Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

12 de gener de 2008
15 comentaris

Unitat

Aquest és el nom que ha adoptat la coalició electoral que cara a les properes eleccions generals han format a les Illes el Partit Socialista de Mallorca, Unió Mallorquina, Entesa per Mallorca i ERC.

 

Unitat pot ésser la gran sorpresa de la nit electoral del proper 9 de març si aconsegueix obtenir un escó al Congrés trencant el bipartidisme PP-PSOE que ha hegemonitzat la representació balear al parlament espanyol des de la transició ençà. Aquesta coalició, (si es consolida i aplega les reivindicacions de les entitats culturals i els moviments socials emergents al si de la societat illenca, especialment els de caràcter ecologista), pot esdevenir a mig termini alternativa de govern a populars i socialistes a les institucions locals i autonòmiques balears.

La projecció nacional, és a dir arreu dels Països Catalans, d’aquesta coalició unitària del nacionalisme mallorquí no pot traduir-se en acords similars a curt termini ni al País Valencià ni al Principat. En terres valencianes el Bloc Nacionalista Valencià, Els Verds-Esquerra Ecologista i les dues corrents crítiques d’EUPV (Iniciativa pel Poble Valencià i Projecte Obert) són a les portes d’una coalició electoral, però les diferències que aquest conjunt manté amb ERPV i la feble articualció amb el moviment socio-cultural valencianista que gira al voltant d’Acció Cultural del País Valencià fan que hores d’ara des perspectives d’èxit siguin molt menors que a Les Illes.

Pel que fa a la política principatina tampoc l’exemple mallorquí és aprofitable en el futur immediat: CIU té pendent de resoldre la divergència estratègica entre el regeneracionisme espanyol de Duran i el sobiranisme dubitatiu de Mas. Sense aquest pas prèvi no es ni plantejable un eventual acord post-electoral amb ERC. Hi ha però un ingredient positiu en el debat polític intern menat al si del PSM que si hauria de ser tingut en compte pels independentistes d’esquerres de la resta del país. Em refereixo al fet que la línia contrària al pacte pel fet que incloïa la “dretana” UM (als ulls dels Joves del PSM) en detriment de “l’esquerrana” Izquierda Unida ha estat derrotada clarament.

El desvetllament d’energies somortes i l’acumulació de forces que genera una proposta política unitària d’alliberament nacional no l’aconsegueix un “pacte d’esquerres”. El nacionalisme, (tot nacionalisme, també l’espanyol), és en si mateix una opció social (de classe, en el sentit marxista del terme), que pot ser d’alliberament o de manteniment de l’ordre establert. Malgrat que els components d’un moviment nacionalista en una nació sense estat propi no en siguin plenament conscients, configuren una alternativa frontalment oposada a l’estat dominador i no hi ha res tan potencialment revolucionari com l’independentisme. Convé recordar aquestes concepcions bàsiques per desbaratar les persistents declaracions contra qualsevol plantejament sobiranista unitari que es fan des les esquerres locals (les CUP incloses) banalitzant tota proposta que soni a “front patriòtic”. No hi ha dos eixos intercanviables segons convingui: ara l’eix nacional, ara l’eix social. El primer inclou el segon.
  1. Doncs company Renyer, nosaltres a Catalunya anem al Senat amb l’espanyolada del PSOE. Tenim la direcció al partit que tenim. I són tan burros que a la circumscripció de Barcelona no hi ha cap candidat d’ERC al Senat. O votes PSOE o votes ICV-EUIA. No em digueu si no és de tanoques.

