Valencians. ¿Parlem de Veritat? (o Consciència Fosca) (2026-07-06)
Actualització: 2026-07-07. 20.41
Valencians. ¿Parlem de Veritat? (o Consciència Fosca) (2026-07-06)
.
( ¿Parlem de Veritat o quedem amb la Consciència Fosca? )
____
PUBLICAT COM A COMENTARI A L’EDITORIAL DE VILAWEB:
La prioritat nacional del PSOE i la nostra, poderosa, consciència fosca. (Vicent Partal. Editorial. VILAWEB. 05.07.2026).
____
COMENTARI DE JOANJO AGUAR MATOSES. (06.07.2026. 05:27 hores).
Jo sóc un valencià de Sueca, però no m’agrada gens la ‘consciència fosca’ valenciana. I vull que conste en acta.
.
A mi m’agrada la gent que parla amb sinceritat i que actua amb coherència. No m’agrada la gent que amaga els sentiments i que mareja al personal, només per guanyar votants. Votants que després defraudarà, val a dir. Igual igual que ha passat a Catalunya amb Esquerra Republicana, xe!
.
Els independentistes valencians no podem parlar obertament, ni expressar-nos sense por al País Valencià, perquè no vivim en democràcia ni en llibertat.
.
Però això no ho hem d’amagar, xe! Això cal denunciar-ho als quatre vents. El “ME TOO!” valencià.
.
Patim una situació pareguda a les dones a l’Afganistan, o als homes gais a la lliga espanyola de futbol. Una presó en vida, xè.
.
Tots els que contribueixen a fer-nos creure que som lliures i que podem viure i expressar-nos com vulguem, ens estan enganyant i manipulant. Tots ells són còmplices dels amos esclavistes que ens tenen encadenats. Còmplices dels supremacistes castellans, disfressats de ‘demòcrates espanyols’.
.
Si voleu una demostració palpable de la nostra manca de llibertat, feu aquesta prova:
.
Que, durant una setmana, un espanyol diga a tots els llocs on vaja “Buenos días, yo soy un español de Sevilla y vivo en España”, vestint una samarreta que és una bandera espanyola.
.
I que, durant la mateixa setmana, un valencià diga als mateixos llocs: “Bon dia, jo sóc un independentista de València i visc als Països Catalans”, vestint una samarreta que és una estelada.
.
A veure quantes dificultats, conflictes, discussions i males cares o actituds s’hi troben cadascun d’ells al llarg d’eixa setmana.
.
.
COMPROMÍS, PSOE i el PP valencià podran tindre una ‘consciència fosca’ valenciana que els delata de tant en tant a ulls dels amos castellans. Però en la pràctica són sempre esclaus de Madrid i dels espanyolistes, i ajuden a perpetuar el seu esclavatge -i, en conseqüència, el nostre esclavatge- a tot arreu.
.
Jo no vull votar a esclaus ni esclavistes. Jo vull votar a persones lliures. I vull votar en llibertat.
.
No hi ha llibertat al PSOE, COMPROMÍS, PP, VOX, ESQUERRA, SUMAR, PODEM, COMUNS, etc….
.
Jo no puc votar a Diana Morant, Pilar Bernabé, mÓnica oltra, Joan Baldoví, Àgueda Micó, Enric Morera, Junqueras, Rufián, Tardà…… perquè tots ells són esclaus, ara mateix, de Pedro Sánchez, el president socialista del govern espanyol.
.
Per tant, ara hi torne a fer la pregunta de sempre: ¿A qui podem votar els independentistes valencians?
.
Si el PSOE i COMPROMÍS no ens solucionen res, i el PP i VOX ens volen exterminar, ¿què hem de fer, pegar-nos un tret al cap?
.
Jo ja estic fart de votar sempre al ‘menys roí’, perquè això vol dir que tots són molt roïns.
.
¿No hi haurà mai un líder bo d’un partit bo?
.
Si tots són mals, per deducció, ¿sempre ens governaran psicòpates criminals?
.
