De Sants estant

Precisament a les 5 de la tarda, just quan farà un any de l’atemptat que va tenyir de dol la capital catalana. També per commemorar el de Cambrils l’endemà.

INCÒGNITES…

Que hi ha de nou sobre els autors de l’atemptat? S’han esclarit les relacions del principal instigador del grup, el imam de Ripoll que va morir en la preparació d’un dispositiu explosiu de gran potència i que, segons sembla, era confident dels serveis secrets espanyols? Per què no es va trametre, durant anys, la informació prèvia adient als Mossos d’Esquadra? Per què aquests segueixen sense connexió directa amb l’Europol? Políticament, a qui podia beneficiar un esclat de violència terrorista en aquells moments?…

Aquestes i moltes altres preguntes segueixen vigents. I és possible que mai ningú dels que podrien fer-ho  es dignin donar-hi resposta.

LA FORÇA ENS ACOMPANYA…

Alternativament, recordem el costat positiu dels fets: la rapidesa d’acció del dispositiu d’emergència per atendre víctimes i familiars: la resolució en pocs dies de l’operatiu policíac per desmantellar la cèl·lula terrorista; la reacció l’endemà de la societat catalana al crit unànime de “No tenim por”; la manifestació multitudinària el dissabte 26, amb les màximes autoritats de l’Estat, enfangades en el negoci de venda d’armes als països que financen els terroristes, volent patrimonialitzar el que només podia ser una reacció de la madura societat catalana; les escenes commovedores de plors entre imams i familiars de víctimes…

UNA SOCIETAT UNIDA I ACOLLIDORA…

Aquells dies es va evidenciar que la nostra ciutadania no està dividida. Que el virus de la xenofòbia te mala peça al teler entre nosaltres. Que som un poble acollidor des de temps immemorials. Que les nostres institucions saben fer front a les emergències amb professionalitat i eficàcia. Que ningú ens pot enganyar amb falses propostes pacifistes sense anar a l’arrel del problema del negoci de les armes. I que deixar en ridícul les institucions estatals per la seva tradicional ineficàcia es paga i molt.

PRENEM LA INICIATIVA…

Per això, les nostres principals organitzacions socials, cíviques i culturals haurien de fer una convocatòria, com només elles saben fer, perquè tot el poble català es manifesti per la pau el dia, hora i lloc en que es complirà el primer aniversari, al marge dels lògics actes institucionals que es facin. Perquè no podem deixar que ningú es pugui apropiar d’aquest esperit cívic que és i ha de ser tot un referent en aquesta Europa malalta. Una Europa que posa barreres, crea camps de concentració, permet el negoci rendible del terrorisme i que va envellint demogràficament i ideològicament.

LEMA DE LA JORNADA…

Caldrà escollir adequadament i de forma inclusiva un eslogan que ho expressi tot i que no traeixi res. Potser repetir el “NO TENIM POR” o també “COMPROMESOS AMB LA PAU”, “DESMUNTEM EL TERRORISME” etc. Concurs d’idees.

I individualment, les pancartes que tothom consideri adients: “Què hi havia entre els serveis d’intel·ligència espanyols i els terroristes?“; “Volem la veritat, ja”; “Les seves guerres, els nostres morts”;  “Honorem i defensem els qui van liderar l’acció policial”; “Qui vol la pau no trafica amb armes”; “Catalunya, terra d’acollida”; i tantes altres…

I les flors, recordant la immensa catifa que va cobrir el paviment de la Rambla. Tothom novament allà, per mostrar el tremp extraordinari d’un poble que vol la pau des de temps immemorial. La “Pau i Treva”, des de fa segles.

SOM-HI…

Queden pocs dies. Però recordem que amb molt pocs hem organitzat manifestacions gegants quan ens hi hem posat i i hem sabut copsar les vibracions àmpliment majoritàries de la nostra admirable societat. Som-hi.