MOTS D'AQUAREL·LA

Quan brunz el vent entre escletxes,
finestres, racons i obertures
fa palès l’aflicció i les súpliques
d’unes veus que no identifico.
Tampoc sé diferenciar els diàlegs
que m’estrableixen el Mestral i la Tramuntana
a força de despullar una fragilitat
que no amago i gosa predisposar-me
a sentir-me aïllat i alhora lliure.
Són missatges sensibles al tacte,
l’estrofa del gemec al rostre
d’unes veus que no identifico.