6 de febrer de 2012
0 comentaris

El misteri dels Golluts

“…Fent camí vers l’hostal de ca’n Saura, va cridar-me l’atenció (serien les 11), un home prenent el sol i menjant amb les dues mans. A mesura que m’hi atançava, aquell home perdia la fesomia de persona, i es transformava, a mos ulls de una faisó extraordinaria. Era un exemplar dels cretins o idiotes; jo no havia tingut mai ocasió de contemplar-ne. A Espot i així mateix a Bohí, encara se’n poden veure molts i cregueu-me que son dignes de llàstima. De baixa estatura, tenen el cap grossíssim; el front quelcom sortit, lo mateix que el ventre; amples d’espatlles, cames groixudes; la cara de una grogor que espanta. Parlen a batzegades, i tot el seu tarannà l’integra una ganyota estrafalaria. Els veureu sempre bruts i greixosos, sens donar-se compte de lo que fan; insensibles a tot, i…babosos, estrafets sens dubte pels aires que son puríssims, o per les aigües fortes, que necessiten un règim d’alimentació especial, adequat a elles…”

Jacinto Aragonés
Centre Excursionista, Gener 1918

Fa un segle, a la Vall de Ribes, hi vivia una comunitat de més d’un centenar de golluts o nans. Feien entre 115 i 125 cm. d’alçada i molts tenien goll; una tumoració al coll com a conseqüència de la falta de iode. La seva existència està documentada des del segle XVIII. Eren marginats i víctimes dels prejudicis i la misèria. Vivien en comunitat i només se’ls permetia abeurar-se a la Font de la Margarideta, a Ribes de Freser. La seva existència també està documentada a diferents llocs del Pirineu, i també a Itàlia i França. Pels analfabets i supersticiosos habitants del moment es tractava d’una raça apart, maleïda. La seva misteriosa i sobtada desaparició a principis del segle XX els va transportar al món de la llegenda. La veritat, però, és que van existir. Poca cosa s’ha fet fins ara per a descobrir-ne els detalls de la seva existència i les causes de la seva desaparició. Una boira de misteri i silencis continua envoltant aquests éssers estranys.

Avui podem saber que l’endogàmia, la malnutrició, la manca de iode de l’aigua que bebien i la marginació social foren les causes de la seva naturalesa. Es fa difícil de creure que la seva desaparició sobtada no tingui res a veure amb els recels i preocupacions que despertaven en un territori interessat en atraure el turisme burgès als balnearis. Víctimes del “progrés”? Sens dubte un tema apassionant i tèrbol que hauria de ser estudiat amb rigor.

Font de la Margarideta. Ribes de Freser

“Sirva la presente para cumplir mi promesa de darle cuantas noticias he podido recoger relativas a aquellos habitantes de Ribes del barrio de Vilademunt, a quienes los naturales del país llaman nans o nanos, enanos, y que sólo tienen cuatro pies de estatura.
Tienen el cuerpo pequeño, y su metacarpo está excesivamente desarrollado, por lo que aparecen los dedos más cortos y gordos de lo que son en realidad. Son bastante anchos de cadera y, sobre todo, de espaldas, lo que les hace parecer más fuertes y robustos de lo que son, y es causa de que resulten no rechonchos, pero sí enanos. […] Tienen todos el pelo rubio, pero rubio como el campesino que nunca lo peina ni cuida, y la cara redonda, pero sus pómulos salientes y sus mandíbulas muy desarrolladas la hacen aparecer cuadrada. A esto contribuye su nariz chata.

Los nanos o golluts no tienen los ojos horizontales; el lagrimal está algo más bajo que el rabillo, que es lo que les representa, semejantes al chino, o mejor al tártaro. A esto concurre también la circunstancia de que todos, sin excepción, son barbilampiños. Ningún nano tiene necesidad de barbero. Tienen las facciones muy carnosas pero su cutis es descolorido. Su boca es grande, con labios carnosos y belfos. Buen número de ellos padece bocio, producido por el arsénico que arrastran las aguas de las montañas.

Sin instrucción alguna, viven en un estado de embrutecimiento asombroso. Saben cómo se llaman, pero rara vez recuerdan el nombre de sus padres, y a veces ni el de la localidad donde habitan. No tienen idea de los números. Son muy interesados y por extremo dóciles, y aún cuando tengan medios de vida, reciben limosna de todo el que se la da, y la piden, por así decirlo, maquinalmente.

Habitualmente los nans son vendidos o alquilados por sus propios parientes más cercanos a circos ambulantes o a las ferias para su exhibición, como medio de conseguir unos míseros ingresos familiares extras, o simplemente abandonados a su propia suerte que los aboca a la mendicidad ambulante.”

Miguel Morayta
La Vanguardia, 21-08-1886

Enllaços:

Fòrums del Racó Català
Els nans de la vall de Ribes, una història oculta
La comunitat del Castell (petit reportatge)

JMM
6-02-2012

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!