Si no, com s’explica que arribés al poder Carlos Mazón, el president valencià que es passà tres hores dinant i fotent un clau a un pàrquing de la capital del Túria, mentre s’ofegaven centenars de persones a pocs quilòmetres d’ell, per la DANA del 29 d’octubre del 2024. Que es burlés en acabat de les víctimes a la seua cara, que el mantinguessen durant un any més a la presidència de la Generalitat i que, quan per fi va dimitir, el recol.locassen a un altre càrrec i li pagassen encara més diners.
.
I, tot açò, molts valencians encara ho veuen com a ‘normal’ i tornaran a votar PP i VOX a les properes eleccions. I el pitjor és que, per a ells, els catalanistes valencians som ‘els traïdors’. Mai no ho seran els espanyolistes i castellanistes que bevien i reien sense complexos, mentre el fang i la torrentada s’enduia per davant els cotxes, les cases i les vides dels nostres companys.
.
El nostre país està fatal, i no l’arreglaran PSOE i COMPROMÍS, assegurat, perquè no ens feren avançar gaire al conjunt del País Valencià, durant els huit anys que ja ens van governar.
.
La situació dels independentistes valencians és desesperant, perquè no ens sentim reflectits per cap partit valencià. ¿Què podem fer, xè?
.
Jo vull votar, però vull votar algun partit que no em faça vomitar……..
.
Sueca, País Valencià, Marènia. Dilluns 6 de juliol del 2026. Joanjo Aguar Matoses.
____
L’ESCRIT ANTERIOR VA SER PUBLICAT COM A COMENTARI AL SEGÜENT EDITORIAL DE VILAWEB:
La prioritat nacional del PSOE i la nostra, poderosa, consciència fosca. (Vicent Partal. Editorial. VILAWEB. 05.07.2026).
El lapsus de Morant no és un error de comunicació, sinó un moment de sinceritat estructural. I l’inconvenient de fons és que un estat [espanyol] que es proclama nació -i que fa dos segles que vol ser nació- no ha aconseguit encara que una frase com la seua siga banal i no moga cap polèmica.
Diana Morant, ministra socialista a Madrid, ha dit -en la que se suposa que és la primera entrevista com a candidata a la presidència de la Generalitat- que ja decidirà ella quan el País Valencià serà la seua “prioritat exclusiva”.
La frase ha alçat una bona polseguera, i és comprensible. Però confesse que a mi la polèmica concreta desfermada per les paraules de Morant m’interessa menys que no allò que crec que revela. Perquè […] descobrirem una cosa molt més profunda i interessant que no solament un lapsus de campanya: descobrirem per què el projecte nacional espanyol fracassa una vegada i una altra -i ja fa 218 anys- al nostre país.
[…]
Josep Vicent Marqués -un dels pensadors valencians menys coneguts avui i més suggeridor- anomenava la “consciència fosca”. Marqués va observar i teoritzar que els valencians, malgrat segles de dimissió i de provincianisme, conservàvem i conservem una consciència obscura -és a dir, latent, no formulada- de constituir un subjecte col·lectiu propi amb uns interessos que no coincideixen automàticament amb els de l’estat [espanyol].
Una consciència que no gosa dir el seu nom, que sovint es disfressa de regionalisme folklòric o de simple greuge pressupostari, però que reapareix, indòcil, cada vegada que la realitat la convoca. I la realitat la convoca sovint: la va convocar la gota freda [del 29 d’octubre del 2024], quan mig país va comprendre que la seua vida valia menys que un dinar [del president valencià, Carlos Mazón] al reservat d’un restaurant [, “El Ventorro”]; la convoca el finançament; la convoquen les infraestructures eternament ajornades; i ara la convoca una candidata [socialista del PSPV-PSOE a la presidència de la Generalitat, Diana Morant,] que confessa -amb una franquesa que he de suposar que és involuntària- que la prioritat no és necessàriament la terra.
[…]
Dos segles de nacionalització [espanyolista] fallida -escola, lleves militars, selecció de futbol i bandera no han bastat- han produït aquest resultat paradoxal: un nacionalisme d’estat [, d’Estat espanyol,] tan i tan insegur, encara, que veu deslleialtat a tot arreu, i unes nacions perifèriques [com la valenciana, dins dels Països Catalans] que, fins i tot quan callen, fins i tot quan voten partits espanyols, conserven intacta la consciència fosca de ser una altra cosa.
