DÈCIMA DE NADAL 2024
(Dècima de Nadal: poesia que els nens adrecen als seus familiars a l’hora de les postres del dinar de Nadal, enfilats a una cadira. Acostumen a ser recompensats amb un petit aguinaldo)
Això de la Constitució
rima amb prostitució
Lamela, Llerena, Marchena
i una justícia de pena
Els milions a Abu Dhabi
i tots a viure de l’avi
El dia que l’emètic (1) mori
farem un gran rebombori
Amnistia general
perdonant tot carcamal
Mani dreta, mani esquerra
sempre el País s’esguerra
Set anys després del sidral
els mateixos fan igual
On ara hi ha un munt d’escòria
serà un espai de memòria
La unitat: “Lo tuyo es mio”
i després: “Que hay de lo mio?”
La unitat, cosa estranya
bona nit i puta …………… (il·legible en l’original)
(Romanç anònim del segle XXI, trobat entre els papers d’un infiltrat de la trama russa)
(1): No confondre amb “emèrit”
A partir d’aquí, expresseu la vostra creativitat literària amb nous rodolins…
La nostra pena serà
haver de celebrar
que el patró de l’iot Bribón,
l’irresponsable Borbó
per Llei Fonamental
i Fuero dels molt Espanyols,
hermètic morirà
i els àngels li cantaran
les absoltes,
mentre aquí els catalans
les copes de cava dringaran
com van fer 50 anys
enrere a la mort d’un altre porc
un dia de Sant Martí
que ningú va decidir
per Déu, que hi era d’acord,
segons els capellanots.
Pena d’ocasió perduda
de vendre a la menuda
criadillas del rei boc,
que va presidir l’Aquelarre
de fer volar els carallots
en democràtica escombra
que li vam donar entre tots.
Jo no tinc imaginació. No sé m’acudeix cap rodolí però m’agrada recordar!!
Jo, fa molts anys, m’enfilava a una cadira amb l’ajuda del meu pare i recitava la nadala. Ho feia molt bé, tenia molta memòria.
El meu fill també ho va fer davant els avis emocionats.
Veus!! De l’aguinaldo no me’n recordo