De Sants estant

Bloc de Joan Mollà

CONTE DE NADAL, COMPTE AMB ELS DE DALT!

Publicat el 23 de desembre de 2022 per joanmb

Compte, perquè tractem dels de l’Alt Tribunal. Que, actuant en bé de l’interès general, no pas per l’interès personal, han hagut de prendre una decisió cabdal. Genial!

Però analitzem-ho amb tot el rigor mental: per fer una construcció matemàtica o lògica, sempre cal partir  d’un principi indemostrable, digueu-li postulat o axioma, que es dóna per cert, de tant evident que és. A partir d’aquí, per raonament, s’arriba a unes conclusions, que expliquen, satisfactòriament, algun fenomen científic, social, etc.

Per mirar de treure l’entrellat d’això que s’ha anomenat una crisi institucional, adoptem com a punt de partida el concepte, generalment acceptat, de la democràcia parlamentària com una separació i equilibri entre els tres poders: executiu, legislatiu i judicial.

Donem per suposat que és cert que Espanya és un estat democràtic. Doncs en el cas que ens ocupa, el Tribunal Constitucional ( ep, posem-nos drets! ) tot i no ser un ens judicial, però que actua com a tal, ha impedit al legislatiu discutir d’unes lleis que els afecten ben directament, fins i tot  al càrrec d’alguns d’ells!

Resulta que, basant-se en la Sacrosanta Constitución (“con la que nos han dado…”), han pres una decisió que trenca amb la definició de democràcia. Què pot haver fallat?

Ens enfrontem a un dilema: O no han interpretat correctament la “Sacrosanta” o potser sí. Però en qualsevol cas, les conseqüències són devastadores:

Si han errat en la seva valoració del cas, trobem que el Tribunal Constitucional és inconstitucional. Però si n’han fet una correcta interpretació, llavors la Constitució és inconstitucional, perquè no respecta la separació de poders. Carreró sense sortida, atzucac, “game over”, “Caput”.

És clar que potser no cal que ens posem tan transcendentals. Potser l’errada està en el postulat escollit: la definició clàssica de democràcia. Perquè, recordem allò tan sospitós de que gaudim d’una democràcia “plena”. I, la veritat, a la llum de la història, ja sabem que, quan s’ha d’adjectivar la democràcia, malament rai. Recordeu allò de les “democràcies populars”?

I em ve a la memòria ara allò de la “democràcia orgànica” que es va inventar aquell senyor del Ferrol. Sempre m’havia intrigat el per què d’aquest adjectiu. Vaig arribar a la conclusió que li deia així, “democràcia orgànica”, perquè des del Palacio del Pardo ens podia tocar els “òrgans” als “españoles todos!”, que deia ell amb la seva veu aflautada. No sé si ho feia per compensar que, segons una llegenda urbana, només disposava d’un sol testicle. Per cert, mai s’havia dit si el que tenia era el de la dreta o el de l’esquerra, si bé jo m’hi jugaria un ou (ep!, de xocolata, eh?) que era el de la dreta. Sinó, quin contrasentit, no?

Però tornem a l’actualitat. Què volen dir quan diuen “democracia plena”? Plena de què? de vividors?, d’ineptes?, de corruptes? de mediocres? de colpistes? de feixistes? de familiars reials depravats? d’infraestructures inútils? d’espolis territorials? d’incompliment de lleis i promeses? de deute irretornable? Ben plena de tot això sí que ho és…

La conseqüència de la decisió del TC és que han aconseguit prostituir la constitució o bé constituir la prostitució. En llenguatge de carrer podríem dir que han putejat Espanya o bé que l’han convertida en una casa de barrets. En tot cas, la diferència és de matís, i té ben poca importància per a nosaltres.

A la vista de tot això, i en relació a aquestes dates, no puc més que mostrar-me indignat pel Pessebre que s’han muntat, on tan animal és el bou de l’esquerra com la mula de la dreta, on l’infant tremola perquè els seus pares no poden pagar ni la llum ni el gas, on els reis van i venen de l’Orient carregats de bitllets i meuques, on el riu és de plata autèntica provinent de les empreses de l’ÍBEX, on han enfarinat les muntanyes per poder-hi fer uns Jocs d’Hivern. I sobretot, perquè en un racó hi ha un caganer amb barretina, adorant un àngel grassonet i dialogant, que mostra un cartell que diu “Volem l’Estatut”…

Total, fotem-los el pessebre enlaire d’una revolada. O millor, d’una revolta. Potser llavors ens quedarem en pau.

I que tinguem un bon Nadal!

 


  1. Allò del TC és com el dogma masclista de les mares (que són totes unes santes) i les germanes (que ningú me las toqui !! ), però després sortegen una experiència eròtico-lasciva amb una prostituta de luxe o se’n van directament “de putes” com si no aquestes dones no fossin filles, germanes o mares de ningú. I sense reconèixer el gran servei que els hi fan perquè les dones de les famílies d’alguns continuïn bones i santes…
    És a dir, un misteri teològic que els intèrprets de la moral o de la llei s’atribueixen en exclusiva per fer el que més els convingui en cada moment i sense retrets. Pur masclisme, com a pura relació de poder.

    Ben vist: inconstitucional el TC o el text que grapegen. I bon comentari del pessebre.

  2. Benvingut Joan, t’he d’agrair molt aquest coherent comentari, crec que cal difondre’l a quanta gent millor.
    És força interessant i sobretot molt instructiu i aclaridor.
    L’anàlisi que em fas desvetlla profundament la realitat actual
    d’aquest irregenerable que es diu Espanya.

Respon a Rubén Cruz Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.