De Sants estant

NEGRE

El color de la mort a la nostra civilització. El color dels vestits elegants de les màximes autoritats, usurpant el protagonisme en una data en què, el millor que podrien fer és amagar-se en un racó, envermellits de vergonya com a promotors del terrorisme jihadista, amb el lucratiu negoci de la venda d’armes als països promotors. I aquests individus han de venir a fer el paperot? I quan s’aclarirà el paper de les clavegueres de l’estat en la gestació de l’atemptat? Ja ho saben això els familiars de les víctimes? Ja ho saben que ells, possiblement, són efectes col·laterals de la voluntat de desestabilitzar Catalunya, d’intentar sembrar el caos, de tenir l’excusa per implantar la presència de l’exèrcit per tal d’aturar la realització del referèndum? Si l’esclat del xalet d’Alcanar s’hagués produït a les proximitats de la Sagrada Família o del Camp Nou és fàcil deduir quina hauria estat la seva decisió.

LILA

I les autoritats de Barcelona, amb la seva alcaldesa al front, no se’ls acut res més que, en una reacció típicament “republicana” i “progressista” organitzar un acte institucional i convidar-los? I s’obliden olímpicament de l’argumentació anterior, havent de posar en contacte els familiars de les víctimes amb els que, indirectament, en són els promotors o, com a mínim, els beneficiaris del negoci? I el paper repressor de l’estat contra la ciutadania catalana i les seves institucions i els seus dirigents, l’oblidem? I ens oblidem dels presos polítics injustament empresonats per uns delictes inventats? Crec que aquest dia, els comuns i podemites podrien passar-lo al racó de pensar…

GROC

I les entitats cíviques, Assemblea i Òmnium, organitzen una jornada d’homenatge als qui varen ser capaços de fer actuar els dispositius policíacs i d’emergències  com els d’un estat madur i democràtic. Positiu que s’apartin de la temptació de boicotejar i mostrar el desacord amb la presència de les autoritats. Però es munta un acte prop de la presó, amb el segell inconfusible del groc, com la immensa majoria d’actes que aquests darrers mesos s’han realitzat al País: llaços, creus, dinars, sopars… Tot groc. Afegim que els dos principals implicats, el Conseller i el Cap dels Mossos no volen que se’ls faci cap reconeixement especial. Potser primer haver-ho parlat amb ells, no?

Aclarim que s’han de fer totes les accions que calguin a favor de l’alliberament dels nostres presos. Però amb això no n’hi ha prou. I, una vegada més, la mobilització independentista perd la iniciativa, va a remolc dels esdeveniments, actua de forma reactiva i no proactiva.

No tenim interioritzat que només els alliberarà la República? Doncs avancem en aquesta direcció. Promovem actuacions i estratègies per apropar-la. En aquest sentit, sembla que la propera Diada va una mica cap aquí. Però ens cal fer més. Com encarem l’aniversari del referèndum?

BLANC

El color de la pau. Aquest hauria de ser el color del primer aniversari del 17A. Però no per quedar-se en la superfície, no en una pau “Happy flowers” i tan contents. Ser radicals en el sentit d’anar a l’arrel del problema dels atemptats de fa un any. I això xoca frontalment amb la idea de “no polititzar la commemoració”, “no aprofitar el dia per jugar partidistament amb els sentiments dels familiars de les víctimes”. A veure, la millor forma de respecte a ells no és tractar que un fet similar no torni a passar? Que el seu dolor, en certa manera sigui una mica útil a la societat? I això passa per denunciar el joc dels mercaders d’armes, les maquinacions dels serveis anomenats d’intel·ligència, per evitar la ghettització de l’islamisme i promoure la integració en una societat plural i acollidora. I també, per fer un homenatge als qui van tenir una actuació exemplar en auxili de les víctimes i persecució dels terroristes: mossos, bombers, guàrdies urbans, serveis sanitaris i veïns que varen col·laborar. I aquest acte commemoratiu ho havien d’haver organitzat les entitats del groc i altres més especialitzades en la defensa dels drets humans, la integració dels migrants, les organitzacions antifeixistes…  Hem deixat passar una bona ocasió d’anar tots a una, construint República, construint la Pau.

NO TENIM POR.

El lema del dia, “No tenim por”, com es va manifestar l’endemà mateix de l’atemptat. I com es va fer, novament evident, el 20 de setembre, en una altra provocació del maquinari repressor de l’estat. I encara més, durant la jornada del Referèndum. Només una societat madura, activa, creativa i responsable pot donar tan repetides mostres de valentia. I ho tornarem a fer.