De Sants estant

Anant des de la plaça del Mal Nom per la Gran Via m’ha donat la sensació de reviure, en certa manera, la manifestació del 3 d’octubre de 2017, quan tot era a les nostres mans.
Té un gran valor la concentració d’avui, i més en les difícils circumstàncies en que s’ha produït. I que sigui la quarta en pocs mesos. Però hem d’anar més enllà. Hem de ser més proactius. No moure’ns, només, des de la reacció als intents d’humiliació de governants frívols i creguts. Hem de ser creatius, positius: que ens mogui la il·lusió, el Projecte de País.
I un camí pot ser mirar d’edificar una nova política més d’acord amb el nostre tarannà. Perquè l’autèntica antipolítica és la que es fa prioritzant el partit, els càrrecs i les influències mediàtiques, que no l’autèntic poder, en comptes de treballar pel conjunt de la ciutadania.

I crec que això és el que ha d’acabar de cristal·litzar en l’elaboració i esclat d’una opció política, que no un partit, digueu-li LLISTA CÍVICA, on es pugui veure, amb tota claredat, aquest tarannà que es palpa des de sempre a les grans manifestacions que, des de fa més de 10 anys, omplen els nostres carrers.
Si ho sabem fer, arrasarem; perquè connectarem amb aquest esperit cívic, generós, insubornable i unitari que cada vegada ha aconseguit inundar el País. I perquè la nostra República no es pot edificar amb un sistema de partits infectat de ressentiments, personalismes, caïnismes i mirada estreta.

El camí cap a Ítaca ha de ser, també, digne de l’objectiu.

(Comentari personal a l’editorial de Vicent Partal del 19 de gener de 2023)