Marqués confiava que eixa consciència, algun dia, es faria clara. De moment, si més no, cada polèmica com la d’aquest cap de setmana [amb Diana Morant, la candidata socialista a presidir la Generalitat valenciana, que encara no ha decidit quan el País Valencià serà la seua prioritat,] n’és un recordatori.
[…]
PS. Per si a algú li interessa aprofundir-hi: el concepte de “consciència fosca” és un dels més fèrtils del llibre “País perplex” [de Josep Vicent Marquès] (premi d’assaig “Joan Fuster” de l’any 1973 [als “Premis Octubre” de l’editorial “Tres i Quatre”]), i probablement el que ha envellit millor.
[Josep Vicent] Marquès escriu contra dues lectures simultàniament. Contra la lectura fusteriana ortodoxa, que tendia a veure el poble valencià com un cos sense consciència nacional, una mena de tabula rasa alienada. I contra la lectura regionalista, que veia en el folklore i el localisme una identitat suficient. La seua tesi és més subtil: els valencians sí que tenim consciència de la particularitat col·lectiva, però és una consciència fosca -no articulada, no política, deformada per la ideologia dominant.
No és absència de consciència: és consciència tèrbola, desviada cap a formes que no amenacen l’ordre establert. La ideologia de la taronja, l’agrarisme idíl·lic, el localisme de campanar i traca, el meninfotisme, el sucursalisme: tot això no serien, en la seua anàlisi, el buit d’una identitat, sinó les formes tergiversades en què aquesta identitat s’expressa quan no es pot expressar políticament.
D’ací ve la seua aproximació metodològica, que era la gran novetat del llibre. Marqués venia d’una sociologia marxista -diguem-ne irreverent-, de “Germania Socialista”, i allà on Fuster havia fet un diagnòstic moral -els valencians com a poble “anòmal”, fallit- ell proposava una anàlisi materialista de la ideologia. La consciència fosca no seria, a partir d’aquesta posició, un defecte de caràcter col·lectiu, sinó el producte d’unes estructures de classe concretes: una burgesia agrària exportadora que no necessitava projecte nacional propi i que va fabricar un regionalisme innocu, decoratiu, compatible amb l’espanyolisme.
La conseqüència més provocadora del concepte és la lectura tan sorprenent com suggeridora que aquesta visió permet fer del blaverisme [valencià]: si la catalanitat dels valencians existeix, però en forma fosca, aleshores fins i tot l’anticatalanisme [present en el blaverisme valencià] es pot llegir com una expressió invertida, negativa, d’aquesta mateixa consciència [nacional valenciana]. No odies allò que t’és indiferent, odies allò que et concerneix. De fet, [Josep Vicent] Marqués va explicar que el blaverisme [valencià], al capdavall, era una manera “fosca” de demostrar la catalanitat dels valencians -una idea que, tot siga dit, ha fet una certa fortuna i que encara circula en alguns dels debats sobre identitat valenciana.
[…]
____
RESPOSTA DE JOANJO AGUAR MATOSES AL DIRECTOR DEL DIARI “VILAWEB”, VICENT PARTAL MONTESINOS (7-7-2026): Sobre la teoria de Josep Vicent Marqués i el blaverisme valencià anticatalà.
.
Açò és digne d’un guió de “MARVEL contra DC”: “ValÈnciaman contra ValÉnciaman”. La È oberta contra la É tancada. ¡mÒnica oltra contra mÓnica ultrón! Proper llançament…… 23 de maig del 2027. “ELECTION DAY”.
.
Fent un paral·lelisme, el blaverisme anticatalanista que exterioritzen alguns valencians seria com l’homofòbia antinatural que manifesten alguns homosexuals. Autoodi, automenyspreu i autonegació. Tot per integrar-se en el col·lectiu imperant, com l’Espanya Castellanista o el Masclisme Heterosexual.
.
