Dimarts vaig anar a la presentació del treball de l’Institut Cerdà sobre l’ordenació territorial dels parcs eòlics a l’Alt Empordà. L’acte es va fer a la seu del Consell Comarcal i Déu n’hi do la representació que hi havia. L’estudi de l’Institut Cerdà era un encàrrec fet pel Consell Comarcal a través de Cilma per intentar posar ordre a un tema que fins ara anava sense direcció: per un costat es presentaven projectes de parcs eòlics i per l’altra part alguns feien el que podien per aturar-los. Atès que la Generalitat acaba de treure la localització de parcs eòlics potencials el Consell Comarcal fa un intent de darrera hora per indicar on és oportú posar parcs eòlics.
Vaig sortir satisfet de l’acte. Primer perquè per fi s’accepta la necessitat de posar parcs eòlics en una comarca on hi fa vent. Segon perquè l’estudi s’ha fet amb rigor, amb mètode, i això sempre aporta bons resultats. I tercer perquè els que pensen que es pot viure com en els anys cinquanta, o que poden mantenir el benestar actual posant un molinet a cada teulada, queden cada vegada més malparats.
Cal felicitar al Consell Comarcal per portar la iniciativa. Ja era hora que algú es posés al davant. El fet de demanar un estudi i haver-lo encarregat a l’Institut Cerdà ha estat un encert que ajudarà a fer millor el camí.
L’estudi sobre l’ordenació eòlica és un bon treball. Per fer-lo han seguit un procés metòdic on primer han analitzat el territori que és compatible des del punt de vista legal. Després s’han exclòs les zones a distàncies inferiors a 1 km. dels nuclis poblats, i finalment s’hi ha afegit el territori amb prou vent per fer viable un parc eòlic. El resultat de superposar aquestes capes és un mapa eòlic viable per l’Alt Empordà. A partir d’aquest mapa l’estudi defineix quatre sectors que agrupen zones amb una certa afinitat. El sector 1 es troba en zones PEIN a alta muntanya. En aquest sector l’estudi preveu un potencial entre 516 MW i 717 MW de potència eòlica. El treball deixa clar que aquest ha de ser l’últim sector en ser desenvolupat perquè així ho diu la normativa eòlica. L’exclou quan fa la síntesi final, però el potencial hi és, depenent de quan es farà.
El sector 2 és un sector que es troba entre la Jonquera i Figueres, a banda i banda del corredor d’infraestructures. Diríem que és el que comportarà menys oposició pel lloc on es fa i pel paisatge que hi ha. El rang estimat per l’estudi va des de 568 MW a 792 MW de potència eòlica.
El sector 3 agafa part de la plana entre Figueres i l’Escala amb rangs de potència entre 206 MW i 295 MW.
Finalment el sector 4 és un calaix de sastre que es troba a la part inferior de la comarca entre Borrassà, Pontós, Ventalló, Sant Mori,… El seu rang de potències es troba entre 44 MW i 61 MW.
Per tant, si sumem tots els rangs de potència l’estudi dóna com a possible potencial eòlic entre 1.334 MW i 1.865 MW, tot i que si traiem el sector 1 per ser zona PEIN el rang final és entre 818 MW i 1.148 MW.
Davant tot aquest rigor sorprèn que l’estudi faci referències continuades a que la comarca assoleixi el criteri de la Unió Europea de tenir el 20% del consum en energia renovable sobre el total. Durant la meva intervenció vaig dir que això era una aberració intel·lectual. La directiva comunitària es posa aquest objectiu del 20% i obliga els països a fer-ho. Però voler traspassar-ho a un territori tan petit com una comarca és una barbaritat, com encara ho seria més si es vol implantar a un municipi. És com si els municipis de l’interior se’ls vulgui obligar a tenir energia mareomotriu o de les ones sense tenir mar. El mar és on és, el sol, els boscos, els rius i el vent també. S’ha d’aprofitar el recurs renovable allà on n’hi ha. Per tant, pretendre que l’Alt Empordà generi només l’energia eòlica del 20% del seu propi consum és una bestiesa igual com ho seria que no poguessin produir més vi que el que consumeixen, o que no poguessin tenir més turistes que residents.
Aquests sil·logismes, abanderats pel regidor de Figueres Richard Elelman i pel grup Salvem l’Empordà, només aporten confusió al moviment ecologista i pretenen frenar qualsevol modificació del territori. L’argument de limitar la generació renovable al 20% és conservacionista, retrògrad i mentider. Em sap greu que l’Institut Cerdà hagi caigut en el parany de fer la comparació amb aquest 20% perquè amaga el rigor del seu estudi.
No n’hi va haver prou amb l’argument del 20% que el Consell Comarcal a petició de Figueres també va encarregar al mateix Institut l’estudi per assolir Figueres renovable col·locant molins domèstics dalt els teulats. Els representants de l’Institut no van voler donar cap xifra de la potència eòlica possible amb molins urbans per ser irrisòria. Llegint el seu document es dedueix que Figueres té un consum d’energia de 834.237 MWh. Si s’ha de produir el 20% d’aquesta energia amb molins de 6 kW dalt els teulats surt la quantitat de 13.900 molins, necessitant una superfície 4 vegades la suma de tots els teulats. Això sense mirar factors tècnics com la rugositat de la ciutat o l’impacte estètic i turístic. Millor que el regidor figuerenc ho oblidi. O que plegui, farà un favor a l’ecologisme.
La presentació de l’estudi ha coincidit amb l’aprovació per part de la Generalitat de les zones de desenvolupament eòlic prioritari, establint per l’Alt Empordà una potència de 200 MW a ser desenvolupats abans de l’any 2015. El nou mapa eòlic xoca amb les pretensions del Consell, fet que a mi em sembla que s’hauria de resoldre accedint a les pretensions de la comarca: el que és més important en aquests moments és començar amb la implantació d’un parc. Amb l’estudi presentat sabem que el potencial eòlic a Espanya permetrà resoldre el problema energètic que ens ve a sobre en els propers anys.
Sort que estem fent la MAT per poder gestionar tot això.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!