De Sants estant

Al fer balanç de l’any pel que fa a desastres climàtics al món, s’ha valorat a nivell mundial que la gota freda o DANA que va afectar el País Valencià va ser un dels 10 fenòmens més costosos en termes econòmics, a part de la pèrdua de més de 200 vides que va provocar. Aquests estudis internacionals, concretament a càrrec d’una ONG britànica, “Christian Aid”, valoren en uns 4000 milions d’euros les pèrdues materials que ha comportat. Aquesta quantitat s’escapa clarament de la nostra comprensió immediata però, sens dubte, ha de ser enorme. Només cal pensar en les infraestructures destrossades: carreteres, vies fèrries, ponts, els edificis d’habitatges, els electrodomèstics, mobles, els milers de vehicles destrossats, els polígons industrials arrassats amb la seva maquinària i estocs, camps de conreus inundats … realment una destrossa ingent en un territori molt poblat.

Quan es va avaluar el cost material de pèrdues, que d’altra banda hem hagut d’esperar que ens ho valorin des de l’estranger ja que aquí no s’ha fet, que se sàpiga, cap càlcul similar, em va venir al cap, inevitablement, una altra xifra mítica que, per ella sola, no ens diu gran cosa: el dèficit fiscal de Catalunya, uns 20.000 milioms d’euros cada any. I d’immediat, em va sorgir el càlcul inevitable: l’espoli al que Espanya ens sotmet és equivalent a 5 DANES cada any. I això durant dècades!!! Monstruós. I això no són coses del canvi climàtic sinó del no-canvi polític, de la manca d’independència. Perquè no depèn de qui mani o deixi de manar a la metròpoli, perquè sempre manen els mateixos: els espoliadors. I això del finançament singular és un brindis al sol, que ens il.lumina quan no hi ha DANA.

Reflexionem: I doncs, amb l’equivalent a una gota freda excepcional cada 72 dies, com és que encara podem sobreviure? Còm no estem socialment enfangats en una misèria perpètua? La resposta sembla complexa, però són faves comptades, això del dèficit fiscal no és una exageració. És talment així. Però forma part d’una suma de dos aspectes:

El primer: les misèries acumulades i disperses del nostre País: el dèficit d’infraestructures, carreteres col·lapsades, contaminació insuportable, una sanitat pública agafada amb agulles, cues en atenció primària i en urgències, llistes d’espera aterridores, sous escassos que impulsen els professionals a emigrar a llocs on se’ls valora més, ensenyament primari i secundari desajustats i amb pocs recursos per atendre la diversitat d’alumnat de tot tipus, emergència nacional de la vivenda, fins i tot pels que tenen un sou acceptable, dificultats del jovent per independitzar-se, crear i fer créixer una família, 20% de pobresa…Tots podríem anar allargant aquest memorial de greuges de manera indefinida.

Segon terme de la suma: fer front a tot això no esgota l’enorme quantia del dèficit. Ras i curt, podriem disposar d’uns serveis i infraestructures al nivell dels més avançats i rics paisos d’Europa i del món: Suissa, Noruega, Irlanda, Luxemburg, Singapur… i sense tenir riqueses naturals, pous de petroli ni bancs poderosos. Simplement amb la feina, la creativitat, la iniciativa i el bon fer d’aquest País que sap mantenir-se surant tot i estar subjectat a una pesada rèmora, la qual pretén justament mantenir-nos a la superfície a base de grans esforços, per seguir disfrutant de les nostres energies.

Potser alguns argumentaran que 20.000 milions d’euros l’any tampoc no donarien per a tant. Doncs mireu, donarien per això i per molt més: A part d’aquesta quantitat, els economistes calculen que cada euro de més invertit en un país té un efecte multiplicador de 3 euros, pel fet que es creen molts llocs de treball, augmenta el consum i l’estalvi, creixement de la recaptació d’impostos i del sistema de pensions, per no parlar de la millora del medi ambient amb uns transports públics potents i menys circulació de vehicles, un corredor mediterrani que eliminaria milers de camions circulant, inversions i préstecs a empreses tecnològiques amb un elevat valor afegit i pol d’atracció d’inversors, enormes inversions en instal·lacions d’energies renovables, foment de la investigació pura i aplicada…

Potser que preguntem a la inteligència artificial on se situaria Catalunya si durant aquest segle XXI no hagués hagut de suportar l’equivalent a més de 100 danes d’espoli. I potser que després fem servir la intel·ligència personal i col·lectiva per deslliurar-nos decididament del colonialisme pervers que ens esclavitza.

Via Fora!

PS: Intencionadament no he entrat a considerar el tema esgarrifós de les víctimes mortals de la DANA, la majoria evitables amb una bona resposta institucional a l’abast de qualsevol administració responsable. Però no puc evitar de dir-vos que la DANA permanent a Catalunya per part de l’opressor també provoca víctimes més o menys indirectes però quantificables pels experts. Us remeto a una altra entrada d’aquest bloc, de juny de 2017. Tema polèmic, però que hem de ser capaços d’afrontar: https://blocs.mesvilaweb.cat/joanmb/la-independencia-pot-provocar-martirs/