De Sants estant

Bloc de Joan Mollà

KAFKA I EL PROCÉS

Publicat el 8 d'octubre de 2022 per joanmb

Després de la votació d’una gran proporció dels afiliats a Junts, que ha comportat la sortida de tots els consellers d’aquesta formació del Govern de la Generalitat, s’han pogut veure, escoltar i llegir un seguit d’intervencions, opinions, comentaris i sentències que fan bona la percepció que tot plegat és bastant “kafkià”, en el sentit que, si t’ho empasses acríticament, pots acabar tocat i enfonsat. Potser és el que pretenen. Anem a pams:

Alguns opinen que no és admissible que una decisió com la de deixar el Govern l’hagin presa una quantitat minúscula de persones, uns 3000 afiliats d’un partit, una cosa que afecta a tot el País. I doncs? Sembla que seria més “lògic”, i varis ho manifesten, que ho hauria d’haver decidit els de la cúpula del partit, que per això hi són. Perdó: aquesta és la reacció davant d’una de les poques ocasions en que es dona veu a les bases? Quina mena de concepció de la democràcia tenen aquesta gent que opinen de matinada? Potser perquè estan acostumats a un funcionament en que la paraula del líder o cabdill és sagrada? No és una mica ranci això? L’altra qüestió seria per què hi ha tan poques persones que militen en els partits en general. Potser perquè ningú se’ls escolta i quan fan primàries (només per escollir el cap de llista, no tota la llista, eh?) després, els dirigents, si els rota, canvien de persona per raons estratègiques?

Un altre tema: molts presentadors, opinadors i experts politòlegs fan afirmacions rotundes proclamant la fi del PROCÉS. Ara sí. Ara ja ens han vençut. Jo no tinc en absolut aquesta sensació, però si la van escampant goebelianament, igual “cola”. O entenem coses diferents amb aquesta paraula.

Evidentment, les tertúlies, editorials, tuits i altres artefactes parlen, sobretot, en termes de partits, institucions, influències, poders, càrrecs, sous i estratègies. En definitiva, d’allò que ells entenen per “política”, però que nosaltres podem qualificar de “menjadora”.

Perquè els que hem estat picant pedra tots aquests anys sabem que el procés és nostre, del carrer. Que sense aquesta tasca encara estaríem parlant de pacte fiscal, de traspàs de competències i, en el millor de casos, d’”exigir” i de “blindar” determinades reivindicacions que després cauen com fulles a la tardor. Foc d’encenalls fruit de la impotència, la inoperància o l’engany.

Que quedi clar, el procés no és mort ni enterrat. Potser és el desig de molts. Potser ara descansaran en pau aquells que es van esverar quan van veure que a les darreres eleccions el vot independentista obtenia la majoria absoluta en escons i, per primera vegada, en vots. Ja no tenien excusa. Ja era prou com per proclamar o ratificar la independència, si s’estava disposat a controlar el territori. Valga’m Déu! que diria l’ateu… Tot era un miratge: els vots potser eren independentistes, però no tots els escons, vist el que hem vist. I ara aniran quedant les coses clares. S’ha acabat la comèdia. Però tot no s’acaba aquí. Ni molt menys. Ho hem vist per la Diada, que alguns van menysprear. Que convoquin manifestacions els partits com vaig suggerir fa uns dies: https://blocs.mesvilaweb.cat/joanmb/catalunya-i-lexperiment-butterfly/

A veure quanta gent reuneixen. I no serem tan rucs de tornar-los a votar per falta d’alternatives, que en això basen la seva legalitat, que no legitimitat. Si cal, en crearem una de llista, ben diferent, pensant en el futur d’una societat amb valors republicans i no com un esqueix bord de l’espanyolisme recalcitrant.

Ho veurem a les properes eleccions, encara que llavors ja tindrem força més clar quines opcions són d’un color o d’un altre. Segurament no tindrem, com ara, la majoria absoluta, però és que ara era fictícia. I no només per una de les llistes, tinguem-ho present. Potser una i mitja, potser tres…

En tot cas, posem fil a l’agulla. Que tinguem temps d’organitzar-nos davant d’aquest descosit. Recordem el poeta:

Vam girar full temps ha, i alguns s’entesten a llegir, encara, la mateixa plana.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.