De Sants estant

El Conte:

Hi havia una vegada una presó de presos polítics on, una vegada l’any, organitzaven una jornada per recollir donatius entre els presos per tenir fons per al tractament dels malalts del propi centre. Molts hi participaven perquè eren generosos i perquè potser en una altra ocasió se’n beneficiarien. I així, Com a mínim, s’encarrilava una de les seves necessitats urgents.

Mirant-ho bé, no us plantejaríeu que seria bastant millor que es rebel·lessin i s’alliberessin dels seus carcellers i aquesta seria l’autèntica i definitiva solució als seus problemes de salut i de qualsevol altre tipus i, sobretot, portarien una vida digna?

I ara, els Comptes:

A la Marató de l’any passat, es varen recollir 10 milions d’euros. Si fossim un poble lliure i ens beneficiéssim dels nostres impostos, generats amb el nostre treball, tindríem al cap de l’any 22.000 milions d’euros més. Sabeu què vol dir, això? L’equivalent a 2.200 maratons l’any: És a dir,  6 maratons cada dia! Si en podríem resoldre de problemes!  Sanitat, ensenyament, vivenda, equipaments, infraestructures de comunicació i transport, instal·lacions generadores d’energia renovables, serveis a persones dependents, residències, acolliment a nouvinguts, agricultura i pesca rendibles i de proximitat… I aneu afegint. Només perquè us en feu a la idea; el pressupost del nostre Govern Subirà passaria dels 40.000 milions a més de 60.000 milions d’euros.

I una reflexió: ben al contrari del que s’escampa entre els nostres carcellers, el Poble Català és molt generós. Cap campanya semblant a la de la nostra marató feta en altres indrets no ha obtingut recaptacions similars a les nostres. I el mateix podem dir d’altres formes d’altruïsme, com l’índex de donacions d’òrgans, per exemple. Ës clar que l’èxit de la nostra Marató no s’entendria sense els esforços propagandístics extraordinaris de la nostra TV des de moltes setmanes abans, que alguns arribem a viure com una mena de rentat de cervell, generant uns nivells de mobilització social realment extraordinaris.

I una demanda: Seria molt demanar que aquest tipus d’extraordinàries campanyes i de mobilització massiva s’enfoquessin cap a l’únic objectiu realment solucionador de totes les nostres mancances, com és la nostra independència? Però ara que no s’argumenti que seria un objectiu partidista i parcial: ens en beneficiaríem tots el 8 milions de presos polítics, sense excepció. Vols una cosa menys parcial i tendenciosa que això?

L’únic problema és que els que ho organitzen són els nostres propis carcellers. I si ens alliberem, es queden sense feina.

I  una reflexió: Apliquem-nos-ho a cadascun de nosaltres: no valdria la pena canalitzar la nostra generositat, i no exclusivament ni precisament econòmica, en l’única campanya digna del nostre esforç titànic?