De Sants estant

Avui triomfa entre nosaltres aquest costum nordamericà del Divendres Negre: les necessitats comercials ho exploten com tants i tants altres dies assenyalats. I molts s’hi apuntaran.

Aquí integrem tots els costums. I així, coexisteixen tranquil·lament el dia de Sant Valentí i el de Sant Jordi; el dinar de Nadal i “la cena de Nochebuena”, el tió i el Pare Noël, la Castanyada i Halloween. I podríem anar seguint.

El que molts no saben és que a Catalunya alguns d’aquests costums els transformem a la nostra manera. Per exemple això del Divendres Negre ja fa mesos que ho celebrem. I ho fem cada setmana, quan hi ha consell de ministres a Madrid. D’allà ens envien les rebaixes puntualment: del pressupost, de les competències dels nostres Govern i Parlament, dels recursos per a pagar les necessitats més urgents, del respecte a la nostra llengua i la nostra cultura…I nosaltres, tot això ho comprem sense fer escarafalls. I si cal, ens agenollarem i suplicarem.

Mentrestant, avui fa dos mesos de les darreres eleccions, unes plebiscitàries que ens havien de portar l’alliberament com a poble, el desllorigador del procés, l’esprint final. I on som?

Si donem per bona la quantitat de 16.000 M€ (milions d’euros ) l’any com a valor de l’espoli fiscal que pateix Catalunya, sense afegir-hi interessos del FLA, retards en pagaments del ministeri d’hisenda, dèficit de la Seguretat Social i altres martingales, observem que cada dia sense ser independent, Catalunya  és 43,8 M€ més pobre, suficient per construir 10 escoles de primària cada dia!. I cada segon, 500 € que volen.

Apliquem-ho al moment actual: des de les eleccions del 27S fins avui, 61 dies més tard, hem perdut 2.670 M€ . Esperem que no s’hagin de repetir les eleccions al 9 de març: llavors les pèrdues acumulades des del 27S serien aproximadament de 7.000 M€, comparable a totes les despeses previstes al Departament de Salut de la G.C. d’aquest any, la partida més important del pressupost anual. Una ganga per formar part de l’actual estat!

Crec que aquesta reflexió se l’han de fer els negociadors,els quadres i les bases dels qui estan negociant la investidura del futur President. Si han d’arribar a un acord, que sigui ràpid. No calen més gesticulacions i teatralitzacions per justificar futures cessions. Ja ens ho creiem que tot és molt complicat, però que no ens facin perdre més diners de tots, que prou estem amb l’aigua al coll. I que no ens vinguin amb que les coses ben fetes necessiten una llarga elaboració: que els ho expliquin als bons empresaris, que saben que un retard injustificat en prendre una decisió estratègica els pot costar la viabilitat del seu projecte. I que no em parlin de pla de xoc social, perquè només n’hi ha un: la independència. I la resta són bombolles de sabó.

Amb tot, la pèrdua dels diners, tot i ser important, no és el més greu de l’actual situació: També la manca de sentit d’haver aprovat una resolució agosarada i no ser capaços de dur-la a la pràctica. I a més, recórrer la sentència del Tribunal Constitucional quan en el text es pontifica que a partir d’ara no es considerarà legitimat i se’l desobeirà. Incoherència o esquizofrènia?

I, sobretot, la sensació de feblesa i desamparament que s’està apoderant de la majoria social independentista, que no comprèn el mal ús que s’està fent dels seus vots, de la seva empenta i de la seva feina d’anys. Tinguem molt present que és aquesta majoria social la que, en definitiva, haurà de treure les castanyes del foc arribat el moment. I ha d’estar il·lusionada, convençuda i decidida. No era aquesta la revolució dels somriures? Veieu aquests dies gaire gent somrient quan parla del procés?

I no em serveix que es digui que tot acabarà bé, que cal confiar en la classe política, que hi haurà acord, govern i procés. De moment, el ridícul ja l’estem fent a nivell intern i internacional. Hem perdut la iniciativa, el mal ja està fet. És com quan vas a veure una pel·lícula: ens serveix de poc saber que acaba bé si és un rotllo insuportable. O dit d’una altra manera: Ítaca no és només un destí: és també un viatge.

Acabem de passar aquest llarg i fosc Black Friday.