De Sants estant

Una vegada més, després dels colpidors atemptats, la ciutadania catalana ha actuat amb maduresa i generositat i les seves institucions amb eficàcia i rapidesa. Prova superada.

Semblava que davant d’uns fets tan greus, es deixarien de banda les tensions amb el govern i autoritats espanyoles.

Però un cop més, el comportament indigne i el foment de l’odi i l’oportunisme per part seva han esclatat. I, sincerament, sap greu. Ni en aquests casos es poden comportar civilitzadament.

Analitzem breument alguns dels esdeveniments recents i altres de més llunyans:

Hi ha hagut una bon nombre d’usuaris de les xarxes que s’han despatxat a gust, com quan el cas de l’avió de Germanwings estavellat. Odi als catalans, fins i tot a les víctimes. També ara. És evident que descerebrats n’hi ha a tot arreu. Però seria interessant veure com actua d’ofici la fiscalia afinadora en aquests casos.

Atac mediàtic de mitjans de comunicació lligant el terrorisme amb l’independentisme. Segurament teledirigits des de ben amunt.

Manca de respecte de diaris unionistes d’Espanya i de Catalunya mostrant fotografies explícites de la massacre, desoint les recomanacions dels Mossos.

Fotografies del monarca i el seu seguici amb les víctimes als hospitals, fins i tot infants. Però és clar, el Rei és inviolable, no podria ser acusat de cap delicte encara que fos flagrant. Hem vist alguna fotografia similar de les autoritats catalanes als hospitals?

Recordem l’amistat tradicional de la Corona amb les autoritats de l’Aràbia Saudita, règim reconegut com un dels principals finançadors del terrorisme islàmic.

Per no citar la responsabilitat del govern de Rajoy per impedir el funcionament normal del cos de Mossos d’Esquadra: no permetent la convocatòria de places, impedint l’accés a les bases de dades sobre terrorisme i participació en la Interpol, molts anys sense convocar la Junta de Seguretat i, segons es va confirmant, amagant informació crítica als Mossos. Comportament criminal, simplement.

Aquests dies, tot això ens ho hem callat. Potser no era el moment. Tots units fent front al terrorisme.

Pel dissabte vinent. 26 d’agost, hi ha prevista una manifestació, convocada per la Generalitat i l’Ajuntament, potser també per altres entitats que s’hi poden anar afegint.

Però caldrà veure si tornen a aparèixer les autoritats de l’Estat. Com que suposem que cap de les problemàtiques anteriors haurà estat rectificada, ni la fiscalia haurà mogut un dit, ni els mitjans demanaran excuses, ni la Casa Real tampoc, ni els Mossos ja tindran accés a tota la informació, etc. no s’entén com podem participar tranquil·lament en un acte de repulsa al terrorisme amb aquells que l’han facilitat o que l’han aprofitat per faltar-nos al respecte i fomentar la mentida i l’odi una vegada més.

Per això, o no hi assistim, o n’organitzem una d’alternativa, o hi anem amb una acció decidida de denúncia d’aquests fets. Potser aquesta darrera sigui la més raonable.

En tot cas, és d’esperar que l’Assemblea, Òmnium i altres entitats semblants no podran acceptar-ho passivament. A poc més d’un mes de l’1 d’octubre no podem deixar-nos trepitjar una altra vegada. Som una Nació, volem ser un Estat i tenim una bona ocasió per demostrar la nostra dignitat.

I desmuntem d’una vegada la cançoneta de no barrejar la política amb el terrorisme. Són ells qui ho han barrejat sense miraments, com rates de les clavegueres de l’Estat.