REFLEXIONS DE LA JORNADA

Aprofitant el final de l’enervant campanya electoral, potser és hora que els soferts votants hi diguem la nostra. I després, que cadascú es desfogui votant amb més o menys convenciment, amb més o menys recança, amb més o menys resignació. Però votem!

Una de les primeres consideracions que convé fer és sobre l’absència d’idees, de programes, en els mítings i debats que podíem patir. Quasi tot el temps es dedicava a atacar els rivals, a desqualificar-los. Constructiu, en general, poc.

També que més que unes eleccions generals espanyoles semblaven unes eleccions generals contra Catalunya. Deu ser que no hi ha problema més important: ni l’atur, ni el planeta en perill, ni el deute astronòmic irretornable, ni la crisi del sistema de pensions, ni l’augment de les desigualtats econòmiques i socials, ni la corrupció sistèmica, ni la desconfiança generalitzada en l’administració de justícia. De tot això, no cal parlar-ne. Potser perquè no hi veuen solució. Potser perquè no tenen cap projecte per Espanya, ni engrescador, ni exigent ni eficaç.  Això sí: aplicar-nos el 155 durant un cert temps, de manera indefinida, més bèstia o menys, això és fonamental, i deu ajudar a arreglar aquells problemes.

En tot cas, gràcies a tots els partits unionistes per fer-nos adonar que ni vosaltres ens considereu espanyols, perquè als que es valoren com de la pròpia comunitat no se’ls humilia, no se’ls apallissa, no se’ls esprem com una llimona, no se’ls priven dels Drets Fonamentals, no se’ls maltracta la llengua. Gràcies per reconèixer que som una colònia. Heu sembrat l’odi i heu enfilat un camí sense retorn. Com en una parella quan sorgeixen maltractaments. Ni oblit ni perdó.

Nosaltres preferim considerar-nos, simplement, com una altra Nació que, d’una manera o altra, és expulsada d’un Estat que només preteneu des de la uniformitat, que sempre heu entès la diversitat com un perill, no com una riquesa a compartir. I els resultats electorals confirmaran, una vegada més, que votem diferent, que Espanya i Catalunya som comunitats divergents, ja des de les primeres eleccions de la transició. I, una vegada més, suposo que els sondeigs d’opinió de les darreres setmanes es demostraran tan inútils i manipuladors com de costum.

Respirem a fons i ànims, que el mes que ve tenim una altra campanya i jornada electoral.

Nota final:  diguem les coses pel seu nom: deixem de dir “155”, que no és més que un nombre asèptic, sinó “estat d’excepció”, que és el que més li quadra: suspensió dels drets polítics més elementals. I molta atenció a aquells que el volen aplicar d’una manera indefinida i llarga: és una contradicció en ella mateixa aplicar un estat d’excepció de manera indefinida, perquè ja no és per situacions excepcionals. Llavors té un altre nom: dictadura.

Un pensament a “REFLEXIONS DE LA JORNADA

  1. Molt bé. Només hi falta l’objectiu de la dictadura: l’anoreament del país, com a càstig i escarment, i la liquidació definitiva de la identitat catallana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *