25 de setembre de 2006
General
1 comentari

125 anys d´història industrial

Divendres passat vàrem celebrar a l´empresa el 125 aniversari. Sempre va bé fer una aturada per mirar enrere. De la història econòmica en surt la comprensió de l´economia actual; les teories econòmiques expliquen el que va passar. Difícilment el que passarà.
Els 125 anys d´història de la nostra fàbrica són també la història de la indústria a les comarques de Girona, la seva industrialització.
Les comarques de Girona al segle XVIII tenien molts molins paperers que fabricaven paper a mà. El mestre paperer introduïa un motlle de tela en una tina que contenia pasta amb fibres; en extreure el motlle, la forma, l´aigua s´escorria per la tela, constituint un full. S´apilava el full humit entre feltres de llana, es premsaven i s´estenien per assecar. A finals del segle XVIII, quan es va permetre el lliure comerç de Catalunya amb les colònies americanes, els molins paperers visqueren una edat d´or. El paper fabricat era paper per escriure. 
Hi havia molins paperers a Girona, al Molí del Comú, a Pedret, al Molí de la Manola, a Borgonyà amb tres molins, a Banyoles amb 7 molins, a les Planes d´Hostoles, a Ripoll, a Olot, a la Canya amb 4 molins, i a Sant Joan les Fonts amb 4 molins. Alguns d´ells tenen dates molt antigues com el Molí Vell o d´en Gabarró a la Canya, del qual es tenen dades des del 1561, o el Molí de Sant Roc a Olot amb constància des de l´any 1601.
Catalunya i Espanya no varen ser alienes als moviments enregistrats en els segles XVIII i primers decennis del XIX amb transicions de les estructures preindustrials cap a les formes d´economia de mercat.
La guerra del francès del 1808 va constituir un potent accelerador històric. Fou alhora un aixecament contra la monarquia borbònica imperant. A l´estiu de l´any 1835 la revolució liberal va produir el darrer tomb cap a l´economia de mercat. Les corts de Cadis el 1811 varen suprimir tots els monopolis dels senyors. Una reial ordre de 1837 va culminar amb l´abolició dels drets feudals. Aquest any també va veure l´anulació dels drets que percebia l´Església. L´abolició dels senyorius va eliminar la propietat feudal de les aigües; dues disposicions liberals del 1835 i 1837 van assegurar la llibertat i gratuïtat de l´aigua. Un darrer conjunt de mesures va produir la desamortització de les terres de l´Església.
Aquests elements socioeconomicopolítics coincidien alhora amb un període de forta innovació tecnològica. En el cas del paper va ser la invenció de la màquina de paper pel francès Louis Robert l´any 1798, que va suposar un augment notable de producció; l´any 1851 la diferència de producció era de 50 kg/dia d´una tina manual a 610 kg/dia d´una màquina contínua.
La primera màquina de paper que hi va haver a Espanya va ser l´any 1836 per privilegi a Tomas Jordán, que es va establir vora Madrid.
La primera fàbrica contínua de paper a Catalunya va ser la de La Gerundense. Va ser creada l´any 1842 per la societat Oliva, Flores i Cia. Va romandre a la sèquia Monar fins l´any 1973, que va tancar.
La segona fàbrica que hi va haver a les nostres comarques va ser L´Aurora l´any 1843, al costat del Molí de La Manola a Pedret.
La tercera fàbrica va ser la dels germans Torras Corominas l´any 1854 a Sant Joan les Fonts a l´Obra Nova.
Fins aquest moment el paper es fabricava a partir de draps de cotó o de fibres tèxtils. L´any 1870 a Sarrià de Ter inicia l´activitat la fàbrica Flores amb la producció de pasta mecànica a partir d´arbres. La pasta es venia a la fàbrica La Aurora. El paper fabricat per aquesta fàbrica es destinava principalment a premsa, sobretot pel Diario de Barcelona i El Porvenir de la Industria.
A Besalú, el 18 de juliol de 1881 es va constituir la fàbrica La Confianza. Juan Grelon Boisseau, francès provinent de la població de Borgonyà, juntament amb el seu cunyat Sebastian Rosal varen constituir la societat Grelon y Rosal. La producció era de 1.000 kg diaris. L´empresa es va dissoldre el 19 de maig de 1910.
Durant els primers decennis del segle XX el sector paperer espanyol va tenir un espectacular creixement. Hi varen contribuir l´increment de consum, l´aplicació de noves tecnologies, l´energia més barata fruit de l´electrificació i l´augment de l´oferta de pasta en els mercats internacionals i la formació del trust Papelera Española. L´any 1901 va néixer Papelera Española, fruit de la fusió d´onze companyies existents. El seu naixement va respondre a la necessitat de regular la sobreproducció de paper i de controlar el seu mercat. Amb 50 anys d´història d´economia de mercat ja havien après a dissenyar un monopoli. A les nostres comarques la seva influència va ser el control de fàbriques. L´arrendament de La Aurora va significar el seu tancament l´any 1932 eliminant la competència, creant un greu conflicte social a Girona.
