PROPOSTA D’APADRINAMENT D’EMPRESES I PRODUCTES DE PROXIMITAT.

Motivació de la proposta:

Hi ha un llarg historial d’empreses properes, de tot tipus, elèctriques, de comunicacions, de transport, de serveis, d’alimentació, bancàries etc. que, per una raó o altra han desaparegut, han sigut absorbides per altres de foranes, per multinacionals, s’han boicotejat o han sofert una propaganda perniciosa, quan no han sigut pressionades per unes inspeccions fiscals insòlites en altres indrets veins. En tot cas, aquesta dinàmica de desaparició d’empreses properes és nefasta per al mercat laboral propi, per a la recaptació d’impostos en funció de la seva seu social, per l’allunyament del centre de decisió de les empreses esmentades i produeix un empobriment de la xarxa comercial i social de les nostres viles i ciutats.

No podem quedar-nos passius i lamentar-nos indefinidament de la deshumanització de la nostra societat, de la indefensió del consumidor, del consum cec i desenfrenat en mans d’unes poques empreses multinacionals, de l’augment de les desigualtats entre elles.

Per això, es proposa que, des de les entitats culturals, socials, polítiques i veinals de casa nostra es faci una campanya potent i permanent a favor de les nostres empreses i productes, per diferents vies, ja siguin institucionals, per mitjà de les entitats de la societat civil, a través de les xarxes, boca-orella, etc.

 Criteris valoratius:

Aquest suport a determinades empreses i productes no pot ser indiscriminat i incondicional.  S’han de valorar uns quants criteris per a fomentar-ne l’apadrinament. Sense voler fer-ne un llistat exhaustiu podem citar-ne alguns:

-Els productes físics de proximitat, siguin d’alimentació, equipaments, bens d’equip, etc, representen un estalvi en transport i, per tant, un menor impacte en el medi ambient.

-A més, representen un augment de llocs de treball propers, que permeten redreçar el nivell d’ocupació, potenciar el consum intern, i augmentar la recaptació d’impostos via IVA.

-Conseqüentment, si les empreses tenen la seu social al propi territori, augmenta la recaptació via impost de societats.

-Pel que fa a les empreses de telecomunicacions, elèctriques, etc, cal tenir en compte, a part d’un tracte més proper i accessible a l’usuari, atenció personalitzada en l’idioma propi del país, un seguiment més fàcil de les garanties de servei i, molt probablement, una millora en el seu funcionament, lluny de la impunitat que moltes d’elles tenen garantida per fidelitat a l’statu quo.

-En aquest tipus d’empreses i de bens d’equip, confecció, etc. cal valorar, també, l’origen dels materials, l’absència de treball proper a l’esclavatge en la fabricació, que les fonts d’energia renovable emprades representin el màxim de percentatge possible i es garanteixi l’adequat reciclatge dels residus.

-Un altre factor a tenir en compte és el caràcter familiar o, encara millor, tipus cooperativa de les empreses, i que els seus beneficis s’inverteixin en R+D+I, en causes justes o en fundacions benèfiques, especialment en el món bancari, després del desmuntatge de pràcticament l’obra social que moltes de les caixes d’estalvis desaparegudes podien oferir.

-També cal valorar aquelles empreses que fomenten la inserció laboral de persones amb discapacitats de tot tipus.

-A l’hora d’escollir entre vàries empreses que ofereixen un mateix producte o servei, procurar, com a criteri complementari, no escollir l’entitat amb posició dominant al mercat, per fer més difícil els monopolis i facilitar la lliure competència.

Proposta:

Per tot això, i altres arguments que s’hi poden afegir, és important i urgent que es treballi en la publicitació directa de les iniciatives empresarials i comercials que compleixin aquests requisits a nivell d’entitats cíviques, ciutadans conscienciats, etc. per a la proliferació, l’augment de mercat intern i la vigilància de les condicions que mereixen aquest impuls social.

Com a ciutadania conscienciada, estem obligats a posar la nostra gran capacitat de mobilització al servei d’un futur millor, més sostenible, més proper i més controlable, combatent el creixent poder de cada cop menys empreses amb il·limitat poder per acaparar riquesa i eludir les lleis del mercat i una fiscalitat justa.

Especialment interessant pot ser la feina que la ciutadania faci a través de les xarxes socials, fent propostes, examinant productes, contrastant informacions, explicant les pròpies experiències al respecte.

