Miquelets i Angelets de casa nostra


El dia 7 de novembre de 1659 França i Espanya signen el tractat dels Pirineus. Arran d’aquest tractat, els comtats catalans del nord de la carena queden lligats al reialme francès. Així, el Vallespir, el Rosselló, el Conflent, el Capcir i una part de la Cerdanya canvien de rei. Era el resultat d’un període convuls després de la guerra dels Trenta Anys i de la guerra dels Segadors a Catalunya. El llibre d’Alain Ayats “Les guerres de Josep de la Trinxeria” és un recull de dades que permet fer-se una idea del que va passar. El tractat significà canvis fiscals als comtats segregats. El Vallespir, al ser una comarca fronterera d’alta muntanya, amb dificultats econòmiques per sobreviure, estava acostumada al comerç per contraban. En aquell temps el comerç es feia amb la sal, la llana i el ferro. A molts pobles hi havia teixidors de llana, ferrers a les fargues, fabricants de claus i traginers que movien el material. A Sant Llorenç de Cerdans, per exemple, el 44% de la població activa treballava en el ferro. La sal era necessària per alimentar el bestiar i per conservar la carn. Al ser un element vital era habitual que hi hagués un impost que gravava el seu consum. Els comtats nordcatalans, però, havien comprat a perpetuïtat aquest impost el 1311. El canvi de domini va suposar tornar a tenir l’impost sobre la sal, l’anomenada gabelle. Aquest impost va ser la causa d’una revolta que va durar ben bé deu anys, amb episodis greus d’enfrontament entre la població i el poder francès. Així, després del cànon sobre la sal i de la imposició de consumir sal francesa, els habitants del Vallespir varen continuar consumint sal provinent d’Espanya, dels Alfacs i de Cardona, sal que no tenia impostos. L’administració francesa, al no ingressar fiscalment per la gabelle va dissenyar un cos de policia de la sal, els gabellous, inspectors que anaven per les cases i pels camins vigilant la procedència de la sal. L’enfrontament entre el territori i els inspectors va anar creixent fins que va aparèixer un moviment armat, els Angelets de la terra. La revolta es va originar en la part més alta del Vallespir, entre La Menera, Serrallonga, Sant Llorenç de Cerdans, Costoja i Prats de Molló. Cal dir que en aquell temps l’ordre social l’havia d’assegurar el sometent, manat pel batlle del poble. També que bona part dels bandolers que havien rondat pel territori s’havien reconvertit en soldats mercenaris, anomenats Miquelets, llogant-se ara al rei de França, ara al rei d’Espanya.
Els primers incidents van ser el 23 de maig de 1663 a Sant Llorenç de Cerdans, quan sis o set gabellous aturen un comboi de set mules carregat de sal d’Espanya entre el poble i Costoja. Els traginers varen treure les seves armes, disparant dues o tres vegades, fent fugir els gabellous. Els guàrdies varen ser perseguits per un centenar d’homes del poble al crit de Viafora, que era el mateix clam de sometent. El mes de juny de 1663 no es consumia ni un gra de sal francesa en aquestes contrades. Els incidents cada vegada van ser més freqüents, el consum de sal continuava sent d’Espanya i el contraban es va anar estenent: del Vallespir saltava al Conflent pel coll de Betera (1.450 m.). Al poble de Catllà, al costat de Prada, hi havia un punt d’emmagatzematge de sal abans de portar-la cap a Foix, al Languedoc. Amb els anys el moviment anava conformant una xarxa de traginers i de compra-venda de sal important. El pas del temps envalentonava a la gent de l’alt Vallespir i del Conflent. La via entre ambdues comarques es devia reforçar pel fet que el ferro de les mines anava del Conflent al Vallespir i a la Vall de Camprodon, mentre que la sal feia el camí invers. La història econòmica està plena d’exemples de desenvolupament de territoris gràcies a aprofitar el retorn del transport. A Perpinyà, el Consell sobirà, organisme superior de l’administració local, intenta mantenir l’ordre amb els gabellous sense sortir-se’n. França no pot enviar soldats al tenir altres fronts oberts, per l’amenaça dels espanyols i per la revolta de la gent; a sobre no té fortificacions on l’exèrcit pugui romandre amb una certa seguretat. A principis de 1667 hi torna a haver guerra amb Espanya, moment que entra en joc Josep de Trinxeria, que acabarà sent el general dels Angelets. El moviment armat, actuant en guerra de guerrilles, fa servir l’altre costat de la frontera per posar-se a recés i per trobar munició. El proveïment es fa des de Maçanet, des d’Oix, des d’Olot on compren la pólvora, i des de Camprodon, on aprovisionen queviures i homes. El territori que agafa la vall des d’Arles fins el Costabona, encaixonada entre el massís del Canigó i la carena fronterera que va del Costabona fins a Mont Capell, esdevé de control absolut per part dels Angelets. En aquest temps, el grup guerriller ja és molt nombrós, fet que porta a la gent a confondre el nom de Miquelets amb el d’Angelets. El Consell Sobirà demana contínuament als batlles de controlar els Angelets amb els sometents, fet que resulta impossible perquè en el fons són la mateixa gent, coneguts o parents. El 30 de juny de 1668 els Angelets maten al sotsveguer Maniel. El 21 de juliol de 1668 es dona ordre de captura amb recompensa per Trinxeria, Nohell i Lo Ayguader. Per altra part, al costat del Conflent els Angelets s’organitzen al voltant de l’Hereu Just, que esdevindrà el capità de Trinxeria. A mig setembre de 1668 els representants del Consell Sobirà, acompanyats per 200 soldats i pel sometent de