En principi, el col·lectiu supremacista els resulta hostil i vomitiu de manera visceral, però ha assolit tant de poder i influència en la societat que els envolta, que prefereixen viure a l’ombra d’aquest poder, negar-se a ells mateixos, amagar la seua condició i perseguir a tots aquells que són iguals com ells. Estaríem parlant, ni més ni menys, que d’esclaus esclavistes. Esclaus traïdors i esclavitzadors. Els pitjors esclaus que hi ha.
.
Per altra banda, l’anticatalanisme ancestral que demostren la majoria de castellans a la Meseta Central, sí que seria anticatalanisme pur i dur. Dominació supremacista de l’amo castellà (amb substrat o cultura celta, romana i visigoda) sobre nosaltres, els vassalls catalanoparlants (amb substrat o cultura ibera, romana, visigoda i musulmana).
.
Si de cas, si també fos autoodi el que senten els castellans, seria autoodi pel mateix substrat romà i visigot. I odi contra el nostre substrat iber i musulmà, que no tenen ells en gran quantitat. També cap aquesta possibilitat. Recordeu que els castellans sempre es vantaven de la seua “limpieza de sangre”. “¡Ni una gota de sangre mora!”, hi proclamaven. I encara hi ha molts castellans, del segle XXI, que pensen així, ¡compte!
.
A l’Anglaterra medieval no paraven de preguntar: “¿Normand o saxó?” Els celtes havien sigut ja arraconats cap a Escòcia, Gal·les, Irlanda i Cornualla. De fet, la llengua anglesa no prové de les tribus autòctones de les illes britàniques. Prové de les tribus germàniques invasores, provinents del continent, que també eren parents dels nostres invasors visigots.
.
Per tant, a la Península Ibèrica, en aquelles èpoques també hi podrien preguntar: “¿Celta o iber? ¿Romà o visigot?” Supose que “cristià o musulmà” saltaria a la vista. No caldria preguntar. ¿O sí………?
.
Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 7 de juliol del 2026. Joanjo Aguar Matoses.
____
____
LA RESPOSTA ANTERIOR DE JOANJO AGUAR MATOSES TAMBÉ HI VA SER PUBLICADA COM A COMENTARI AL SEGÜENT EDITORIAL DE VILAWEB:
El foc comença a cremar molt abans de veure’n el fum. (Vicent Partal. Editorial. VILAWEB. 06.07.2026).
El foc no comença quan en veiem les flames, quan algú albira una columna de fum alarmant. Perquè el foc, en realitat, comença molt abans, comença quan deixem d’escoltar la gent que viu a les terres que un dia es cremaran, quan ens oblidem, literalment, de la terra.
++++https://www.vilaweb.cat/noticies/el-foc-comenca-a-cremar-molt-abans-de-veure-el-fum/
____
COMENTARI DE JOANJO AGUAR MATOSES. (07.07.2026. 06:25 hores).
M’encanten els comentaris de: Ramon Perera (06.07.2026. 23:49 hores), Joan Font (06.07.2026. 23:32 hores), Xavier Grifell (06.07.2026. 22:54 hores), Maria Rosa Camps (06.07.2026. 22:32 hores), Josep Usó (06.07.2026. 22:09 hores) i Fermi Garriga (06.07.2026. 22:04 hores).
.
Sobre el comentari de Joan Benet (06.07.2026. 23:12 hores), trobe que en ell hi sobra la paraula despectiva “subnormal”. Podria haver posat, tranquil·lament: “crearan uns quants Powerpoints per marejar al personal”.
.
I ARA EL MEU COMENTARI.
.
La falta de previsió amb el foc a tot arreu dels Territoris Catalanoparlants és igual, igual, que la falta de previsió amb la DANA i la riuada a l’Horta de València, la del 29 d’octubre del 2024. Vivim d’esquena a la natura i, quan aquesta es farta, ens colpeja en la cara.
.
Massa llenya seca al bosc i massa calor pel canvi climàtic humà origina incendis apocalíptics, monumentals.
.