  2. Jaume,

    jo crec en la unitat d’acció de les forces nacionalistes d’esquerra (ERC-ICV-CUP) i no desdenyo cap estratègia possible amb CDC en certs temes culturals o d’autogovern. em considero militant de la catalanitat, la qual cosa supera totes les sigles possibles. Actualment sóc militant d’ERC, mentre que els meus dos màxims col·laboradors polítics ebrencs ho són d’ICV i de CDC. No em cauen els anells per dir-ho. A més, ideològicament estic molt proper a l’independentisme extraparlamentari. Això demostra que ens creem unes muntanyes entre nosaltres que no són insalvables. Si ERC i ICV caminessin plegats (una experiència semblant a la fundació d’ERC el 1931) es convertirien en la segona força del país, i donarien una bona estocada al PSOE. Sé que estic parlant de ciència ficció, però jo aposto per la unitat d’acció ERC-ICV-CUP. Davant l’Espanya de sempre,  no hi ha cap altra alternativa que deixar rancúnies i divisions i fer un nou pas endavant. Al Principat la unitat d’acció donaria un poder polític important. Al País Valencià i les illes la unitat d’acció és qüestió de supervivència. No ens faci por el debat! No ens faci por buscar els punts d’unió entre les formacions nostrades!
    salut,
    emigdi

  3. Efectivament, avui, l’independentisme és revolucionari, és a dir, d’esquerres. Els de dretes no s’hi poden apuntar. I cal tenir en compte que hi ha gent de dretes a  tots els partits (malauradament, també a ERC) i amb aquesta gent no hi cal confiar per la causa dels alliberaments (que en necessitem més d’un, d’alliberament, perquè els altres puguin reeixir!)
    Però, descomptant la proposta armada,  com fem que la "classe" que ha d’abanderar la lluita per l’alliberament nacional sigui majoritària per plantejar i guanyar un referèndum d’autodeterminació? Vet aquí el dilema: aprendre a sumar!
    La unitat està molt bé però, com hi avancem? No n’hi ha prou d’anomenar-la moltes vegades com si d’una lletania es tractés.

    Només veig un camí: una proposta clara per a la gent partidària de l’alliberament personal, nacional i social,  que avui s’absté de la política, o que donem suport crític a ERC, ICV, PSC (no PSOE), CUP, i, fins i tot, CDC.

  4. el problema és que encara hi ha massa gent que pensa que allò més semblant a un valencianista d’esquerres i/o progressista és un espanyol d’esquerres. Quan rés més lluny de la realitat, els espanyols són i seràn espanyols, per molt federalistes i/o ecologistes que diguen ser.
    De qualsevol manera d’això ja hem tingut oportunitat de parlar-ne i ho amplie prou al meu blog en diferents posts.
    I per últim, només afegir que allò més semblant a un espanyol republicà sempre serà un espanyol monarquic.
    Una cordial salutació i bon any.

  5. Després de llegir algunes opinions i d’haver-ne sentides altres de viva veu no fa gaire, no estic gens d’acord amb la tesi, sostinguda per alguns companys d’idees, que defensa que com més mals resultats tregui Esquerra, més fàcil serà fer un canvi dins del partit o, si també voleu, com pitjor vagi Catalunya, més independentistes hi haurà. Crec que és un pensament morbós, insà, com el d’aquell que diu estimar tant algú que prefereix la seva mort a que aquesta persona sigui feliç amb una altra.
    Tot al contrari, hem de lluitar perquè ERC tregui els millors resultats possibles per tal de poder dir: "Mireu, si amb aquesta direcció erràtica, culapoltronada i sense cap horitzó més enllà dels pèls del nas, hem arribat a aquests bons resultats, a quines fites no arribarem amb gent que es cregui el que diu, que no sigui viu exemple que la política és un modus vivendi "putae" matris i que tingui un horitzó independentista nítid en les idees, meditat en els mitjans i conseqüent amb els fets? A on no arribarem, repetixo.
    No hem de trencar el joguet perquè no ens agrada com estan jugant els altres companys, hem de demostrar que el joguet és boníssim i que si fóssim nosaltres qui el maneguéssim encara rutllaria millor. Via fora el pessimisme eixorquidor! cal ser optimistes! i caient i aixecant-se tantes vegades com calgui, perseverants, és com arribarem lluny i res ens detindrà. Perdoneu-me la vena, potser, místico-poètica, però com deia el rapsoda és demanant l’impossible que s’arriba al possible i per tant, doncs, que tot està per fer i tot és possible. Treballem, doncs, per uns bons resultats electorals, perquè uns de dolents no beneficien la renovació interna ans el contrari ens perjudiquen a tots excepte als nostres adversaris polítics externs que ens voldrien febles i insignificants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!