Els anys de 1914 a 1918 són els anys de la Gran Guerra europea. Espanya es va mantenir neutral. La manca de productes a Europa va fer augmentar les vendes de paper de les fàbriques catalanes a Alemanya i a França, la qual cosa va impulsar un creixement de la producció i d´inflació. Acabat l´efecte de la guerra, el país es va trobar amb una elevada inflació i amb una sobrecapacitat de producció, cosa que va fer aturar i tancar moltes fàbriques.
L´u de gener de 1917 Adrià Drou arrenda la fàbrica La Confianza. La producció diària era de poc més de 2.000 kg i pel seu assecatge necessitava 0,9 kg de llenya d´alzina per cada quilo de paper fabricat.
Adrià Drou va fer suspensió de pagaments l´any 1926 per anar a la fàbrica Flores de Sarrià. L´any 1927 s´arrenda a Josep Escatllar, fabricant de Banyoles i amb negocis a Girona.
Els anys que van del 1936 al 1939 són els anys de la Guerra Civil. Algunes fàbriques varen haver de canviar la seva producció per mandat de la República havent de fabricar paper per la fabricació de pólvora, altres varen ser comissades pel comitè local. A Besalú, La Confianza va seguir fabricant.
L´any 1940 és l´any de l´aiguat. A les fonts dels rius Ter i Fluvià hi varen caure 1.000 litres per metre quadrat durant tres dies seguits. El resultat va ser una inundació total de les comarques gironines. Les fàbriques es varen quedar sense canals i amb les màquines plenes de fang. La Confianza va tardar dos anys a reparar els desperfectes i a poder tornar a engegar.
L´any 1959 Josep Escatllar va decidir construir la seva pròpia fàbrica a Besalú, al Molí de Can Surós.
Un any després, el 1960 es va constituir un contracte entre el nét de Joan Bosch Grelon, Pere Llosas, propietari de la fàbrica, i l´empresa Emilia Vila S.C., fabricants de paper de Sarrià de Ter.
La família Vila procedia de Sant Joan les Fonts, on Joan Vila Ribas va aprendre la fabricació de paper. Posteriorment es va traslladar a Banyoles treballant al molí Escatllar. El 1920 arrenda la fàbrica Flores de Sarrià. El 1924 el seu fill Joan Vila Tarradell construeix la fàbrica La Familiar. Aquest, el 1942 construeix amb els seus fills la fàbrica del carrer major de Sarrià que acabaria essent la societat Emilia Vila S.C.
El 1968 es constitueix l´actual societat Papelera la Confianza S.A., avui convertida en L.C.Paper S.A.
Als anys 1970 hi havia a les comarques de Girona almenys 22 màquines de paper. Avui en queden 6, amb una producció superior.
D´aquest repàs de la història es desprèn algun raonament que ja coneixem. El més important és que la història és cíclica, que va i ve. El sector del paper és un sector amb molta economia d´escala. Quan es va inventar la màquina es va passar de 50 a 610 kg/dia. Les màquines dels anys 70 a les comarques de Girona tenien una producció mitjana de 25 tones/dia; avui és de prop de 200 tones/dia. La producció es fa amb molta menys gent i amb una millor qualitat. Quan el sector té un bon cicle s´inverteix en tal magnitud que la nova capacitat de producció supera la demanda.
L´altra conclusió és la importància que l´activitat de l´empresa estigui afavorida per l´entorn econòmic, social i polític. Difícilment es pot invertir si l´estructura financera del país no ho permet. Difícilment es poden trobar socis si el risc empresarial és millor dedicar-lo al sector immobiliari. Es difícil reeixir amb una indústria amb molta tecnologia si la formació dels seus treballadors no té el mínim nivell. És complicat vendre i exportar si els nostres costos són molt superiors a la nostra competència internacional i si la logística del transport no ho facilita.
Davant de tot això la indústria només pot fer futur invertint per augmentar la seva productivitat, augmentant els seus recursos financers, fent entrar nous socis, fusionant unes empreses amb altres…, en definitiva, augmentant de talla financera. Això permet afrontar noves inversions que restitueixin el lloc de les empreses en el nou context internacional sense dependre completament dels canals financers habituals.
És un error permetre el conformisme en la pèrdua de teixit industrial. Només la lluita i la recuperació de la valentia dels emprenedors permetrà la supervivència per molts anys més.

  1. Enhorabona a tota la família per l’aniversari empresarial ! Cent vint-i-cinc anys al peu del canó ja dónen per celebrar-ho.

    Et felicito també pel  bloc, amb l’interessant material que hi poses.

Respon a J.M.Sansalvador Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!