa regulada pel Govern i les que van haver d’anar a comprar al mercat lliure. Això va suposar gestionar diferents ofertes de companyies elèctriques i seleccionar la millor. 
El camí estava fet. Els que ja treballaven en el mercat elèctric veien astorats com el petit usuari, petita empresa o consumidor domèstic, quedava fora del mecanisme. La sorpresa era constatar que els preus pujaven mentre que la tarifa regulada no ho feia. La diferència de valor entre l’electricitat que es comprava al mercat i la que es facturava a les cases era sovint molt elevada. Aquesta diferència s’ha anomenat dèficit tarifari. La gent s’ha pensat que aquesta desviació, el dèficit tarifari, se la menjava el Govern amb els seus pressupostos. Res més lluny! Aquesta diferència (de milers de milions) pren forma d’hipoteca que s’aplica com a recàrrec en les factures dels següents anys. El joc era el de tirar una pilota endavant, així és com s’anomena en economia quan no es vol acceptar la realitat i es vol fer temps. Però aquest joc té un final, mai és infinit.
Fa un parell d’anys el Govern va intentar posar fre al dèficit tarifari. Als habitatges ja comprem el gas i les gasolines amb preus variables depenent dels mercats. Reflectir el preu real és un mecanisme important en el món de l’energia pel fet que el moviment de preus a l’alça modera el consum, just quan fa falta. Aquest joc és imprescindible a l’hora de modificar hàbits de consum i a l’hora de canviar de model. Doncs el Govern, per boca del ministre Joan Clos, va començar un calendari per lligar els preus elèctrics a la realitat del mercat. Recordo que el primer dia d’aplicació era l’1 de juliol, igual com ara. Quan va arribar el dia, el president Zapatero li va dir que d’això res, que això afectava l’economia de les famílies. El ridícul de Clos encara va ser més gran que quan va prometre que era alhora ministre de justícia i indústria o quan va anar a Opel i es va dirigir al president de Ford.
És impressionant la idea que la gent té del preu de l’electricitat. Tothom assumeix que ha de ser regalat, quan és una energia sofisticada de generar, de transportar i de gestionar. L’electricitat s’ha banalitzat en excés, creient que la collim gratis de qualsevol forat. Ens hem acostumat que en prémer l’interruptor sempre s’encén. La majoria de la gent ni es recorda (molts no ho han vist mai, ni ho sospiten) que fa tot just 40 anys els talls elèctrics eren freqüents i que en aquell temps hi havia molt bona part del territori sense subministrament elèctric.
Amb l’entrada de les noves tarifes comencem una etapa diferent que acabarà amb un model molt més sofisticat. L’entrada en vigor de la tarifa d’últim recurs TUR suposa per als habitatges un augment immediat del 2%, just en un moment en què els preus de l’electricitat i el gas són els més baixos dels darrers anys. El preu elèctric és baix perquè s’ha enfonsat el consum, perquè el preu del gas ha caigut i perquè és un any hidràulicament molt bo. Quan plou molt, els pantans han de desembassar aigua i per tant turbinen a màxima potència, fet que provoca un excés d’oferta en el mercat elèctric que força els preus a la baixa. La mateixa cosa passa a l’hivern quan bufa molt de vent: a la nit s’arriba a vendre electricitat a preu zero. És el joc d’anar amb energia renovable: quan n’hi ha més del que es pot absorbir el preu baixa.
Explico això per fer veure que a cada revisió de la tarifa elèctrica veurem com s’apuja. La cosa encara és més greu per a les botigues i per als petits comerços. D’entrada, els usuaris que tenen una potència contractada de més de 10 kW veuran com la tarifa es veu penalitzada cada mes en un 5% durant sis mesos. Si al final d’aquest termini no han establert un contracte en el mercat lliure, l’actual quedarà liquidat, és a dir, perdran la connexió elèctrica. Per tant, és important que tothom accepti el nou temps i modifiqui els hàbits. La nova tarifa és molt bona pel que fa a horaris. De les 11 de la nit fins a les 11 del matí la tarifa és vall, i són les 12 hores restants les punta. Per poder-ho aplicar, però, cal canviar els comptadors, que poden ser de lloguer o de compra. Tenir la tarifa doble implica canviar hàbits de consum, com posar rentadores i rentavaixelles en horaris de vall.
Insisteixo que veurem increments notables en els semestres que vénen. Quan l’economia revifi una mica (la de fora, no la nostra) els preus aniran immediatament amunt, i es reflectiran en el nostre consum. Per això és important començar a revisar el que fem malament. La calefacció elèctrica, per exemple. En aquest cas jo començaria a fer un projecte per modificar-la amb bomba de calor geotèrmica o per canviar-la directament a gas.
Els nous temps seran moguts en el món de l’energia: estem passant d’un món rígid a un altre completament variable i, vet aquí, el nostre cervell també ha de fer el mateix canvi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!