Les organitzacions de la societat civil amb gran capacitat de mobilització tenen també un paper important a jugar, predicant amb l’exemple pel que fa a empreses a qui contracten els serveis i compren els seus productes, i publicitant-ho entre els seus associats i simpatitzants. Poden així complementar l’acció meritòria però limitada de les organitzacions de consumidors i usuaris.

Aquesta proposta no ha de ser entesa com un boicot a altres mercats, sinó com una eina de racionalització del consum i del comerç a escala local, regional i mundial: aquestes iniciatives i criteris haurien de fer-se extensius a tot tipus de països i comunitats, no pas ser nosaltres els únics en promocionar-ho. D’altra banda, no exclouen el flux internacional d’exportacions i importacions. Simplement ens han de donar uns criteris socials, mediambientals, econòmics, ètics a l’hora de prendre les nostres decisions de consum en tots els àmbits i d’empoderament de la ciutadania en aquest com en altres camps.

 

PER QUÈ HEM DE SORTIR AL CARRER L’11S2016

És obvi que les concentracions convocades per l’Assemblea i Òmnium per a la tarda de la propera Diada en cinc localitats catalanes és una crida del món independentista a posar en marxa els mecanismes que faran possible l’adveniment de la República Catalana.

No cal ara repetir les raons per veure complert aquest desig: des de la fi de l’espoli econòmic, la necessitat de disposar d’infraestructures pròpies del segle XXI, la capacitat de decisió sobre els nostres recursos, l’allunyament de la xarxa de clavegueram en que s’ha convertit el govern de l’estat… Podríem omplir, sense exagerar, pàgines i més pàgines sobre les raons concretes del nostre desig de llibertat, però ho sintetitzarem en unes poques paraules: perquè som una Nació que vol viure amb dignitat i volem ser protagonistes del nostre futur en un món global.

Cal, però, argumentar per quines raons concretes és important que en aquest moment, setembre de 2016, sortim tots al carrer, oblidant cansaments, desenganys, incerteses, postures còmodes, emprenyades i impaciències. Perquè tot allò que fem els ciutadans només ho podem fer nosaltres, perquè aquesta revolució va començar als carrers i ho acabarem als carrers, empenyent i celebrant-ho massivament. I està a tocar. I no deixarem que ningú, dels nostres o dels altres, ho malmeti.

Posats a sintetitzar-ho en pocs aspectes, podem estructurar les raons de la nostra mobilització a quatre nivells, de més llunyà a més proper:

 A nivell internacional: hem de demostrar una vegada més a tot el món la nostra força, la nostra decisió, la nostra capacitat de convocatòria i d’organització per expressar de forma pacífica i irreductible el desig de ser amos del nostre futur i d’aportar tot el nostre bagatge històric i humà per construir un món millor i una Europa millor.

A nivell estatal: Cal que els quedi clar que no acceptem la seva feble democràcia nascuda per evolució del franquisme, amb tots els seus tics imperialistes, la reinstauració borbònica, el retrocés cap el centralisme, la corrupció institucionalitzada i impune, la manca de separació de poders, la guerra bruta contra el procés… I, sobretot, que és impossible creure en una reforma de l’estat, ni de la seva constitució. L’únic encaix possible de Catalunya respecte a Espanya és desencaixar-nos definitivament. Segles d’història ho confirmen.

A nivell nacional: Hem d’exigir unitat a les forces independentistes. No permetrem que es malmeti el nostre esforç, ja sigui prioritzant els objectius de partit per sobre dels objectius de País, ni defugint postures de desacatament institucional davant els atacs de l’estat. Si som on som és per la força de la ciutadania, que ha arrossegat l’actuació institucional. Però és des de les institucions que s’ha de fer el pas, i no deixarem que s’allargassi innecesàriament el procés ni que es permeti l’atac als nostres representants. Nosaltres els defensarem, però ells han de mantenir-se a lloc.

A nivell ciutadà: La mobilització de la Diada és important per tornar-nos a situar al centre del procés. Ens hem de convèncer a nosaltres mateixos de la nostra força, i hem d’entrenar-nos i reforçar-nos mútuament  en vista a totes les mobilitzacions que inevitablement ens esperen les properes setmanes i mesos. Com deia el poeta “Res no podran contra un poble unit, alegre i combatiu”. I nosaltres reunim totes aquestes qualitats i més.

Per tot això, l’11 de setembre tots al carrer. REPÚBLICA  A  PUNT!!!