És un film documental que podeu veure al cinema Casablanca del c/ Girona, a Barcelona. I tracta de les condicions de treball d’alguna gent a països com ara Indonèsia, Ucraïna, Nigèria, Pakistan, Xina, amb un epíleg datat a Alemanya.
Treballadores i treballadors d’allò més precaris (minaires; escorxadors; de drassanes; camàlics … en la major part dels casos sense empresa i que han de feinejar per no passar gana i fer-la passar a la família. Estats i empreses, absents, silents, que se’n desdiuen de llurs responsabilitats i deixen les persones a la intempèrie més fosca i atrotinada.
Cinc estampes, doncs. Ben expressives i gràfiques. I eloqüents. Situacions que cauen pel seu propi pes, que enraonen prou clar, sense actors, ni paranys; realitat que ens entra a doll pels propis ulls.
Una pel·lícula necessària per conèixer els rostres del nou precariat, per capir el gruix i el tast de la pluja que cau. El paradís a la terra que trobem i trobarem, si res no canvia, en girar la cantonada.
Després no digueu que no us ho han contat. Hi esteu avisats.
– Working Man’s Death. Dir. Michael Glawogger. 2006.
2 hores de durada. Amb subtítols en espanyol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I després ens queixem quan hem d’anar a treballar!