Mudo la pell…, i el pensament.
Rastres visibles al llarg del camí.
No és un acte voluntari.
Em miro a l’espill, no m’adono.
El cos no sempre transforma la ment,
ella rau subjectada, metres enrere,
en qualsevol protuberància de vanitat.
És curiós,
arribaran a la mateixa hora,
potser per diferent contrada.
No hi ha arguments,
sols l’harmonia de la natura.