COM UN CRISTALL

Com un cristall

Com un cristall que fracciona la imatge
els ulls xipollegen, embadalits,
el colpidor espai de l’entorn.

Sobtadament, tot és balder,
l’atzar m’integra amb la natura
i m’allibera de l’enfilall del jo.

Per un procés de seducció
perdo la voluntat i el desig
induït per l’ambient que m’envolta.

I tot, potser, sorgeix d’això,
de la necessitat d’afecte i sentiments
glaçats per l’essència d’un instant etern.

Ja no em pertanyo,
el temps no compte,
sóc on no sóc i estic on vull ser.