MOTS D'AQUAREL·LA

Creixen els records en desmuntar
l’entramat fogós de joventut.

Arrelen en terra fèrtil
vivències que es ramifiquen
obstinadament a la memòria.

Un sabor primaveral que retorna,
confronta l’abans i l’ara
amb l’embat del temps.

L’aparent simbiosi: vèiem i veiem.
El follet de dues cares apareix.
I em traeix.

L’única efemèride que enyoro
és quan no tenia records.