POEMES ISOLATS

poesia acril 78

 

 

 

 

 

 

Prefereixo els poemes isolats
com la dèbil flor
que ningú contempla
però assaona el fons del bosc.

Mots de pètals petits,
plàcids i serens
de veus excloses
que el temps expira.

Paraules híbrides
que el destí enterra
a extramurs de la memòria
en un camp infèrtil.

SOLS SÓC

Sols soc

 

 

 

 

 

 

Sols sóc.

¿Quan m’ha deixat de pertànyer
el què mai he tingut?

El camí és d’emprèstit,
la vida no és meva,
tampoc ho serà la mort.

He manllevat les paraules,
el goig que he gaudit ja és del record,
inclús les llàgrimes nascudes
ja són del mar.