RECONSTRUIR GAZA
La recent aturada temporal del malson de Gaza ens permet un respir després de dos anys de mort i destrucció. Però obre preguntes inquietants: serà duradora aquesta pausa? O un cop recuperats els ostatges vius, el líder d’Israel podrà actuar amb més llibertat d’acció, sense la pressió que li feien els familiars d’aquells que calia rescatar?
Imaginem que la pausa és definitiva. Quines són les intencions del primer mandatari nordamericà respecte a la reconstrucció de la franja de Gaza, convertida en una gegantina zona devastada? Pensa iniciar-ne la reconstrucció? Per convertir-la en què? En una mena de parc temàtic, en una mena de “Las Vegas” al Mediterrani? I els palestins, on els pensa col·locar o enviar? O realment pensa que sigui la terra dels palestins, però ben controlats per forces internacionals?
Aspecte econòmic. Quines grans empreses n’assumiran la reconstrucció, sigui per fer-ne una zona de turisme o per viure-hi els seus habitants, eternament desplaçats d’un lloc a l’altre?. Segurament per fer un gran negoci? Empreses nordamericanes, obviament? De l’entorn de Trump? I d’on sortiran els diners?
Parlant de diners. S’ha calculat que la reconstrucció de Gaza tindrà un cost aproximat de 70.000 milions de dòlars, uns 60.000 milions d’euros. Realment, per desenrunar un país, construir edificis i refer totes les infraestructures cal una inversió difícil d’imaginar. Potser aquestes xifres encara queden curtes.
I una reflexió des de l’altra punta del Mediterrani, des de casa nostra. Ens adonem que amb tres anys del que ens roba Espanya podríem fer-nos càrrec de la reconstrucció de Gaza? Potser llavors serien més útils els nostres diners. Ens adonem de la monstruositat del que ens poleixen cada any? Som conscients de com canviaria la nostra vida com a estat independent? Ves a saber si ens sortirien els diners per les orelles, però tenint present que el nostre País no cal ni desenrunar-lo ni reconstruir-lo, podríem tenir unes infraestructures extraordinàries, uns serveis públics, un estat del benestar i un sistema de pensions realment envejables.
I la pregunta del milió: Amb què coi es malgasten els nostres diners cada any? Quantes subvencions i luxes asiàtics es poden permetre els beneficiaris de l’espoli? Quants funcionaris desvagats cobren cada mes sense fer gran cosa? Quantes infraestructures inútils? Quantes fortunes fàcils enviades a l’estranger?
I a sobre no ens poden ni veure, ens odien. Ves a saber si perquè els causa admiració que, tot i això, encara anem tirant o perquè tenen por que un dia decidim deixar de ser estúpids i alliberar-nos d’aquest atracament a ma armada.
La veritat, no sé què esperem!
He llegit al Diario.es que hi ha una sèrie de milícies a Gaza, formades per clans enemics de Hamas que colaboren amb l’exèrcit israelià. Inclús han estat financiats pel govern de Netanyahu.
Entre d’altres, parla de “Las Fuerzas Populares” que es dedicaven a asaltar els camions d’ajuda humanitària que entraven per la frontera amb Egipte per apropiarse-se-la i vendre-la en un mercat negre.
Després van colaborar amb la Fundació creada per Israel per repartir aliments i han estat acusats de disparar contra gent que anava a les zones de repartiment.
Un ex-ministre israelià ja havia qualificat a aquests milicians de criminals i delinqüents
Ara, des de l’endemà de l’alto al foc, Hamàs els està perseguint i els afusella al mig de carrer.
Sembla que els soldats israelians els protegeixen i això ja ha provocat enfrontaments entre Hamàs i l’exèrcit de les FDI.
Aquest alto al foc perilla.