MOTS D'AQUAREL·LA

Com un cristall que fracciona la imatge
els ulls xipollegen, embadalits,
el colpidor espai de l’entorn.

Sobtadament, tot és balder,
l’atzar m’integra amb la natura
i m’allibera de l’enfilall del jo.

Per un procés de seducció
perdo la voluntat i el desig
induït per l’ambient que m’envolta.

I tot, potser, sorgeix d’això,
de la necessitat d’afecte i sentiments
glaçats per l’essència d’un instant etern.

Ja no em pertanyo,
el temps no compte,
sóc on no sóc i estic on vull ser.