De Sants estant

No em refereixo amb aquest títol a que, gràcies a l’eliminació del concepte de sedició del codi penal, el triler Sánchez pretengui seduir el crèdul Aragonès perquè li aprovi els pressupostos, ja que això està esculpit en granit des de fa mesos. Analitzem una mica els canvis legals i com afectaran a tota la ciutadania. I especialment, a dirigents i activistes independentistes.

La desaparició del delicte de sedició del Codi Penal respon a una exigència de la legislació europea que, com sempre, el govern espanyol tracta de presentar com un avenç democràtic i una adaptació als temps actuals. Però, com de costum, fa servir en forma de boomerang perquè esclati a la cara de tots nosaltres, i ho disfressen com una concessió important a l’independentisme, fruit d’una taula de diàleg virtual que aconsegueix dissoldre i resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Res de nou, com ja van fer amb els indults: rentat de cara del franquisme de sempre i tenir contents als “negociadors” catalans que es pensen qui sap què han aconseguit…

Però aquesta vegada la qüestió, si és possible, té aspectes més preocupants per a nosaltres:

• Per un costat el canvi de nom, de sedició a desordres públics agreujats, amb reducció de penes, pretén reconduir el tema de l’extradició dels exiliats, especialment de Puigdemont, amb noves demandes amb més possibilitats d’èxit davant els tribunals europeus. Això ja s’ho han anat treballant gràcies als pactes acordats amb les exiliades que s’han rendit a Marchena, per anar aïllant el MHP.
• Per altra banda, la redacció dels nous articles disminuiran les repercussions penals per als possibles líders polítics que intentin novament la independència, però agreujaran les penes dels activistes i simples manifestants, fins i tot la ocupació d’edificis, escoles, instal·lacions, carrers, etc. i afegint el relliscós concepte d’intimidació. Penseu com van quedar d’intimidats els repressors de l’1 d’octubre per les mirades d’odi, l’ús de fairy i altres “malèvoles” activitats dels pacífics votants.
• En definitiva, es tracta d’una “democratització” de les penes, abans eren de 15 o més anys als dirigents polítics i de 2 a 5 dels manifestants. Ara el marge serà més estret. Posats a fer, tots pagarem un preu similar. I, curiosament, això ho han negociat els dirigents, que són els afavorits. Cap problema, oi? Sobretot, tenint en compte que els ja jutjats podran beneficiar-se de la reducció de penes i, en el futur, ells ni ho tornaran a intentar…

I això em porta a plantejar el que indica el títol: amb la desaparició de la sedició, no serà massa difícil exercir la seducció a persones que puguin i vulguin encapçalar el projecte de fer un nou embat a l’estat que ens porti a la independència. Perquè si tornéssim a fracassar, que ja ho veurem, no hi hauria massa diferència entre ser President de la Generalitat o un simple manifestant que li dona suport: un parell o tres d’anys? Què més dona?

I tot això té una lògica: els espanyols, com nosaltres, saben que el desllorigador, la clau del procés està en les bases, no en els dirigents. Per tant, es tracta d’espantar-nos tant com puguin. Que no gosem manifestar-nos massivament. Però el secret està, com ens deia fa pocs dies una de les veus més respectades de l’autèntic independentisme, en que no poden fer judicis massius a milers de persones. No hi ha prou jutges. Ni presons.

No us sedueix la idea?