L'Orgue de Penfield

TÍTOL: Tempestades de acero
AUTOR: Ernst Jünger
EDITORIAL: Tusquets Editores (en castellà)

Una visió superficial de la primera meitat del segle XX pot donar la sensació que la Gran Guerra (1914-1918) fou el pròleg de la 2a. Alguns diuen que fou l’última guerra antiga; altres afirmen que va ser la primera de moderna. “Us explicaré la història d’avui, no pas la d’ahir ni la de demà”, ens digué un matí de setembre un professor d’història. Jo afegiria “…i la meva i no pas la d’ells”. Un segle dens i pelut ens filtre i distorsiona aquella guerra, la de les trinxeres. És difícil separar-la dels nostres prejudicis vintiuncentistes. Segurament el millor camí per a fer un viatge a les entranyes d’aquell conflicte és obrint un bon llibre. Les memòries d’un soldat, per exemple.

La 1a Guerra Mundial mai no m’ha interessat tant com la 2a. La visió dels Panzer avançant pels camps d’Ucraïna, els Spitfire defensant el cel britànic, el Boig posant xinxetes sobre un mapa dins un fosc búnquer… La 2a Guerra Mundial se m’ha presentat sempre amb una diversitat increïble d’ingredients. Per contra, la Gran Guerra la veia inundada de fang i brutícia, com una piscina d’aigua entollada. En un dels meus viatges a la psique de Hitler, a través d’una petita biografia, vaig descobrir l’interès del dictador per l’obra d’Ernst Jünger. Així és com vaig obrir per primera vegada “Tempestades de acero”, en la seva versió castellana. “Òbviament serà diferent a Ramarque”, vaig pensar.

Que Hitler tingués aquest llibre a la tauleta de nit no significa res. Jünger s’ha de saber llegir. Havia d’estar obert a tot i empapar-me del seu significat de guerra. “Tempestades de acero” és un autèntic llibre de guerra, les memòries d’un jove soldat voluntari de l’Imperi Alemany. És important saber que Jünger és ficà dins les trinxeres de manera voluntària: intentar comprendre les seves motivacions ens allunyarà de la inevitable idea de frivolitat que pot despertar la seva lectura.

Amics, enemics, coneguts i desconeguts van caient morts al costat de Jünger. Tot i estar destinat a la Picardia, en tot el llibre no apareix ni un soldat francès. Són els súbdits de l’Imperi Britànic qui viuen a l’altra banda de la terra de ningú; un exèrcit ben armat, més nombrós i amb unes reserves d’armament inesgotables. Les penúries de la guerra de posicions són descrites de la mateixa manera que hom descriuria un paisatge feréstec. La mort, omnipresent, se’ns presenta com un aspecte inevitable, parlar d’ella més enllà de la descripció costumista seria redundant. Apologia de l’amistat, el coratge, la noblesa humana i el cansament infinit. Jünger narra amb metòdic detall l’aventura de la seva vida. L’aventura d’un jove romàntic i apassionat, sense remordiments, que veu en la guerra una oportunitat de redempció.

JMM
3-02-2012