Massa ciment, massa asfalt i massa polígons industrials o centres comercials impedeixen que la terra absorbisca l’aigua de pluja, la llança riera avall i la converteix en torrentades que s’enduen per davant tot el que troben al seu pas: arbres cremats, matolls socarrats, pedres calcinades, cotxes, cases, naus, comerços, ferrocarrils, carreteres, vegetació, vides humanes i vides animals.
.
Ara que hi pense, tot allò del foc i de la nostra terra també podríem enllaçar-ho amb l’article Editorial d’ahir de VILAWEB, del director Vicent Partal, sobre Diana Morant i la seua prioritat: ¿ministra socialista o candidata a presidir la Generalitat valenciana?
.
Diana, ¿quina és la teua diana?
.
¿La terra o la cartera? ¿La Generalitat o el Ministeri? ¿València o Madrid? ¿País Valencià o Comunidad Valenciana? ¿Països Catalans o Països Castellans? ¿Marènia o Espanya? ¿Dignitat o submissió? ¿Llibertat o esclavitud?
.
També, sobre l’article Editorial d’ahir, voldria afegir un apunt més a Vicent Partal, que podria ser interessant. Se m’ha acudit aquesta nit, així que no m’és possible incloure’l al meu comentari de l’Editorial d’ahir, perquè no el puc editar.
.
Cite l’article de Vicent Partal. Sobre Josep Vicent Marqués i la seua atrevida, i potser encertada, teoria respecte el blaverisme valencià anticatalà.
.
EDITORIAL: “La conseqüència més provocadora del concepte és la lectura tan sorprenent com suggeridora que aquesta visió permet fer del blaverisme [valencià]: si la catalanitat dels valencians existeix, però en forma fosca, aleshores fins i tot l’anticatalanisme [present en el blaverisme valencià] es pot llegir com una expressió invertida, negativa, d’aquesta mateixa consciència [nacional valenciana]. No odies allò que t’és indiferent, odies allò que et concerneix. De fet, [Josep Vicent] Marqués va explicar que el blaverisme [valencià], al capdavall, era una manera “fosca” de demostrar la catalanitat dels valencians -una idea que, tot siga dit, ha fet una certa fortuna i que encara circula en alguns dels debats sobre identitat valenciana.”
.
.
RESPOSTA DE JOANJO AGUAR MATOSES AL DIRECTOR DEL DIARI “VILAWEB”, VICENT PARTAL MONTESINOS (7-7-2026): Sobre la teoria de Josep Vicent Marqués i el blaverisme valencià anticatalà.
.
Açò és digne d’un guió de “MARVEL contra DC”: “ValÈnciaman contra ValÉnciaman”. La È oberta contra la É tancada. ¡mÒnica oltra contra mÓnica ultrón! Proper llançament…… 23 de maig del 2027. “ELECTION DAY”.
.
[…]
.
Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 7 de juliol del 2026. Joanjo Aguar Matoses.
____
____
Crítiques contra Diana Morant per haver dit que el País Valencià no és la seua “prioritat exclusiva”. (Redacció. VILAWEB. 05.07.2026).
El president [valencià] Juanfran Pérez Llorca [del Partit Popular] i dirigents [valencianistes] de Compromís qüestionen les declaracions de Morant.
Diana Morant, candidata del PSPV [-PSOE] a la presidència de la Generalitat [valenciana], ha aixecat polseguera en la primera entrevista concedida a un diari valencià, a Levante.
Hi ha malestar a les xarxes per la declaració del titular, que diu: “Jo decidiré quan la meva prioritat exclusiva és la Comunitat Valenciana”. Dirigents polítics i usuaris han interpretat com una admissió que el País Valencià encara no és la seua dedicació principal.
[…]
____
____
____
____
____
____
CONCEPTES RELACIONATS I ALTRES PARAULES D’INTERÉS.
valencians, independentistes, mediterranis, València, Valéncia, Valencia, català, catala, valencià, valencia, 2026, 2027, eleccions, vota, votar, votacions, iber, ibers, ibèria, iberia,
parlem, Veritat, quedem, Consciència, Consciencia, Fosca,
Pedro, Sánchez,
____
____