ON ÉS LA NOTÍCIA, VIDAL O RAJOY?
L’esclat de l’afer “Santi Vidal” és un exemple més de la planificació unionista de desacreditar el procés o fer-lo invisible. Tots sabem, i la “intel·ligència” de l’estat també, que el castigat jutge Vidal diu, si fa no fa, el mateix des de fa més d’un any. Per què ha sortit ara? Doncs per eclipsar l’èxit de la conferència a Brusel·les de Puigdemont i companyia.
I evidentment, a Espanya, on tots els mitjans de comunicació estan al servei de l’espanyolisme, hi han sucat pa. Inevitable. Però aquí, els mitjans babaus bonistes i pluralistes també ho han ressaltat. Per no parlar dels de la quinta columna. Tot col·locat al centre de les tertúlies i notícies!
No vull entrar en les afirmacions del jutge ( per a mi, segueix essent jutge, tot i que inhabilitat). Respecte al cas, a aquells que s’equincen les vestidures i a la fiscalia que entrarà a sac per investigar la Generalitat, pregunto: quina credibilitat té una persona que no és al Govern? . Per què no varen moure un dit quan les converses del Fernández Diaz amb el de Alfonso? Aquell sí que era membre d’un govern i actuava en perjudici de ciutadans amb la seva guerra bruta. Només per això, la justícia espanyola ja es veu que no és més que un apèndix infectat del govern central.
Tornant a aquí: per què no creem el nostre propi relat? Per què hem de fer seguidisme del seu? No es pot silenciar el cas, però sí fer-ho marginalment. I remarcar aquells fets, notícies i declaracions que són més significatius. Per exemple, l’entrevista a Rajoy, un autèntic filó argumentari pro independència. Un polític que té com a diari de capçalera el “Marca”, d’on deu treure informació internacional estratègica. Que l’única solució que dóna a la pujada de l’electricitat és que l’endemà plourà. I es queda tan ample. Si us plau, que em poso vermell de vergonya aliena. I això és el líder més votat pels espanyols? “Manda huevos” ( sense trencar-los “por supuesto” ).
I encara queda el millor: “Res de concedir un concert econòmic a Catalunya, ja que generaria un problema descomunal a Espanya. Aclariment: descomunal és equivalent a extraordinari, enorme!
Analitzem la informació. Si la desaparició del dèficit fiscal representaria això per a la resta d’Espanya, per a Catalunya representaria un avantatge descomunal. No? Més encara. Si representem una cinquena part de la població de la resta d’Espanya, a l’hora de repartir ens representaria un avantatge descomunal 5 vegades més gran!!!. Ni més ni menys! Extraordinari! Faraònic!
Per entendre-ho, fem quatre números. Posem que el dèficit fiscal és d’uns 12.800 milions d’euros. I ens mostrem moderats. Repartits entre els 38,4 milions d’habitants dels seus ciutadans, venen a representar una pèrdua de 332 euros per persona i any. Adéu AVE, adéu rescat d’autopistes, adéu luxes asiàtics a les seves ambaixades…
I aquella mateixa quantitat, repartida entre els 7,4 milions de catalans, representarien un guany de 1730 euros per persona i any! Qui torni a parlar de les maleïdes retallades li financem un curs de matemàtica bàsica. I si no l’aprova, l’enviem a fer entrevistes a don Mariano, el del plasma.
Potser el clarivident cap de govern també pensava que, amb la independència perdrien el 20% del PIB, el 25% de les exportacions, per població serien avançats per Polònia ( per culpa, no dels polonesos, sinó dels polacs! ). I posats a fer, quantes victòries en el món de l’esport es perdrien? Pensem en hoquei sobre patins i herba, handbol, waterpolo, natació i sincronitzada, curses de muntanya, i en menor grau, futbol, bàsquet, atletisme…un autèntic desastre.
Ah! i el rescat dels bancs, del Castor i altres negociets del Florentino i amics, del previsible fiasco de l’AVE a la Meca, dels aeroports tancats, de les comissions pel petroli comprat per enriquir caçadors d’elefants… Bé, de tot això en parlarem si mai hem de negociar sobre com retornar el deute públic del Regne d’Espanya.
Una recomanació final als mitjans de comunicació nostrats: per què no remeneu amb un bastó tota aquesta informació? Diuen que no fa pudor…
Independitzeu-vos mentalment: creeu el vostre propi relat!
Certament la guerra de l’Estat espanyol contra el procés independentista és ben real (incloent-hi “accidents” on es veuen involucrades bicicletes i rodes de camió). Però això no treu que les declaracions del jutge Vidal són unes autèntiques bajanades. Tant si els fets que explica són reals o no. El que no pot dir ningú (i encara menys un senyor que és senador) és que el que diu no s’ha de prendre en la seva literalitat, i que s’ha de contextualitzar. Molt bé: un senyor fa una conferencia on diu quatre frases “epatants” per agradar als oients, sabent que el que diu no és cert… O bé els oidors són tots uns cretins que s’empasen la primera mentida ensucrada, o el conferenciant és un demagog que només s’en vanagloria dels aplaudiments que reb per part dels ignorants que l’aplaudeixen. Això si el que diu no és cert. I si el que diu és cert, doncs encara pitjor: alguns “secrets” no s’han d’exposar a la llum pública, i encara menys si no són legals. Ara, siguin o no certs els fets que explica l’exsenador Vidal (que està en nòmina de la Generalitat fins l’abril del 2018), l’Estat espanyol té l’obligació d’iniciar les inevstigacions que calgui per treure’n l’entrellat de tot això. I no val posar el crit al cel: l’Estat té unes prerrogatives que les ha d’exercitar (i de ben segur que si en els casos on pot sortir esquitxat el govern espanyol no mou un dit, en el casos on pot fer mal als seus opositors mou mar i muntanya per fer mal). Això, el sr. Vidal ho hauria de saber, fins i tot abans del defenastrement de la carrera judicial (recordem que, aleshores, el senyor Vidal va dir -amb el lliri a la mà- que mai hagués pensat que l’apartarien de la carrera judicial. Ves per on que no sabia el peu que calça l’Estat espanyol… I llavors va i el fan senador…).
Sobre la realitat del sr. Rajoy i de l’Estat espanyol, doncs crec que vostè fa un bon relat. Més i tot, diría jo al sr. Rajoy: Si plou més, el preu que haurià de baixar seria el de l’aigua, pas el del corrent eléctric!
La seva darrera frasee (“Independitzeu-vos mentalment: creeu el vostre propi relat!”) hi ha el perill que alguns (incloent-hi el sr Vidal) ens fem una realitat que no existeix, malgrat que ja ens agradaría… Moltes vegades, el viure d’esquena a la realitat comporta dolor per a la gent que t’envolta (i més si un pateix d’incontinencia verbal o ganes de sortir a la foto).
Atentament, i bon dissabte
Fins que el diari, gens catalanista, no ha aixecat la llebre cap dels tertulians que avui han criticat cruelment al jutge Vidal havia trobat cap inconvenient!
Que fàcil resulta deixar-se arrossegar i fer estelles de l’arbre caigut …