De Sants estant

“Yo no veo rojos y azules, veo españoles… Yo no veo trabajadores o empresarios, yo veo españoles…” Albert Ribera

És perillós aquest home. I el seu partit. És evident i reconegut que són un invent dels poders fàctics espanyols, IBEX 35 i assimilats, una vegada el PP va anar caient en una putrefacció tan fonda que esdevingué inviable. I que ja els ha servit massa anys.

És preocupant el seu discurs: des de la seva creació a Catalunya llur missió ha estat, clarament, l’enfrontament, l’amenaça, “Os vamos a montar un Úlster que os vais a cagar”, i l’intent de dividir la societat en blocs. I el seu discurs, populista, simplista, fàcil d’acceptar per gent poc crítica, amb la seva crida a l’orgull nacional, “ I no pido perdón…”, de tots al servei de la unitat nacional, fa pensar en discursos de sinistres personatges que varen terroritzar i ensangonar Europa durant el segle XX. I quan això passa en un estat on quasi tots els mitjans de comunicació són al servei dels grans bancs que els hi condonen el deute a canvi del seu servilisme, el panorama no pot ser més alarmant.

Potser la gent hauria de percebre la falsedat del discurs del líder: de veritat que només veu espanyols? Deu tenir un problema greu de visió, perquè és fàcil distingir:

Votants pacífics sotmesos a les porres de manifestants violents amb total impunitat.

Grans empresaris amb comptes en paradissos fiscals de treballadors que paguen inevitablement els seus impostos.

Alts executius amb sous estratosfèrics de treballadors en règim de semiesclavatge.

Propietaris de xalets en zones residencials de desnonats per la bombolla immobiliària.

Polítics immersos en les portes giratòries de jubilats amb pensions congelades.

Grans propietaris i terratinents de gent esperant les “peonadas”…

Si tot això no ho distingeix, és lògic que el seu programa polític no faci propostes per atacar aquests problemes. Pot ben ser que per a ell aquestes coses siguin inevitables, són mostres de la “diversidad de  España en la unidad de destino…”. És a dir, que l‘únic important és que tots siguin espanyols. I allà dins, les diferències són meres anècdotes, mentre ells estiguin, evidentment, amb l’equip dels grans empresaris, de les portes giratòries, dels terratinents, dels impunes…

I no oblidem que són ideològicament engendrats pels dictats de la FAES, la fundació de l’Aznar. I ells, que es presenten per acabar amb la corrupció!. Potser oblidant que quasi tots els ministres del darrer govern de tan infame personatge estan tacats per multitud de delictes. Quina garantia poden oferir? Són els seus legítims hereus. Porten el seu ADN.

Ja ens podem afanyar per tots els mitjans pacífics a desemmascarar a casa nostra aquests venedors d’odi i ressentiment, aquests genocides de la llengua i de la cultura, aquests ressentits contra la tolerància i l’acolliment. O el fantasma del feixisme  tornarà a campar lliurement entre nosaltres. Com ara ja campen pels carrers i les platges.