12 de març de 2005
General
7 comentaris

400 kv. Sí, si us plau

He seguit amb deteniment el debat sobre la línia de 400 kv. entre Bescanó i Baixas a Girona. En aquests  mesos que dura hi ha hagut petits canvis. Per exemple, ara ja no es qüestiona si l’energia fa falta pel TGV. També sembla que una línia de 220 kv. podria ser acceptada.

Continuo insistint en la necessitat de que les noves línies elèctriques millorin per molt temps la nostra xarxa elèctrica, equilibrant-la més, fent-la segura davant de possibles incidències. Recordo ara un black-out el mes de Setembre de l’any 1993 a Catalunya. Una línia d’aquestes de transport que ens comuniquen amb la resta d’Espanya estava en tasques de manteniment quan a la subestació que Fecsa tenia a la Meridiana hi va haver un incendi; a conseqüència de falses maniobres  la central nuclear d’Ascó va haver de desconnectar-se, i, com a conseqüència, tot Catalunya va quedar a les fosques. Menys Girona (o almenys Besalú, on jo era), car teníem la sort de que la nostra part de la xarxa estava connectada amb la línia de transport 400 kv. de Vic a Baixas. Serveixi aquesta anècdota per explicar l’aportació a l’equilibri d’una nova línia d’alta tensió.

Observant tot el debat, pregunto, on és la qüestió, en la traça de la nova línia o en els efectes nocius de la mateixa?

Sobre els efectes de l’electromagnetisme de la línia he sentit alguna declaració dels antilínia dient que segur que afecta a la salut humana encara que no està provat científicament. Doncs debat tancat. Perquè el que sí que hi ha són molts treballs fets i altres que continuadament s’estan fent arreu del mon demostrant epidemiològicament i amb estudis in vitro i en viu que l’electromagnetisme de les línies de transport no afecta la salut humana. És més, estem molt més sotmesos durant la nostra vida diària a camps electromagnètics molt més alts i continuats que els de les línies d’alta tensió. Qualsevol treballador de soldadura està sotmès almenys a 7000 vegades la intensitat de camp d’una línia elèctrica de 400 kv.

El problema deu raure doncs en la traça de la nova línia. En efecte, la traça d’una línia com aquesta és considerable, però de molt menys impacte que qualsevol altra traça com una carretera o un tren. El problema és que aquesta traça ha de passar, per sentit de prudència, allunyada de grans nuclis urbans; i això ens porta a zones amb alt interès paisatgístic. És veritat. Jo pateixo la línia de 400 kv abans esmentada de Vic a Baixas per la Vall de Camprodon; és una nafra a la que ens hem hagut d’acostumar. Però és una nafra que sabem que la hem d’assumir si volem el model econòmic que tenim. I sé que és un mal menor si volem avançar, també des del punt de vista ecològic.

Doncs, no creieu que és millor una traça, una ferida amb una línia de 400 kv. que  no pas dues de 220 kv?. Al mon hi ha línies de 750 i 1.000 kv, a Japó, Canadà i USA. Cal aprofitar la traça per aconseguir la màxima capacitat d’aprofitament de la mateixa.

Per què les línies de transport de 400 kv poden ser més ecològiques?  Les línies mai seran ecològiques, però poden permetre racionalitzar el model elèctric: Alemanya ha decidit no prolongar el seu model nuclear substituint-lo per un altre basat en 29 Gw eòlics. Això que és una bajanada segons com es miri és possible perquè el país és molt divers i quan no bufa el vent en un extrem bufa en un altre. Aquest model es pot fer en part a Espanya: a hores d’ara tenim una potència eòlica de base (permanent) de 1500 Mw (la màxima instal·lada és de 5.000 Mw), mentre que la nuclear és de 7900 Mw. És del tot impossible aquesta substitució o altres si l’energia no pot circular amb facilitat d’una part del territori a una altra.

Crec que estem davant d’un debat on es defensa la por i la incertesa més que una altra cosa i que sovint el que s’exposa són arguments ancorats en el dogmatisme i disfressats d’un fals progressisme.

Es diu que la línia pot ser soterrada. Pot ser una utopia, o una mentida per confondre com els que fa l’Aznar: dels 16.555 km de línia de 400 kv i dels 16.283 km de línia de 220 kv., n’hi ha 14 de submarins i 30 d’enterrats; ambdós en línies de 400 kv.

També es diu que no tenim que ser nosaltres els que hem de suportar una altra línia de connexió amb França. En part és una raó; hi ha dues connexions importants avui amb França, al País Basc i aquí. Però pensem que Catalunya és, de llarg, la comunitat amb més consum elèctric d’Espanya. I que duri, que vol dir que encara som un país industrial.

Dit tot això, convido a tothom que estigui interessat en el desenvolupament harmònic  de l’energia a debatre què farem amb les nuclears, què farem amb el carbó i els miners i què farem amb la xarxa de gas tan precària i de la qual ens en hem de sevir en el futur. O avui, encara que aquesta precarietat hagi obligat a tancar unes quantes centrals de cicle combinat per una simple avaria en un compressor situat a Argèlia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  1. No calia escriure tantes justificacions. He entes perfectament que el tal joanvila viu molt be i es guanya molt bé la vida a les comarquues gironines i no esta disposat a renunciar a res.
    Acabo de llegir les justificacions del ministre rus Fedotov sobre l’actuació rusa a Textxenia i en el fons diu el mateix que aquest gironí benestant: la destrucció, el crim, en nom del progrès no és condemnable, al contrari, és la propia èssencia del progrés.
    Hi ha sapastres que es creuen que les fons d’energia són inesgotables i que tot es resolt en pagar el que marca el comptador: la seva butxaca potser s’ho pot permetre, peró no podem permetre que s’ho permetin.

  2. A mi el que em sembla és que els que hi guanyen són les principals elèctriques franceses, que amb la interconexió de xarxes ens podran vendre electre sobrant de les seves nuclears…

    No es així ?

    salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!