Ceret, pugen cap el Vallespir. Els Angelets, avisats, aconsegueixen reunir 257 homes i bloquejar la guarnició oficial dintre Arles, fins que un altre grup de 150 soldats va a socórrer als representants oficials des de Perpinyà. L’intendent Macqueron escriu al ministre Louvois que els Miquelets :”son valents i desesperats, essent difícil lluitar contra ells en les muntanyes, perquè hi ha llocs que amb sis homes poden lluitar contra dos mil…” Es diu que els Angelets son dos o tres cents com a molt, essent ajudats per cent homes provinents d’Espanya. Els Angelets havien aconseguit la seva primera gran victòria. El mes de novembre de 1668 el rei decideix decretar una amnistia per les comunitats del Vallespir i acabar amb la rebel•lió de la sal. El 22 de desembre es signa un tractat entre les comunitats del Vallespir i el responsable de la gabella; segons ell, les comunitats accepten la compra d’una quantitat fixa a un preu més baix, 7 contra 11, prometent ajudar els gabellous a controlar els contrabandistes. El tractat no afecta els Miquelets, que restaran amenaçants. El ministre desitja enrolar-los en el seu exèrcit, cosa que no es produeix. A partir de desembre de 1668 Trinxeria i els seus amics resten junts i armats, però tranquils. No gaire mesos més tard, es signa un tractat semblant al Conflent. Tots els problemes semblen ser resolts… Durant l’any 1669 es van anar succeint enfrontaments entre els Angelets, guardes i col•laboradors de l’administració. Era la conseqüència del no desmantellament dels grups armats i la continuació del contraban. El 22 de gener de 1670, el governador de Prats de Molló, acompanyat pel batlle de la vila i per 6 persones més, es dirigeixen cap a coll d’Ares per trobar el veguer de Camprodon amb qui han de dinar a la Costa, casa que es troba al sota el coll. Quan arriben a l’ermita de Santa Margarida veuen arribar dos homes provinents de Camprodon; els criden. Els homes s’aproximen: es tracta de l’Hereu Just i d’un jove. Els homes del governador i del batlle agafen en Just i el seu amic, els desarmen i els porten fins la Costa . Després de dinar la comitiva baixa a Prats de Molló on els Angelets han fet córrer la veu i s’han organitzat. El batlle crida el sometent, que reunirà només a dos homes. A les tres del matí, uns cent cinquanta homes entren a Prats, anant a la casa del batlle on veuen que els presoners no hi són. Agafen les dones del batlle i del governador de la vila com ostatges. Finalment aconsegueixen l’alliberació dels presoners enmig d’una multitud de gent que crida i dispara a l’aire. A les 9 del matí encara arriben quaranta homes més. Algú diu que al final hi havia més de quatre cents homes. El control de la zona més amunt d’Arles és absolut per part dels Angelets. Com a resultat, les companyies de soldats de Prats i d’Arles marxen fins Ceret. La sortida de la companyia és celebrada per un grup de vint-i-cinc Angelets que disparen a l’aire. La moral és més alta que mai, segurament pel fet que els negocis van bé. El 31 de març de 1670 uns 1.500 homes assetgen Ceret amb l’objectiu de prendre les 350 càrregues de sal i acabar amb la “casa de la gabella”. L’1 d’abril la vila és socorreguda per un exèrcit que ve de Perpinyà i el setge s’acaba. El setge de Ceret va ser la gota que va fer vessar el vas. Molts dels assetjants no s’havien imaginat que les tropes reials anirien a Ceret per aixecar el setge. La major part dels habitants del Vallespir retornen a les seves cases i els Angelets es separen. El 22 d’abril de 1670 arriba un exèrcit de tropes enviat per Lluís XIV a fi i efecte de començar la repressió. Sembla que les tropes eren de 900 homes, que amb la guarnició de la província i amb les guardes de la gabelle arriben a 2 o 3.000 homes. Els Angelets es troben a Fontpedrosa quan l’exèrcit entra al Conflent el dia 24 d’abril. Trinxeria es retira a Pi amb un efectiu de 180 homes. El 30 d’abril es troba a Prats per organitzar un grup de 300 homes de Ceret i un altre de 50 del Volo. El mateix dia l’exèrcit arriba a Pi. El 2 de maig Trinxeria va a Camprodon per trobar gent, cosa que no reeixeig. El dia 3 les tropes arriben al Pla Guillem. Els Angelets i una part de la població intenten controlar-los al coll de Regina, sota el pla, per tallar el pas a Prats. No es coneix cap mort; és la fi de la revolta. Les tropes entren a Prats el diumenge 4 de maig. Els Angelets es separen en grups cap a l’exili a Espanya. La repressió esdevé important, arrasant les muralles de Prats, les cases dels 71 Angelets condemnats i aixecant castells fortificats per encabir-hi tropes. Els pocs executats varen ser torturats i els seus caps penjats a les entrades de les viles. Un grup important d’Angelets es refugia a Maçanet. Trinxeria va a Camprodon on el 1671 naixerà el seu darrer fill. Esdevé soldat d’una companyia de cavalleria i cap dels Miquelets d’Espanya. Fins la seva mort el 1694 continuarà creuant la frontera fent incursions al Vallespir. Va morir a Olot. La frontera entre el Vallespir i la Vall de Camprodon, l’alta Garrotxa i l’Alt Empordà ha sigut testimoni de moltes batusses entre els exèrcits espanyols i francesos; també de continues penetracions de bandolers i contrabandistes. La revolta dels Angelets va ser l’últim episodi en importància abans de l’èxode de la guerra civil espanyola i del moviment de guerrilla de Sabaté. Encara avui la comunicació entre ambdós costats de la ratlla es fa amb dificultat: només és un problema virtual.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *